Escollir què vols ser

Aquest 14 de març s'inicia una nova edició del Saló de l'Ensenyament, que mostrarà l'oferta de grau, i el següent dissabte el seu equivalent en l'oferta de postgrau, el Saló Futura. Tant per l'experiència personal, amb fills en edat d'escollir el seu futur professional, com a escala professional, com a directora de la UPF Barcelona School of Management, he acumulat en les darreres setmanes algunes reflexions que recullo a tall d'inspiració per aquells que es troben en aquest moment vital de la vida.

En primer lloc és important fer allò que generi il·lusió. Perquè en allò amb què gaudim hi posem més esforç i ganes, i això genera més possibilitat de tenir èxit posterior. Èxit. Quin èxit? Allò que volem arribar a ser o allò que volem arribar a fer? La mesura de l'èxit ha canviat molt en les noves generacions. Ara els joves busquen espais i entorns que els permeti desenvolupar el seu projecte personal i professional. Els preocupa l'impacte i la transformació més que l'èxit personal. Les universitats i escoles s'estan adaptant a aquest canvi posant a disposició dels alumnes plataformes que permeten el desenvolupament de projectes reals i d'alt impacte.

D'altra banda les decisions sobre l'estudi a realitzar no són definitives per dibuixar el futur professional. Si un reconeix l'error d'elecció, sempre serà a temps de canviar. En un context on escasseja la cultura de l'error és important deixar aquest marge de rectificació que, al cap i a la fi, és un aprenentatge més.

Les bones universitats ofereixen graus generalistes precisament perquè en aquesta etapa és important tenir un coneixement complet de l'àmbit d'estudi. L'especialització ja vindrà després. Els graus han de donar un espectre ampli de coneixement, millor com més transversal i que permeti aproximar-se a altres àmbits de coneixement a ser possible. Hi ha entorns que propicien una elecció d'optatives o personalització molt més rica que d'altres, més enllà de l'àrea de coneixement escollida.

Els màsters i postgraus ajuden a preparar els estudiants per al món professional o, per als qui ja tenen experiència, a desenvolupar-se en els diferents moments de la carrera professional. Tanmateix les empreses busquen persones amb mirada global, capaces d'entendre que la seva àrea d'expertesa té connexions amb la resta d'àrees de l'empresa i, sobretot, d'entendre el món. Els entorns diversos són ideals per a l'aprenentatge. Buscar entorns on es pugui trobar persones de diferents procedències, interessos i àrees de coneixement i es creïn les condicions per interactuar amb elles és d'un enriquiment personal molt valuós per al creixement personal i desenvolupar les competències que les empreses requereixen. No és casual, a tall d'exemple, que aquesta setmana hàgem organitzat a la nostra escola el Laberint Festival, un conjunt d'activitats culturals i humanístiques destinades a entendre el món del management des d'una mirada diferent: la literatura, l'art, la música, el cinema, etc.

Hi ha un aspecte de gènere que no voldria obviar. Cal que els homes explorin professions tradicionalment femenines. I que les dones trenquin amb els esquemes heretats i gosin a escollir allò en què pensen que podran aportar valor, encara que siguin àmbits històricament reservats a homes.

Respecte de les universitats com a sistema, la recerca porta coneixement i talent, i té un impacte directe en la qualitat de la docència. No hi ha una cosa sense l'altra. Els rànquings internacionals, ben interpretats, donen informació molt valuosa. A més, les universitats han de tenir un grau alt d'internacionalització perquè generen més oportunitats de crear un ecosistema global per a l'alumne.

Finalment, en el desenvolupament de la carrera és tan important definir els objectius personals com estar obert a les oportunitats imprevistes i que potser porten a camins mai abans explorats. Fins i tot que no tenen res a veure amb allò que en determinat moment de la vida semblava més important, com l'elecció del grau.