Capil·laritat, hilaritat, solidaritat
26
de Novembre
de
2015
Act.
26
de Novembre
de
2015
Ja fa un temps que prenc el cafè sense sucre. Només faig l'excepció en aquells restaurants on et porten la sucrera amb terrossos de sucre. Em resulta impossible resistir la temptació de submergir una punta del terròs i veure com el cafè puja omplint els buits que hi ha entre els cristalls de sucre. Això es coneix en física com a capil·laritat que és la propietat que tenen els líquids de fluir per un tub capil·lar desafiant la força de la gravetat per mecanismes d'adhesió i cohesió molecular. Això li passa al cafè quan puja pel sucre, a l'aigua quan puja per una planta o quan ens eixuguem amb la tovallola.
Però no només els líquids tenen aquesta capacitat. La informació digital també es mou per capil·laritat a la xarxa: omple tots els buits possibles, es mou per adhesió, fomenta la cohesió i sembla immune a les forces. Seguint amb l'analogia, les molècules de cafè serien la informació digital i les persones actuaríem com els cristalls de sucre que ens connectem via aquesta informació.
La capil·laritat explica l'eficiència en la distribució d'informació al marge del control dels governs, siguin les primaveres àrabs, la propaganda de l'ISIS o les activitats dels dissidents Xinesos. Els estats, i en general els sistemes de control –el més eficient és el Gran Tallafocs de Xina– són molt eficients a l'hora de controlar informació provinent de mitjans professionals i monolítics però molt poc a l'hora de fer-ho amb la informació generada per mitjans amateurs i heterogenis com són els mitjans socials. Fa uns anys una trucada d'un president de govern a un diari podia influir en l'opinió pública forçant un canvi de portada, ara la portada la decidim entre tots amb els nostres tuits, retuits, likesde Facebook i comentaris; avui caldria més d'una trucada per arreglar la portada.
I de la mateixa manera que cada dia fem la portada del diari, quan juga el Barça en fem la retransmissió en forma de comentaris a les xarxes socials. Abans a casa afluixàvem la tele i escoltàvem el partit per la ràdio, ara el mirem per la tele i l'escoltem per Twitter. També ho fem quan hi ha Eurovisió, la cerimònia inaugural de les Olimpíades i les jornades electorals. Sovint la tele es veu millor per Twitter.
Dissabte amb la victòria del Barça sobre el Madrid a mesura que la tensió del Clàssic es transformava en satisfacció per la victòria, Twitter es convertia en la taverna global on s'hi barrejaven els acudits més sublims i intel·ligents amb els més bàsics i roïns. Hilaritat per capil·laritat.
I l'endemà diumenge encara amb la ressaca del Clàssic vam tornar a la realitat, una realitat que ens arribava en forma d'estat d'emergència a Brussel·les i amb un missatge de la policia a la població: no publiqueu detalls sobre les operacions antiterroristes als mitjans socials. Però no havíem quedat que la capil·laritat del mitjà en fa impossible el control? Podia tenir èxit aital iniciativa? Com era d'esperar al mateix moment de l'anunci i sota l'etiqueta #BrusselsLockdown començaven a aparèixer les primeres fotos dels sospitosos: gats.
Com a resposta a un bloqueig informatiu els belgues omplien la xarxa de gats enterrant així qualsevol informació sensible que algú pogués publicar i amb el món mirant Brussel·les, el fenomen va passar a ser global a l'instant: milions de gats de tot el món van rellevar la policia belga del seu impossible paper de censor i tot gràcies a la capil·laritat i a la hilaritat i solidaritat dels seus amos. #miaou
Però no només els líquids tenen aquesta capacitat. La informació digital també es mou per capil·laritat a la xarxa: omple tots els buits possibles, es mou per adhesió, fomenta la cohesió i sembla immune a les forces. Seguint amb l'analogia, les molècules de cafè serien la informació digital i les persones actuaríem com els cristalls de sucre que ens connectem via aquesta informació.
La capil·laritat explica l'eficiència en la distribució d'informació al marge del control dels governs, siguin les primaveres àrabs, la propaganda de l'ISIS o les activitats dels dissidents Xinesos. Els estats, i en general els sistemes de control –el més eficient és el Gran Tallafocs de Xina– són molt eficients a l'hora de controlar informació provinent de mitjans professionals i monolítics però molt poc a l'hora de fer-ho amb la informació generada per mitjans amateurs i heterogenis com són els mitjans socials. Fa uns anys una trucada d'un president de govern a un diari podia influir en l'opinió pública forçant un canvi de portada, ara la portada la decidim entre tots amb els nostres tuits, retuits, likesde Facebook i comentaris; avui caldria més d'una trucada per arreglar la portada.
I de la mateixa manera que cada dia fem la portada del diari, quan juga el Barça en fem la retransmissió en forma de comentaris a les xarxes socials. Abans a casa afluixàvem la tele i escoltàvem el partit per la ràdio, ara el mirem per la tele i l'escoltem per Twitter. També ho fem quan hi ha Eurovisió, la cerimònia inaugural de les Olimpíades i les jornades electorals. Sovint la tele es veu millor per Twitter.
Dissabte amb la victòria del Barça sobre el Madrid a mesura que la tensió del Clàssic es transformava en satisfacció per la victòria, Twitter es convertia en la taverna global on s'hi barrejaven els acudits més sublims i intel·ligents amb els més bàsics i roïns. Hilaritat per capil·laritat.
Par sécurité, veuillez respecter le silence radio sur les médias sociaux concernant les opérations de police en cours à #Bruxelles. Merci
— Police Fédérale (@PolFed_presse) noviembre 22, 2015I l'endemà diumenge encara amb la ressaca del Clàssic vam tornar a la realitat, una realitat que ens arribava en forma d'estat d'emergència a Brussel·les i amb un missatge de la policia a la població: no publiqueu detalls sobre les operacions antiterroristes als mitjans socials. Però no havíem quedat que la capil·laritat del mitjà en fa impossible el control? Podia tenir èxit aital iniciativa? Com era d'esperar al mateix moment de l'anunci i sota l'etiqueta #BrusselsLockdown començaven a aparèixer les primeres fotos dels sospitosos: gats.
Com a resposta a un bloqueig informatiu els belgues omplien la xarxa de gats enterrant així qualsevol informació sensible que algú pogués publicar i amb el món mirant Brussel·les, el fenomen va passar a ser global a l'instant: milions de gats de tot el món van rellevar la policia belga del seu impossible paper de censor i tot gràcies a la capil·laritat i a la hilaritat i solidaritat dels seus amos. #miaou
#BrusselsLockdownpic.twitter.com/pOGydWM6nq
— Josep M. Ganyet (@ganyet) noviembre 22, 2015