Compromís amb l'equitat de gènere

"Compromís amb l'equitat de gènere. #Equitat8m" és el lema de la imatge commemorativa unitària que impulsem des de la Generalitat de Catalunya però també des de les diputacions i les entitats municipalistes. La imatge que sosté aquest missatge representa unes mans de dones que simbòlicament demanen la paraula sobre un fons de color lila i és un reconeixement a la lluita històrica de les dones per aconseguir l'equitat de gènere. El lema posa en relleu el compromís del conjunt de tota la societat catalana per avançar de manera eficaç i efectiva cap a una igualtat d'oportunitats real entre dones i homes.

La raó és que aquest 8 de març hem de celebrar que la societat catalana ha creat nova eina, la Llei 17/2015 de 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes, que ens ha de permetre avançar i eliminar els obstacles que ens llasten i produeixen que encara avui dia les dones pateixen importants desigualtats en molts àmbits, especialment en el món de l'empresa i el treball.

Homes i dones compartim els mateixos principis bàsics de democràcia, però tenim experiències diferents, coneixements i sabers diferents que provenen d'una experiència vital diversa i, conseqüentment, tenim prioritats polítiques diferenciades. Aquestes prioritats de les dones no sempre s'han reflectit a l'agenda política i econòmica i segurament aquesta és la causa de què malgrat que avancem en el segle XXI, i des de fa ja uns quants anys la igualtat teòrica és una realitat a casa nostra, tinguem encara pendent considerar, abordar i reconèixer com es mereixen les necessitats, les aportacions i les expectatives de les dones.

La nova Llei ens ha de permetre construir una Catalunya avançada, una societat efectivament equitativa entre dones i homes, on les dones puguin desenvolupar les seves carreres en el món professional fins allà on vulguin. Això és bo per a les dones, però és imprescindible per a la societat i, encara més per a les empreses. Recordem que la realitat de la nostra societat està molt lluny d'aquesta equitat. Si analitzem el vèrtex a l'esfera més alta de les empreses, les dones encara no arriben ni a representar el 17% dels consells de les empreses de l'Ibex-35. Com es pot estar en el mercat girant l'esquena a la seva experiència, participació, talent, mirada, visió, etc., quan les dones són les responsables de més del 80% dels actes de compra.

És especialment greu la pèrdua del talent femení i és urgent promoure el lideratge professional i emprenedor de les dones. La nova llei ens permetrà, per exemple, distingir les empreses que tinguin plans d'igualtat però que també compleixin amb una sèrie de requisits en el seu funcionament. I, pel que fa als seus productes, també hauran de ser coherents amb els valors de l'equitat de gènere. Aquestes empreses seran alhora les que estaran més ben situades en els processos de contractació pública, per exemple, i en l'atorgament d'ajuts.

Les dones treballen més que mai però pateixen més precarietat laboral que els homes, tenen sous fins a un 25% més baixos i encara hi ha una naturalització que les dones són les que han de fer les feines de cura. Cal que avancem en trencar la concepció d'assignar el treball en l'àmbit públic als homes i els treballs de cura a les dones. Aquesta dedicació al manteniment de la vida és menys temps que les dones tenen per a la formació, la promoció laboral, l'oci, la participació social, política, etc. I suposa més càrrega i estrés. Encara arrosseguem una penalització de la maternitat, quan la conciliació és un repte que ens afecta com a societat i que té a veure tant amb dones com amb homes.

Parlo de conciliació perquè sovint les dificultats amb què les dones ensopeguen en el món laboral són conseqüència de les seves responsabilitats familiars, que encara ara recauen majoritàriament sobre elles en solitari (cura dels infants, les persones grans i les persones dependents). Dones i homes no compaginen amb la mateixa proporció el temps invertit en el mercat de treball i les tasques de cura i manteniment de la vida. La disponibilitat per a treballar està doncs esbiaixada pel gènere.

En l'actual conjuntura econòmica, la crisi està produint un augment de l'atur femení alhora que la precarietat salarial s'estén entre els homes en trobar-se en llocs de treball temporals i a temps parcial que abans ocupaven majoritàriament les dones. La situació contractual també és diferent segons el sexe. En els darrers anys hi ha hagut el triple de dones ocupades a temps parcial que homes. I aquest fet repercuteix tant en els salaris com en les prestacions que se'n deriven, com l'atur o les pensions de jubilació. Aquest és també un important factor d'empobriment de les dones que sovint no es té massa en compte.

Aquesta nova eina legal ens ha de permetre fer aquest salt cap a una societat més justa, amb dones i homes més lliures. Lògicament aquest no és un repte en solitari de l'Administració, és un repte col·lectiu, el compromís de tota una societat que ha decidit fermament avançar.