CEO de Ellas Deciden

Empresa i Feminisme, quan el feminisme entra en l'economia

23 de Gener de 2020
Act. 23 de Gener de 2020
Gemma Cernuda

Aquestes dues paraules no fa molts anys mai estarien en la mateixa frase. Però avui afortunadament sí. Hem parlat d'empreses felices, activistes, compromeses, amb impacte social, ecològiques, sostenibles, saludables… però mai d'empreses feministes. Bé, sembla que és el moment idoni perquè això passi. Una empresa és un espai, un projecte, una idea, un entorn on es creen coses, serveis, idees perquè una part de la societat les consumeixi i un/a accionista/s es beneficiïn d'aquesta transacció econòmica. En un moment històric on els valors importen, les intencions poden més que els manifestos i mostrar-te activista suma en el compte de resultats… hem de ser assertius i dir quin valor de marca ens diferencia i perquè.
Segons un estudi de Havas Media només un 30% de les marques que avui consumim perduraran en els pròxims 20 anys i ens convé ser part d'aquest 30%. 

 

Des d'Ellas deciden portem 18 anys mirant-nos la comunicació en femení. Provocant un canvi de prisma, un nou focus. Investigant a les marques i sobretot preguntant a les dones què volem de les marques. Les dones prenem el 80% de les decisions de compra del mercat, pràcticament el mercat sencer està a les nostres mans, i cada vegada més valorem i consumim marques que empoderen la dona, que la situen en el lloc on sempre han estat. Així podem explicar l'auge de marques com CAMPOFRIO, ALWAYS, DOVE, NIKE, UNDER ARMOUR O GILLETTE… entre tantes altres. 

"El mercat sencer està a les nostres mans, i cada vegada més valorem i consumim marques que empoderen a la dona"

A més, cada vegada més empreses són abanderades del lideratge femení sobre la base del lideratge de les seves dones directives, com Zurich Segurs o CaixaBank ; que porten anys cuidant la presència de dones en l'alta direcció i són conscients que no pot ser un tema de maquillatge. Si de debò està en el seu ADN potenciar a la dona i carregar-se els biaixos inconscients de gènere, de debò es veurà en les fotos publicades, en les campanyes de publicitat i en el to comunicatiu emprat. Així com ho veurem en les seves ofertes comercies. Es veurà en els dissenys de productes, en el tracte dels seus comercials i més que mai en la interpretació del body language ens delatarà. És demolidor.

 

Així, inaugurant els feliços anys 20 i analitzant la ràpida acceptació de la paraula FEMINISTA per homes i dones, per conservadors i revolucionaris, per burgesos i populars, per joves i majors, per obrers i empresaris… obrim el debat a les marques feministes. 

Obrim el meló del feminisme inclusiu i transversal. El feminisme que abanderen els homes i que redefineixen amb la seva mirada i curiositat de ser part d'un debat on ningú els ha preguntat res i d'altra banda han estat diana de tot. 

És el moment de parlar d'empreses feministes. D'empreses que posen a la dona en el punt de mira perquè són el 51% de la població, perquè prenen el 80% de les decisions de compra del mercat i proposen un lideratge inclusiu, còmplice, empàtic transparent, transversal i autèntic. Volem marques i empreses que mostrin un activisme feminista que no és res més ni menys que treballar i potenciar la igualtat de drets entre homes i dones. Bàsic, veritat?

"Volem marques i empreses que mostrin un activisme feminista que no és res més ni menys que treballar i potenciar la igualtat de drets entre homes i dones"

Al cap i a la fi, no podem negar-nos a ser marques valentes, marques pioneres, marques activistes que saben que si no tenen impacte social no duraran. I que si no construeixen aquest impacte des de la veritat, des dels valors de marques i des de l'alta direcció que el transmet com el seu ADN, mai arribarà així al client final. Perdó, a la clienta final.

Només podem ser empreses i marques feministes perquè el feminisme ha vingut per a quedar-se i només es quedaran si un 30% de les marques que avui coneixem. Només mereixeran la nostra confiança les marques que impactin socialment amb els valors que ens mouen al 80% del poder de compra. I a hores d'ara ja sabem que és la dona.