Catalunya Sense Límits ens avisa que més avall no podem arribar

Fa unes setmanes em vaig reunir amb un conegut de fa anys. Empresari del sector agroalimentari. Segona generació. De tradició de l’esquerra, preocupat pel territori, la sostenibilitat, etc.  En qualsevol cas, empresari de soca-rel. I em va dir una cosa que mai m’hagués esperat que me la digués ell: “Hem construït un país de cupaires”. Tot d’una em va cantar la llista de problemes que es poden qualificar de genèrics. Tant en el sentit que, penso, afecten molts empresaris seriosos, com perquè tenen el seu origen en una manera de ser social i laboral de la qual el país nostre s’ha impregnat els darrers anys. Res de nou: absentisme, baixes laboral injustificades, burocràcia administrativa, ètica laboral nul·la, etc. Crec que l’expressió “país de cupaires” és molt encertada. Té una plasticitat indubtable que no requereix més explicacions.

Aquesta manca d’esperit es detecta en tots els àmbits en què un es pugui moure. Una mena de laxitud de toca timbals barrejada amb enveja. Per les característiques de la transició espanyola i del progressisme que ha senyorejat per Catalunya d'ençà de la mort de Franco -50 anys!- l’empresari és percebut a casa nostra com un delinqüent. I, és clar, un país que ignora d’on surten els diners que mantenen tot l’estat del benestar és un país a la deriva.

"Crec que l’expressió 'país de cupaires' és molt encertada. Té una plasticitat indubtable que no requereix més explicacions"

Per sort hi ha gent que es resisteix al fet que aquest estat de coses continuï campant amb l’aquiescència dels polítics -que són els primers que ignoren qui és el que els posa el rostit a taula. Hi ha col·lectius que han decidit organitzar-se per denunciar aquest estat de l’esperit nacional i promoure un cert moviment, entre aquesta gent hi ha l’associació Catalunya Sense Límits. Penso que no demanen coses impossibles, o que no s’hagin implantat a altres indrets. Tampoc demanen al país que s’enfronti amb Madrid per demanar noves competències. Si ho interpreto bé, es tracta de tornar a ser un país normal, com tants n’hi ha. Perquè ja no només hem esdevingut un país mal governat, ni això. Som un simple territori mal administrat. Veient la proclama de Catalunya Sense Límits tinc la sensació que les seves demandes es podrien resumir en una mena de “volem ser com qualsevol territori de l’Europa entenimentada”. Amb això vull dir que rere les seves reclamacions no s’hi amaga cap objectiu polític que pugui crear cap mena de disconformitat per qualsevulla de les ideologies que cadascú pugui tenir. Simplement, es tracta d’un conjunt de gent que s’estima el territori on habita i vol que s’implementin una sèrie de principis que, en qualsevol altre lloc, són habituals. Per això han intentat ser clars i sobris, només tres principis.

1. Aconseguir que la societat catalana defensi i impulsi el dinamisme empresarial, el rol actiu de la societat civil, la col·laboració publicoprivada i la qualitat institucional.
2. Generar reflexions, debat, iniciatives i polítiques -públiques i privades- que afavoreixin aquesta visió.
3. Aconseguir que les administracions públiques catalanes comparteixin aquests valors i actuïn en conseqüència.

"Un país que ignora d’on surten els diners que mantenen tot l’estat del benestar és un país a la deriva"

El moviment demostra que encara hi ha un pinyol de societat civil que diu que més avall ja no podem arribar, i que vol lluitar contra l’immobilisme que s’ha apoderat de les elits oficials: polítics, sindicats, organitzacions empresarials del règim, mitjans de comunicació, etc.

Si vols saber-ne més

 

   

Xavier Roig - Catalunya: un model econòmic destructiu?    

 

 

No cal que insisteixi que tenen tot el meu suport i les meves simpaties. Encara que, com a país, ens hauria de fer vergonya haver hagut d’arribar a aquests extrems. No crec que cap societat normalment articulada hagi hagut de generar una associació d’aquest tipus. Als països desenvolupats, aquestes activitats les duen a terme associacions marginals que persegueixen un interès específic i concret. No s’ocupen mai de la bona governança bàsica.

Els animo a formar part de la gent que mou i fa coses sobretot si es tracta de trencar la tendència decadent en la qual ha entrat el país els darrers vint anys. Catalunya Sense Límits, apuntin-s’ho.