Clàusula sòl: Europa fa la justícia que el Tribunal Suprem espanyol ha negat
22
de Desembre
de
2016
Aquest dimecres el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha dictaminat que els consumidors afectats per les denominades "clàusules sòl" tenen dret a recuperar tots els diners pagats indegudament de més com a interessos. La rellevància d'aquesta resolució és doble, ja que, d'una banda, torna a reconéixer la mala praxi generalitzada de les entitats bancàries espanyoles en la comercialització d'hipoteques i, per una altra, afecta a centenars de milers de famílies que han anat pagant de més per unes condicions del seu préstec que desconeixien i que el banc va incloure sense informar-los.
I és que la fallada del TJUE ha modificat i donat una bolcada a la posició del Tribunal Suprem espanyol (que no de la majoria de jutges de primera instància, que en les seues sentències s'han oposat i criticat a l'Alt tribunal) que, en essència, establia que, després de reconéixer i acceptar que el banc havia inclòs condicions que beneficien i perjudiquen el consumidor, no era obligatori que l'entitat retornara la totalitat d'eixos diners cobrats irregularment.
El TS venia mantenint la no devolució de la totalitat des de la seua sentència de 9 de maig de 2013 en què per primera vegada va reconéixer la falta de transparència i mala praxi en les clàusules sòl, mantenint una posició que semblava més una política econòmica que l'aplicació jurídica de la normativa, ja que tots els arguments jurídics estaven en contra, sent la seua única defensa que obligar als bancs a retornar tot l'indegudament cobrat de més als consumidors, comportaria grans perjudicis "per a l'ordre públic econòmic".
En les nostres demandes i recursos judicials en aquest tema (i d'igual forma al que han defensat la resta de companys advocats en defensa dels seus clients), sempre plantejàvem al jutge fins a quin punt eixe principi de protecció de l'ordre públic econòmic -que utilitzava el nostre Alt Tribunal salvaguardant la posició de la banca- no estava deixant de costat i desprotegint l'ordre públic econòmic de les famílies i els consumidors afectats.
I, ara, el TJUE ha interpretat, en aplicació de la Directiva 93/13 de clàusules abusives, que si un consumidor ha patit mala praxi bancària i açò ho reconeix una sentència judicial, eixe consumidor obligatòriament ha de recuperar tot el que irregularment l'entitat bancària li va cobrar de més.
Ara és necessari analitzar cada situació cas per cas, però la nova resolució permetrà a qualsevol afectat -d'entre els 2 i 3 milions d'hipoteques que es calcula inclouen aquesta clàusula- que no ho haja fet, reclamar i recuperar la totalitat de l'indegudament pagat de més, amb un efecte de tornada banca-consumidors que es calcula entre els 4.000 i 6.000 milions d'euros.
Europa, així, torna a donar una altra garrotada no solament a la legislació espanyola (com en les clàusules relatives a interessos de demora o el venciment anticipat de la hipoteca) sinó a la insuficient tutela que el TS espanyol ha prestat als consumidors i famílies. Aquest cas ens recorda, a més, que les lleis són aprovades per homes i dones i que, per tant, ni tenen per què ser perfectes ni estar lliures de la influència del poder econòmic, podent ser abusives, injustes o il·legítimes. És tasca compartida d'actors jurídics –advocats i economistes, sí: però també notaris-; de les associacions de consumidors –absolutament essencials- i de la societat en general estar alerta i evitar nous abusos en perjudici dels nostres veïns i famílies.
I és que la fallada del TJUE ha modificat i donat una bolcada a la posició del Tribunal Suprem espanyol (que no de la majoria de jutges de primera instància, que en les seues sentències s'han oposat i criticat a l'Alt tribunal) que, en essència, establia que, després de reconéixer i acceptar que el banc havia inclòs condicions que beneficien i perjudiquen el consumidor, no era obligatori que l'entitat retornara la totalitat d'eixos diners cobrats irregularment.
El TS venia mantenint la no devolució de la totalitat des de la seua sentència de 9 de maig de 2013 en què per primera vegada va reconéixer la falta de transparència i mala praxi en les clàusules sòl, mantenint una posició que semblava més una política econòmica que l'aplicació jurídica de la normativa, ja que tots els arguments jurídics estaven en contra, sent la seua única defensa que obligar als bancs a retornar tot l'indegudament cobrat de més als consumidors, comportaria grans perjudicis "per a l'ordre públic econòmic".
En les nostres demandes i recursos judicials en aquest tema (i d'igual forma al que han defensat la resta de companys advocats en defensa dels seus clients), sempre plantejàvem al jutge fins a quin punt eixe principi de protecció de l'ordre públic econòmic -que utilitzava el nostre Alt Tribunal salvaguardant la posició de la banca- no estava deixant de costat i desprotegint l'ordre públic econòmic de les famílies i els consumidors afectats.
I, ara, el TJUE ha interpretat, en aplicació de la Directiva 93/13 de clàusules abusives, que si un consumidor ha patit mala praxi bancària i açò ho reconeix una sentència judicial, eixe consumidor obligatòriament ha de recuperar tot el que irregularment l'entitat bancària li va cobrar de més.
Ara és necessari analitzar cada situació cas per cas, però la nova resolució permetrà a qualsevol afectat -d'entre els 2 i 3 milions d'hipoteques que es calcula inclouen aquesta clàusula- que no ho haja fet, reclamar i recuperar la totalitat de l'indegudament pagat de més, amb un efecte de tornada banca-consumidors que es calcula entre els 4.000 i 6.000 milions d'euros.
Europa, així, torna a donar una altra garrotada no solament a la legislació espanyola (com en les clàusules relatives a interessos de demora o el venciment anticipat de la hipoteca) sinó a la insuficient tutela que el TS espanyol ha prestat als consumidors i famílies. Aquest cas ens recorda, a més, que les lleis són aprovades per homes i dones i que, per tant, ni tenen per què ser perfectes ni estar lliures de la influència del poder econòmic, podent ser abusives, injustes o il·legítimes. És tasca compartida d'actors jurídics –advocats i economistes, sí: però també notaris-; de les associacions de consumidors –absolutament essencials- i de la societat en general estar alerta i evitar nous abusos en perjudici dels nostres veïns i famílies.