El català, lluitar-hi sense càstigs?
25
de Febrer
de
2025
Tornen a aparèixer notícies -quantes en van?- sobre la mala salut del català. No cal dir que els darrers decennis res s’ha fet de positiu -res que hagi produït resultats palpables. Els enemics del català són molts: una escola globalment insolvent, desmesurades dosis d’immigració -sobretot llatinoamericana-, mitjans de comunicació espanyols sense control... Però també els catalans deixem de parlar-lo perquè, honestament, fatiga que, quan vols exigir els teus drets, no estiguin degudament recolzats per la llei o l’autoritat. Vull dir que reclamar permanentment el menú dels restaurants en català mentre els inspectors de la Generalitat passen de tot, fastigueja. Actituds individuals? Totes, però amb el suport de l’autoritat. No és així, ara. Manca un marc regulador dur, i que s'apliquin penes en cas de no complir-se. I el que proposo no és cap fal·làcia.
En un article anterior vaig apuntar la possibilitat que es promulgués una llei que obligués les empreses a contractar personal només si sabia català i espanyol. Com que no es pot fer amb només el català, s’hauria d’aplicar a les llengües oficials del país: català i espanyol. Que aquesta llei seria recorreguda? Molt probablement. Però tal com estem, posar-se la bena abans de la ferida és de ganduls. Aquesta llei tindria recorregut a Europa. Tant pel que fa a la defensa del fet nacional català -crec que no aprofitem prou el Tractat de Lisboa- com per altres raons que passo a comentar.
Si vols saber-ne més
No fa massa dies vaig llegir una notícia interessant. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va donar la raó als Països Baixos en un afer que, a casa nostra, és tabú. Resulta que allí han implantat cursos per tal que els nouvinguts -immigrants o refugiats- s’integrin en la societat. Aquests cursos imparteixen, entre altres coses, classes de neerlandès. És clar que aquest és un idioma minoritari, i per això hi presten especial atenció, però també fan aquests cursos, en altres països, per llengües més importants com a França i a Alemanya -suposo que a altres indrets també. El tema destacable de la notícia és que el TJUE sentencia que és legal imposar multes als que, sense justificar, no aprovin els exàmens finals d’aquests cursos d’integració.
No crec que aquesta mena d’actuacions, com ara implantar cursos d’integració, hagi passat ni tan sols per l’avantsala dels cervells de qui gestiona la nostra cosa pública. I menys encara obligar a conèixer el català a tot aquell nouvingut que s’instal·li a Catalunya. La meva pregunta -retòrica, és clar, perquè no trobo ningú com a receptor- és: insisteixo, per què el Parlament de Catalunya no fa una llei obligant a les empreses que els nou contractats coneguin les dues llengües? I aplicable als immigrants també, evidentment -a aquests, se’ls pot donar un període de carència. I que si no es passen els exàmens, s’apliquin multes. Insisteixo, una llei d’aquest tipus seria probablement validada per Europa. El TSJE ha sentenciat dient que es pot imposar una multa en cas de no superar les proves dels cursos d’integració. I afegeix, atenció, un tema importantíssim: veu crucial l'adquisició de coneixements, sobretot els lingüístics, per a la integració dels refugiats -la sentència es referia específicament a un refugiat- en els estats membres de la UE on arriben i reben protecció. Per què ignorem aquesta jurisprudència?
"Per què el Parlament de Catalunya no fa una llei obligant a les empreses que els nou contractats coneguin les dues llengües?"
S’ha d’acabar amb el viure d’il·lusions. Quan veig reportatges pseudoperiodístics que ens parlen d’un immigrant que ha après el català en sis mesos, i el parla cada dia, em recorda una pel·lícula basada a Nova York on un dels protagonistes posava un exemple puntual, no recordo quin, per extraure’n conclusions generals. L’altre protagonista li contestava: “Ja. I jo vaig conèixer una vegada un irlandès que només bevia llet”.
Ignoro quants catalans tenien el català com a llengua d’ús comú fa vint anys. Avui, pel simple fet immigratori, la població que no té el català com a llengua pròpia ha augmentat un 30% respecte a la població de llavors. O sigui, si l’any 2000 eren un 40% els que no utilitzaven el català habitualment, ara gairebé arriben al 60%. Tant costa d’entendre? Els nostres governants, han fet matemàtiques a l’escola? Qui es vulgui enganyar a si mateix, que ho faci. Però que se li impedeixi intoxicar a la resta del país. Si us plau, que no se li doni accés als mitjans de comunicació.
Si vols saber-ne més
Les empreses poden fer molt pel català. Però hem d’acabar amb el simple voluntarisme i la mobilització d’estètica “entre tots ho farem tot”. Perquè les coses ja no funcionen així. Estem en un estat de dret i el legislador ha d’establir el conjunt de regles a implantar. I l’eficiència que es demostra en altres àrees econòmiques i financeres (regulació, inspeccions, impostos, prevenció, etc.) ha de començar a aplicar-se a l’entorn laboral per defensar la identitat del país, també.