Catalunya ha fet un salt significatiu en el darrer índex regional d’innovació de la UE (Regional Innovation Scoreboard), que es publica cada dos anys. Pugem 27 posicions, de la 108 a la 81 en el rànquing de regions europees (d’un total de 239 regions analitzades). Entre els 20 territoris europeus que més creixen, Catalunya és la quarta regió amb major progressió. També han fet salts significatius Euskadi (escala 21 posicions), Madrid (20 posicions) i Navarra (16 posicions). Sembla que els grans motors de l’economia espanyola activen els seus mecanismes innovadors, possiblement propulsats pel combustible que genera un nou mindset de reindustrialització que es respira a escala global, i l’arribada dels fons europeus Next Generation (encara que aquests no acaben de percebre’s en el dia a dia de l’economia productiva).
Efectivament, si hi ha una activitat que repercuteix en la innovació i les inversions en R+D és la indústria. I és indubtable que vivim temps de revalorització de la indústria (on Catalunya té una excel·lent base exportadora) i de canvi de les polítiques, molt més sensibles amb els sectors industrials. Aquest salt en els indicadors d’innovació ha permès a Catalunya assolir la categoria d'“innovador fort” dins de la UE. Sens dubte, una gran notícia, també pel posicionament internacional i per l’atracció d’inversions al nostre país.
És indubtable que vivim temps de revalorització de la indústria i de canvi de les polítiques, molt més sensibles amb els sectors industrials
Espanya, en conjunt, ha progressat molt lleugerament, i es manté en tercera divisió europea, com a economia “innovadora moderada” (eufemisme que ve a dir que l’economia es basa en sectors de baixa productivitat i valor afegit). La resta de comunitats autònomes, en general, progressen, però més feblement: Comunitat Valenciana (+7 posicions), Aragó (+1), Rioja (+2), Galícia (+2), Castella i Lleó (+3), Cantàbria (+8), Astúries (+5), Múrcia (+6), Balears (+7), Andalusia (+5), Castella-la Manxa (-2), Extremadura (-1), Canàries (+8), Melilla (+3), i Ceuta (0). Un avenç, en general, molt petit per un moment històric com l’actual, en què la pandèmia va situar la indústria, la tecnologia i la innovació al centre de les economies i les societats, i quan hauríem d’estar notant un flux molt abundant de recursos europeus Next Generation, que generessin potents efectes multiplicadors en les nostres estructures productives i innovadores.
Catalunya ha activat els motors innovadors. La progressió percebuda en els indicadors d’innovació és consistent amb el recentment publicat informe de la Cambra de Comerç de Barcelona, que indica que el 65% de l’ocupació creada entre 2019 i 2022 es dona en sectors d’alta tecnologia. És una evolució extraordinàriament positiva. Quelcom està canviant en la dinàmica interna de la nostra economia. Però no podem caure en el cofoisme: de fet, tornem a recuperar la categoria d'“innovadors forts” que ja manteníem fins al 2012, any en què vàrem caure a la categoria inferior d'“innovadors moderats”. La inversió en R+D/PIB de l’economia catalana tot just va recuperar el 2020 els valors que ja tenia el 2009, tendència que es va consolidar el 2021 amb un màxim històric de l'1,67%. Grans notícies, però recordem que per esdevenir una regió líder, caldria invertir el 3% del PIB en R+D (objectiu que es marcava l’agenda europea 2020). Gairebé hem de doblar la nostra inversió en R+D (pública i privada). Repte difícil, però no impossible, i absolutament estratègic per la nostra pervivència com a societat moderna.
Segons el Regional Innovation Scoreboard, el model català té fortaleses especials en publicacions científiques d’alt nivell, digitalització i educació superior. Aquestes dades també són consistents amb les polítiques elaborades al llarg de les darreres dues dècades: Catalunya ha disposat de lideratge i visió de llarg termini en el desplegament de centres de recerca d’excel·lència, ha estat pionera en polítiques digitals i ha existit cooperació publicoprivada en l’establiment de hubs d’emprenedoria digital de referència (que han estimulat una envejable dinàmica emprenedora), i sempre hem estat una societat sensible i exigent amb el nostre sistema d’educació superior.
El model català té fortaleses especials en publicacions científiques d’alt nivell, digitalització i educació superior
Mostrem mancances, però, en els indicadors relatius a esforç públic en R+D i a innovació empresarial, especialment en petites i mitjanes empreses. No obstant això, en aquest últim punt tenim una tradició empresarial que ve de la primera revolució industrial. El model competitiu català està basat en multiplicitat de grans “campions ocults”: una xarxa de pimes exportadores amb component familiar (per tant, amb visió de llarg termini i compromís amb el territori, no supeditades als capricis dels mercats financers), amb equips directius excel·lents, que han de fer el seu salt definitiu a la generació de tecnologia pròpia i a la competitivitat tecnològica. Les febleses ens mostren els camins per arribar a ser “innovadors líders” en el pròxim rànquing: més inversió pública en R+D, especialment enfocada a la generació de capacitats tecnològiques en pimes i a la creació d’ocupació de qualitat.
Trobo a faltar un cert discurs kennedià en el tractament de la innovació a casa nostra. Kennedy, el 1962, en un famós discurs a la Universitat de Rice, va dir quelcom com: “anirem a la Lluna... Anirem abans de final de dècada i tornarem sans i estalvis. Anirem perquè està allà. Perquè podem aconseguir-ho. I, encara que el repte és immens, aquest projecte ens cohesionarà, ens motivarà i ens convertirà en líders”. Trobo a faltar algú que declari solemnement i amb convicció que “Catalunya es convertirà en l’economia més dinàmica i competitiva de la UE, basada en coneixement i innovació cap al 2030, superant el 3% de PIB en R+D. Hi destinarem els recursos que calguin per assolir-ho. Ho farem perquè podem fer-ho. Perquè tenim les bases construïdes. Perquè el repte ens mobilitzarà, ens farà millors, i ens convertirà en líders continentals. I ho farem perquè això ens permetrà deixar un país digne i amb qualitat de vida pels nostres fills”. No abunden discursos d’aquests tipus en les campanyes electorals. Crec que qui engresqui a la població amb quelcom així, disposarà d’un gran actiu polític de futur.