Catalunya i l'espai

L'Enxaneta, el primer nanonsatèl·lit català, ja està en òrbita. El seu enlairament va ser només una petita fita per al coet rus Soyuz, que el va propulsar a l’espai des del Kazakhstan, però un gran estímul per a l’autoestima tecnològica catalana. El sector de l’aeroespai és un dels més productius de l’economia mundial, amb major capacitat tractora i major sentit estratègic per als governs. Som fills de la conquesta de l’espai. Gran part de les aplicacions digitals que utilitzem avui tracen la seva genealogia als anys de la cursa espacial. Els xips, aquests petits dispositius de silici dels quals avui hi ha escassetat mundial, van ser provats en aplicacions relacionades amb l’espai, abans d’avançar cap al mercat massiu. Els sistemes de control del mòdul lunar Eagle, amb els quals Neil Armstrong va aterrar a la lluna, són considerats el primer ordinador portàtil de la història.

Tanmateix, l'Enxaneta no és el primer projecte orientat a desenvolupar una indústria aeroespacial a Catalunya. A principis dels anys 2000, es va constituir l’associació Barcelona Aeronàutica i de l’Espai (BAiE), l’anomenat “clúster aeroespacial de Catalunya”. Les administracions de l’època també van considerar aquest projecte com a estratègic. La Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i el Ministeri d’Indústria en van ser membres fundadors, i van aportar un finançament important per iniciar les seves activitats. Una sèrie d’empreses, com Mier Comunicacions, Gutmar, GTD, Mapro, Promaut, NTE, i d’altres, van involucrar-se profundament en la iniciativa, i van exercir un gran lideratge en la generació de projectes i atracció d’inversions en el sector. La seu de la BAiE es trobava a l’edifici Nexus, al Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Algunes de les empreses aeroespacials catalanes creades als anys 2000 van desaparèixer o es van vendre, incapaces de competir contra 'players' globals amb suport financer de les seves administracions

Entre els seus objectius estratègics hi havia l’impuls a la indústria i la tecnologia aeroespacials, l’atracció d’inversions i talent al sector, i l’establiment de relacions estratègiques i acords de cooperació i R+D, especialment mirant a la propera Tolouse, centre de fabricació d’Airbus. La BAiE va tenir directius excel·lents, experts en el sector, amb prestigi i gran capacitat executiva. A les seves juntes de govern, hi acudien alts representants polítics. La Generalitat va declarar “estratègic” aquest sector, i va publicar línies de finançament específiques per a l’impuls de l’R+D en aquesta indústria. Com a extensió, amb lideratge públic, es va impulsar també la creació del Centre Tecnològic de l’Aeronàutica i de l’Espai (CTAE), amb seu al Parc Tecnològic de Viladecans. Per dirigir-lo, es va convèncer i contractar un alt directiu de l'ESA (European Space Agency), el català Joan de Dalmau, avui president de la International Space University. Importants científics locals, com el catedràtic Adrià Camps, de la Universitat Politècnica de Catalunya, s’hi van implicar. Va ser una època vibrant, de forts lideratges, i d’emergència d’un incipient clúster d’alta tecnologia a Catalunya.

Malauradament, els temps van canviar. I amb ells, els governs. Nous responsables van  fer-se càrrec de les polítiques d’indústria i innovació i van percebre que aquell no era el seu projecte. L’entusiasme inicial es va convertir en indiferència. Es va escanyar el finançament i es va esvair el recolzament públic. El Centre Tecnològic va retallar les seves  línies de recerca. El sector va ser desprioritzat primer i ignorat després. Els compromisos adquirits per governs anteriors van caure en l’oblit. Va arribar també la crisi. Algunes d’aquestes empreses, amb tecnologia pròpia i equips humans de gran talent, i  amb comandes en cartera, van patir problemes de finançament. Amb prou feines van ser rebudes a les conselleries.

Intentar desenvolupar de nou un sector aeroespacial a Catalunya em sembla encertat, però caldria dotar-lo de 10 vegades més de pressupost per fer projectes d'R+D

Vaig viure les èpoques d’eufòria i les de decadència. La BAiE es va dissoldre, el CTAE es va integrar a l'Eurecat, després d’uns anys de travessa del desert. Joan de Dalmau va tornar a Estrasburg, imagino que molt decebut. Tal qual va aparèixer, el clúster va caure en l’oblit i es va difuminar. El talent que va venir a Catalunya va tornar a marxar. Pel camí, esforços inconclusos, frustració i pèrdua de teixit industrial. Algunes d’aquelles empreses van desaparèixer o es van vendre, incapaces de competir contra players globals que gaudien del suport financer estable de les seves administracions, en un sector on la col·laboració públicoprivada era essencial. Recordo una trucada d’un emprenedor, brillant enginyer aeroespacial format al MIT, exempleat de Boeing, amb una startup tecnològica ubicada a Catalunya, que expressava amb amargor: “M’han trucat de Singapur. Allà, m’ofereixen espais i finançament abundant per al meu projecte, i fins i tot m’ajuden a buscar escola per als meus fills”. 

La iniciativa d’intentar desenvolupar de nou un sector aeroespacial a Catalunya em sembla encertada, sempre que tingui una finalitat tecnològica i industrial de llarg termini. Però caldria dotar-la, al menys, de 10 vegades més de pressupost per fer projectes d’R+D amb massa crítica i capacitat de generar avantatges competitius reals. I, sobretot, caldria que respongués a un consens entre els agents econòmics i socials de Catalunya. Hi haurà continuïtat? Com garantim que el proper govern, o el posterior, facin seva aquesta iniciativa, la impulsin i la facin créixer? No es repetirà la història de la BAiE i el CTAE? Aquesta, de fet, és la història de les polítiques d’innovació i tecnologia a Catalunya. Cada govern ha fet les seves pròpies apostes (l’espai, la biotecnologia, la logística...), sense consens i sense continuïtat. I els agents econòmics i socials no han actuat com a garants de la seva estabilitat. Apareixen i moren iniciatives, instruments i institucions, sense consens estratègic previ i sense avaluació posterior. Al final, la suma d'n vectors aleatoris té resultant nul. Esperem que no sigui el cas, que haguem après dels errors i que l’incipient sector aeroespacial català realment tingui una llarga i fructífera vida.