Compra innovadora, números clars
29
de Juliol
de
2016
Les Administracions públiques han vist en els darrers anys una oportunitat en utilitzar la modalitat de compra innovadora com una alternativa a l'adquisició tradicional de productes i serveis. Si bé en un principi era una magnífica opció per a dur a terme projectes que haguessin requerit una reserva pressupostària molt elevada, difícilment viable donat el context econòmic i de "retallades" existents (i encara persistents) en la despesa pública, avui ja es comença a visualitzar aquest model com una via efectiva per a la modernització d'infraestructures i la dotació de solucions tecnològicament avançades a la salut, la justícia i altres àmbits públics, en coparticipació amb el sector privat.
En altres paraules, el que abans era un mitjà bàsicament per a donar sortida a projectes de gran envergadura econòmica, avui suposa un fi en si mateix per la tipologia de solucions que comporta la compra innovadora. Molt possiblement va arribar abans en el temps el model, que la demanda o necessitat en si mateixa de la seva existència, i donada les inherents inèrcies de l'Administració, es va optar per veure la compra innovadora des del prisma dels beneficis que permetia gaudir en la seva qualitat de procés contractual a llarg termini, i per tant de dotar-se d'un model de pagament del contracte més enllà dels tradicionals 4 anys de la compra de subministraments o serveis. O inclús, com un mecanisme per poder "dialogar" amb el sector per a determinar de forma relativa "negociada" quin hauria de ser el preu i què s'anava a adquirir exactament.
Són sis els punts que identifiquen les característiques essencials amb les quals ha de comptar un projecte vehicul·lat mitjançant compra innovadora:
1. Context de contenció de la despesa i limitada capacitat d'endeutament que obliga a l'administració a identificar mecanismes creatius que permetin finançar els projectes de transformació que s'han d'abordar.
2. Finançament de l'adquisició sota un model de contracte a llarg termini ("arrendament") que permeti als proveïdors realitzar i recuperar les inversions necessàries per a dur a terme la transformació i/o modernització dels serveis públics o de les infraestructures que els sustenten.
3. Estratègia i procés de licitació a partir de contractes de col·laboració públic-privada (CPP) que possibiliten la contractació per períodes superiors a la durada màxima habitual que permet la llei de contractació de les administracions públiques.
4. Necessitats de transformació tecnològica d'elevada complexitat i innovació en l'Administració pública per assolir els reptes de gestió pública i cap a la ciutadania a la qual s'ofereixen els serveis.
5.Solucions innovadores molt incipients o inexistents, que es requereix definir mitjançant un procés de diàleg amb el mercat, per a poder encaixar perfectament les necessitats de l'Administració amb l'oferta flexible dels proveïdors.
6. Complement del retorn de la inversió del proveïdor a partir de la comercialització d'aquests projectes i/o solucions en altres territoris donada l'alta reproductibilitat existent en la majoria d'àmbits dels serveis públics.
Actualment, els elements que més s'estan començant a valorar a l'hora de seleccionar aquesta modalitat ja no són els tres primers, sinó justament els tres últims. Això és així, des del moment en què les Administracions i els seus representants polítics han assumit que el principal repte amb els seus electors no és ja únicament el d'ajustar-se a pressupostos, que també, sinó a donar respostes a les demandes de la ciutadania en el retorn progressiu cap a la societat del benestar, en matèria de, per exemple, una millor sanitat, una millor i més efectiva gestió de la justícia, un augment de la qualitat i modernització de l'educació o, en general, no quedar "despenjats" dels avantatges de l'avenç tecnològic del qual gaudeixen els països més pioners en R D I.
I han comprès que, per això, no només han de "guanyar" les Administracions, sinó que també el sector privat ha de veure en la compra innovadora una oportunitat de capitalitzar les seves inversions en desenvolupament i innovació per, al seu torn, millorar els seus productes i solucions cap al mercat.
