Com adaptar-se a la nova realitat demogràfica

Transformar el repte demogràfic en oportunitat: cap a un model econòmic que creï i aprofiti talent.

Una queixa generalitzada de fa anys per part de l'empresariat és la manca de personal qualificat per a les empreses. És una queixa que va des de la indústria alimentària fins als despatxos professionals, passant per la logística o el comerç.

Sovint culpem l'educació i el jovent actual, però, i si la combinació entre un model econòmic low-cost i una menor natalitat global en fossin causes rellevants?

Fa uns dies, La Vanguardia publicava un article on, entre altres coses, deia que més de la meitat de la població d'entre 30 i 44 anys era estrangera. Els anti-immigracionistes ràpidament agafen aquesta dada i la posen d'exemple de la decadència d'Occident, sense entendre que el mercat del treball, com qualsevol altre, es basa en l'oferta i la demanda. 

Que la població decreixi d'una manera tan acusada a partir dels menors de 45 anys, unit al fet que la meitat d'aquests menors són estrangers i molts d'ells han vingut atrets per un model econòmic de baix nivell, ens hauria de fer pensar si potser el nostre problema és de natalitat i model econòmic, i no pas de manca de compromís per part del jovent, com molts repeteixen.

Un model econòmic que castiga els sectors més qualificats com ara la indústria, entre d'altres, i fomenta sectors low-cost, com el turisme massiu, la construcció de grans obres i la celebració de grans esdeveniments, atrau treballadors que només poden fer feines de baixa qualificació per un salari precari, i sense oportunitats de creixement professional. 

I aquest no és un bon context per al talent.

La solució obliga les empreses a fer de les pedres pans, amb una administració pública que, a més de la fòbia a la creació de riquesa, està massa endeutada per a fer res de profit.

"Potser no es tracta d'atraure el talent, sinó de crear-lo i aprofitar-lo al màxim"

Vaig criar-me professionalment al despatx familiar, on els meus pares sempre van apostar per contractar joves acabats de sortir de les escoles de formació professional per així formar-les internament, així com sèniors que encara podien aportar molt de valor als nostres clients i als joves. Vaig incorporar noves tecnologies que cap altre despatx veia factibles amb un equip on teníem persones de seixanta anys amb d'altres de vint-i-pocs. Al final, sense grans recursos financers, aquesta era la nostra manera de créixer, i quan veig alguns d'aquests joves triomfar allà on han anat, penso que potser no es tracta d'atraure el talent, sinó de crear-lo i aprofitar-lo al màxim.

Per això, defenso que aquest nou miracle econòmic, similar al que va permetre la revolució industrial al nostre país, haurà de fer-se sota la premissa d'aprofitar el talent existent i "crear-ne" de nou, més que no pas d'atraure'n.

I això requereix tres coses:

• Fer servir més intensament la tecnologia per a automatitzar processos productius. Tal com va fer una revolució industrial sense carbó, ara caldrà fer-la sense prou persones.
• "Envellir" la plantilla, contractant i aprofitant perfils més sèniors, abans apartats per edatisme. L'edat deixa de ser rellevant en un entorn com l'actual.
• Millorar la capacitació de perfils de baixa qualificació, així com la formació continuada a les empreses, cobrint allò que l'administració no fa.

"L'edat deixa de ser rellevant en un entorn com l'actual"

Són tres factors que miren d'atacar el repte majúscul que afrontem les empreses, tant en l'àmbit del talent com, fins i tot, en el de la productivitat de la qual tant pateixen sobretot les pimes.

I, a més, sabem que ho farem no només sense el concert de l'administració pública, sinó que (sovint) amb la seva oposició, basada en una mirada miop, i orientada a la gestió de la pobresa i les grans obres i esdeveniments, i no pas a la creació de talent i prosperitat al país.