L’any 1865 es va publicar a l’almanac Lo Xanguet l’article El català, mare de totes les llengües, un joc lingüístic amb combinacions de mots catalans que sonaven pròpies d’altres llengües i que, humorísticament, demostraven que totes aquestes llengües procedien de la nostra. Per exemple, la fonètica de la frase “Com que tinc tanta sang a les cinc tinc son” ens evocava el xinès i la de “No es toquin ni es moquin”, l’anglès. La catalanitat de l’alemany ens la demostraven frases com “Elàstics blaus fan fàstic si es mullen i es taquen”, i del polonès, “Qui li piqui que s’ho rasqui”. Exemples de més d’una vintena de llengües certificaven la universalitat del català.
Lògicament, l’article és una humorada, sense cap rigor filològic, i el català ocupa el seu lloc en l’univers lingüístic, al costat de la resta de llengües romàniques, com a evolució del llatí que es parlava a les nostres terres. El que sí que ha fet el català, com totes les llengües del món, és intercanviar mots amb moltes altres llengües, especialment amb les que ha estat amb més contacte. El català ha rebut influències de moltes llengües, sobretot del castellà, el francès i l’occità, per proximitat, i en les darreres dècades, de l’anglès, com a llengua franca de comunicació internacional. Però a la inversa també ha passat: el català ha exportat un nombre significatiu de mots a les altres llengües al llarg de la seva història.
"El català ha rebut influències de moltes llengües, sobretot del castellà, el francès i l’occità, per proximitat, i en les darreres dècades, de l’anglès, com a llengua franca de comunicació internacional"
L’àmbit gastronòmic ha estat sens dubte un dels més productius. L’exportació de la menja ha anat acompanyada de la seva denominació: és el cas de botifarra, ensaïmada, fideuada, paella o sobrassada. Són denominacions emprades internacionalment, més o menys adaptades segons la llengua d’arribada. Sens dubte, motivacions gastronòmiques són les que van ajudar també que el mot rap entrés en castellà, adaptat com a rape, en convivència amb la denominació autòctona pejesapo.
Un cas curiós és el del mot castellà chuleta: un catalanisme derivat del diminutiu de xulla, amb el mateix significat (‘costella’), que ara ens ha retornat, castellanitzat, amb un altre sentit ben diferent: els apunts que porten amagats els estudiants en un examen per copiar.
L’àmbit del treball va aportar al castellà un mot tan rellevant com faena, de feina, però també esquirol, per a designar el treballador que no s’adhereix a una vaga. Res a veure amb el mamífer rosegador, però. El nom ve del poble de l’Esquirol, que és d’on venien els obrers que, a final del segle XIX, van ocupar el lloc de treball dels de Manlleu durant una vaga.
"Malauradament, l’exportació de mots catalans és molt insòlita aquestes darreres dècades"
També són d’origen català termes castellans que designen conceptes molt més moderns: és el cas de cohete, de coet, documentat des del segle XV amb el seu significat pirotècnic, o pantalla, originàriament com a campana d’un llum, i ara revitalitzat gràcies a la informàtica. Un altre catalanisme destinat a perviure en castellà en la nova versió electrònica del concepte és correo, amb el permís de l’anglicisme e-mail.
Malauradament, l’exportació de mots catalans és molt insòlita aquestes darreres dècades. La prevalença de l’anglès com a llengua de comunicació internacional i del castellà en l’àmbit estatal fan que qualsevol descobriment o invent fet per catalanoparlants amb vocació internacional sigui batejat amb un terme anglès o castellà.
Encara podem trobar alguna excepció, és clar: una de ben recent és futtoc, el nom d’un esport que es va inventar a Barcelona l'any 2004 com una manera de millorar la tècnica del futbol aprofitant una instal·lació de tennis de taula. La denominació futtoc, d’ús internacional, prové d'un acrònim català de futbol i toc, per a indicar que es tracta de practicar l'habilitat futbolística del toc de pilota.
"Tant de bo que en un futur els creadors catalanoparlants de conceptes, siguin inventors, científics, empresaris o reguladors de nova normativa"
També en l’àmbit esportiu les increïbles remuntades del Barça en els partits de tornada d’algunes eliminatòries europees, especialment contra el Paris Sant Germain l’any 2017, van fer que aquest mot, remuntada, es popularitzés en altres llengües, com l’italià o el francès.
El mot català deixalleria, creat ara fa trenta anys des de l’administració catalana a partir de deixalla per a designar una nova instal·lació de recollida selectiva de residus, ha estat sens dubte la font d’inspiració de la desechería castellana (també anomenada punto limpio) i la décheterie francesa.
Tant de bo que en un futur els creadors catalanoparlants de conceptes, siguin inventors, científics, empresaris o reguladors de nova normativa, no renunciïn a la seva llengua a l’hora de donar-los nom: el català ofereix les mateixes opcions de creació lèxica que qualsevol altra llengua. Potser no és la mare de totes les llengües, però sí que és la nostra.