Si, però no a qualsevol preu. En la seva definició és fonamental analitzar i determinar amb precisió el model econòmic amb el qual pretenem posar-ho en pràctica, prèviament a qualsevol interacció dialogada amb el sector, en un sentit ampli i formal, per a tenir un posicionament de lideratge ("anar per endavant") i un major coneixement analític amb el qual afrontar el diàleg econòmic, amb garanties de no "estar pagant de més" pel fet d'estar comprant innovació.
En altres paraules, el que abans era un mitjà bàsicament per a donar sortida a projectes de gran envergadura econòmica, avui suposa un fi en si mateix per la tipologia de solucions que comporta la compra innovadora. Molt possiblement va arribar abans en el temps el model, que la demanda o necessitat en si mateixa de la seva existència, i donada les inherents inèrcies de l'Administració, es va optar per veure la compra innovadora des del prisma dels beneficis que permetia gaudir en la seva qualitat de procés contractual a llarg termini, i per tant de dotar-se d'un model de pagament del contracte més enllà dels tradicionals 4 anys de la compra de subministraments o serveis. O inclús, com un mecanisme per poder "dialogar" amb el sector per a determinar de forma relativa "negociada" quin hauria de ser el preu i què s'anava a adquirir exactament.
Són sis els punts que identifiquen les característiques essencials amb les quals ha de comptar un projecte vehicul·lat mitjançant compra innovadora:
1. Context de contenció de la despesa i limitada capacitat d'endeutament que obliga a l'administració a identificar mecanismes creatius que permetin finançar els projectes de transformació que s'han d'abordar.
2. Finançament de l'adquisició sota un model de contracte a llarg termini ("arrendament") que permeti als proveïdors realitzar i recuperar les inversions necessàries per a dur a terme la transformació i/o modernització dels serveis públics o de les infraestructures que els sustenten.
3. Estratègia i procés de licitació a partir de contractes de col·laboració públic-privada (CPP) que possibiliten la contractació per períodes superiors a la durada màxima habitual que permet la llei de contractació de les administracions públiques.
4. Necessitats de transformació tecnològica d'elevada complexitat i innovació en l'Administració pública per assolir els reptes de gestió pública i cap a la ciutadania a la qual s'ofereixen els serveis.
5.Solucions innovadores molt incipients o inexistents, que es requereix definir mitjançant un procés de diàleg amb el mercat, per a poder encaixar perfectament les necessitats de l'Administració amb l'oferta flexible dels proveïdors.
6. Complement del retorn de la inversió del proveïdor a partir de la comercialització d'aquests projectes i/o solucions en altres territoris donada l'alta reproductibilitat existent en la majoria d'àmbits dels serveis públics.
Actualment, els elements que més s'estan començant a valorar a l'hora de seleccionar aquesta modalitat ja no són els tres primers, sinó justament els tres últims. Això és així, des del moment en què les Administracions i els seus representants polítics han assumit que el principal repte amb els seus electors no és ja únicament el d'ajustar-se a pressupostos, que també, sinó a donar respostes a les demandes de la ciutadania en el retorn progressiu cap a la societat del benestar, en matèria de, per exemple, una millor sanitat, una millor i més efectiva gestió de la justícia, un augment de la qualitat i modernització de l'educació o, en general, no quedar "despenjats" dels avantatges de l'avenç tecnològic del qual gaudeixen els països més pioners en R D I.
I han comprès que, per això, no només han de "guanyar" les Administracions, sinó que també el sector privat ha de veure en la compra innovadora una oportunitat de capitalitzar les seves inversions en desenvolupament i innovació per, al seu torn, millorar els seus productes i solucions cap al mercat.
Si, però no a qualsevol preu. En la seva definició és fonamental analitzar i determinar amb precisió el model econòmic amb el qual pretenem posar-ho en pràctica, prèviament a qualsevol interacció dialogada amb el sector, en un sentit ampli i formal, per a tenir un posicionament de lideratge ("anar per endavant") i un major coneixement analític amb el qual afrontar el diàleg econòmic, amb garanties de no "estar pagant de més" pel fet d'estar comprant innovació.