Catalunya: qüestions col·laterals

Les dades de les eleccions del passat 21 de desembre es poden interpretar de la següent manera: aproximadament un terç dels votants són decididament independentistes, un altre terç decididament antiindependentistes i un altre terç no acaba de veure les coses clares i fluctua segons les circumstàncies. Una situació política incerta, de moment. Es faci el que es faci, la majoria no hi estarà d'acord. A més, el fracàs del PSC i dels Comuns demostra que no hi ha lloc per l'ambigüitat ni cap desig d'arribar a un enteniment ni per una banda ni per l'altra.

Sabem que no s'ha arribat a aquesta situació de la nit al dia. Ha estat un procés polític llarg, amb orígens diversos, que ha anat evolucionant sense que ningú fos capaç de preveure la seva trajectòria ni, encara menys, d'aturar-lo o desviar-lo. Una borrasca política que s'ha convertit en un cicló. Ara mateix, tot es mou. Però és precisament quan les coses es mouen que podem intentar analitzar i comprendre els fenòmens complexos. I el mètode és sempre el mateix. Fixar l'atenció en algun detall particular que ens sembli significatiu, aïllar-lo, estudiar el seu comportament i intentar extreure'n conclusions, com més generals millor. Provem d'imitar els savis, doncs. Quan Newton va observar com queia una poma es podria haver dedicat a la botànica o l'agricultura. Però es va dedicar a la física per poder explicar, no perquè cauen les pomes, sinó perquè cau qualsevol cosa.

El fet que hagin marxat un cert nombre d'empreses importants de Catalunya sembla un detall prou significatiu i greu. El motiu que s'ha adduït és la falta de seguretat jurídica que provoca el procés independentista. Si això és cert, hem de concloure que els consells d'administració d'aquestes empreses haurien previst una probabilitat d'èxit del procés més alta que els mateixos dirigents polítics independentistes. Van veure la República catalana molt més a prop que els militants de la CUP. Una fugida d'empreses d'aquesta magnitud només es dóna en cas de guerra si l'enemic està a punt d'envair el país. En tot cas, si algú esperava que aquest fenomen influís en l'electorat, les esperances han resultat vanes. La marxa de tantes empreses no ha tingut cap influència significativa en els resultats de les eleccions. Per què? No s'adona l'electorat de la gravetat de la situació? Potser no l'importen les conseqüències econòmiques o creu que no l'afectaran? Tot això sembla molt improbable.

"Una fugida d'empreses d'aquesta magnitud només es dóna en cas de guerra si l'enemic està a punt d'envair el país" 

Fem la pregunta d'una altra manera: hem de votar el que volem o el que pensem que volen les empreses? Aquesta fugida d'empreses, un cop après el procediment, podria practicar-se en altres disjuntives polítiques. Per exemple, en cas que algun partit d'esquerres molt anticapitalista comencés a assolir quotes alarmants d'electorat. Seria assenyat votar sempre aquella opció política que els agradi a les empreses per tal de defensar els nostres llocs de treball i la bona marxa de l'economia en general?

Depèn. Fins a quin punt ens poden garantir les empreses que, si votem com a elles els agradi, l'economia anirà millor, l'atur abaixarà i els sous s'apujaran? No poden. Poden garantir que, si votem el que a elles no els agrada, les coses aniran a pitjor, però no poden garantir el contrari. Perquè les empreses no controlen l'evolució de l'economia de la mateixa manera que els polítics no controlen els processos polítics ni els meteoròlegs les pertorbacions atmosfèriques. De fet, el que més negativament afecta les empreses no són les turbulències polítiques ni la inseguretat jurídica. L'experiència històrica demostra que el que més empreses ha enfonsat, més llocs de treball ha destruït i més misèria ha generat és la mateixa economia. És l'excés d'especulació el què ha provocat totes les crisis econòmiques i, de retruc, ha generat un atur desbocat, inestabilitat social, turbulències polítiques, inseguretat jurídica, etc., etc. Un procés que s'ha repetit una i una altra vegada amb més o menys virulència, des que se'n té memòria, sense que ningú n'hagi trobat remei. Però, per algun motiu que se m'escapa, les empreses en general continuen confiant més en l'economia tal com la coneixem que en els canvis polítics i socials. En conseqüència, l'electorat pot optar per votar, no el que vol, sinó el que pensa que volen les empreses i esperar resignadament que rebenti tot un altre cop com sempre o bé votar el contrari i pregar perquè no rebenti fins i tot abans. Mal negoci.

"Hem de votar el que volem o el que pensem que volen les empreses?" 

Sobreviurem. La raça humana està dissenyada per la naturalesa per sobreviure encara que no vulgui. I la naturalesa fa bé les coses. Molt millor que l'economia.