Cervells destruïts pel 'Brain Rot'
12
de Desembre
de
2024
"No tenir rizz no et fa NPC, però passar-se d’Ohio és sus. Slay!".
No us preocupeu, jo fins ahir al matí només entenia NPC, i encara. Sort que m’ho han explicat els meus alumnes de primer de Comunicació Audiovisual de la UPF. I no era una conversa de passadís, era una presentació a l’aula d’un treball sobre el Brain Rot.
Tampoc no us flagel·leu per no saber què és el Brain Rot. Potser ho podeu deduir per la traducció literal de l’anglès —podridura del cervell, o cervell podrit— i és que vol dir exactament això, el "suposat deteriorament de l'estat mental o intel·lectual d'una persona, especialment vist com el resultat del consum excessiu de substàncies (ara especialment contingut en línia) considerades trivials o sense solta". Aquesta és la definició del diccionari d’Oxford que l’ha escollida com a paraula de l’any.
"'Brain Rot' és tot aquell contingut en línia que no té més objectiu que el de mantenir-nos enganxats al mòbil fent scroll de manera compulsiva"
Tot i que el Brain Rot és un efecte, per un procés de metonímia ha passat a designar també el contingut que el provoca. Així, Brain Rot és tot aquell contingut en línia que no té més objectiu que el de mantenir-nos enganxats al mòbil fent scroll de manera compulsiva per veure més contingut en línia que no té més objectiu que el de mantenir-nos al mòbil fent scroll de manera compulsiva per veure més contingut en línia que no té més objectiu que el de mantenir-nos enganxats al mòbil fent scroll de manera compulsiva… I així anar fent.
Vídeos, imatges, gifs animats, mems, personatges, actituds, moviments, ganyotes són els formats habituals d’aquest tipus de continguts que surten de la xarxa i es materialitzen en samarretes, disfresses, mems culturals i neologismes que entren i surten de l’argot dels joves de les generacions Z i Alfa, que en són també qui els creen. Podeu veure de què estic parlant feu una cerca per "skibidi toilet", el que es considera el Brain Rot patró i que fins i tot ha saltat d’internet al món real.
Si vols saber-ne més
És així com podem parlar d’una cultura del Brain Rot. Sembla una contradicció en els seus termes, però no. Parleu amb els vostres fills, nebots, nets: el primer que us sorprendrà és que se sorprenguin que vosaltres sapigueu que existeix el terme i que en conegueu alguns dels seus codis.
Tot i que el fenomen és nou, propi dels mitjans digitals actuals i de la seva generació, el concepte no ho és tant. Remet a la tele-escombraries dels 80 i 90, i si m’apureu a les ràdio-noveles del cor dels 50 i 60. El terme en si és encara més antic; la primera referència escrita és del 1854 a la novel·la Walden del filòsof nord-americà Henry David Thoreau. La cita exacta és: "Mentre Anglaterra s'esforça per curar la podridura de la patata, ¿ningú no s'esforçarà per curar la podridura del cervell, que preval de manera molt més àmplia i fatal?”.
Tampoc ens és nou pels de la generació X (sí, no soc boomer, per un any) que vam créixer escoltant als nostres anys d’universitat els grups del Rock Radikal Basc, especialment Eskorbuto, els més anarco, més punk i els més coherents; dos dels seus tres membres van morir en aquell Bilbao de l’heroïna dels 80. Els vaig arribar a veure tres o quatre vegades en directe cantant aquell mític Cerebros Destruidos: tres acords, soroll i molta ràbia.
"Mireu al mòbil dels vostres fills el temps que passen a Instagram, Snapchat o TikTok. Quan us hàgiu refet de la magnitud de la tragèdia, preneu les mesures que cregueu adequades"
I entre la ràbia, la saviesa. Més enllà d’anticipar una epidèmia de cervells destruïts —a la que el Diccionari d’Oxford hi posaria el llacet trenta-vuit anys després—, es van anticipar a un temps on passat i futur no existeixen, i el present és un fracàs col·lectiu; un present on la veritat és avorrida i on triomfen les falses notícies i on, fins i tot, l’entreteniment és fals.
Una recomanació com a pare i professor: mireu al mòbil dels vostres fills o al control parental el temps que passen a Instagram, Snapchat o TikTok. Quan us hàgiu refet de la magnitud de la tragèdia, preneu les mesures que cregueu adequades. Feu-ho amb la cançó Cerebros Destruidos d’Eskorbuto al cap.
"El pasado ha pasado, y por él nada hay que hacer,
el presente es un fracaso y el futuro no se ve.
La mentira es la que manda, la que causa sensación,
la verdad es aburrida, puta frustración".