Conèixer-nos

Es poden aprendre moltes coses d’una mateixa persona coneixent-ne una altra. Aquests últims mesos he conegut moltes persones noves perquè he començat a treballar i a viure en llocs diferents. Té un punt desgastant, això de conèixer persones tota l’estona, però també és molt divertit, perquè conèixer algú implica revisar-te a tu mateix, explicar-te i, d’alguna manera, tornar-te a conèixer a través de la presentació.

En algunes d’aquestes converses també confesses alguns dels teus hàbits i costums, bé sigui per compartir, bé per intentar enviar un missatge, bé per contrarestar una absurditat que ha dit l’altra persona amb una de pròpia. Quan coneixem algú, sigui en el context que sigui, sempre busquem donar una bona impressió, mostrar la nostra millor cara. Perquè, al cap i a la fi, siguem amics o no després, volem que tothom tingui un bon record de l’encontre. I és bonic veure la cura que tenim de nosaltres mateixos i cap als altres en aquests primers moments, que d'aquí a uns anys no tindran gens d'importància, però que ara són vitals per determinar qui serà el teu amic i qui un conegut oblidat d’aquí cinc, deu, quinze anys.

L’altre dia li vaig explicar a un nou amic que a mi m’agrada treballar de nit. Va riure i em va deixar anar que a Holanda treballar de nit és treballar a partir de quarts de sis, i que això no té cap mèrit, sent mediterrània, que amb prou feines és havent dinat. Li vaig fer una ganyota i em va dir que ell era més de matins, que li agradava aixecar-se abans que la ciutat es posés en marxa i avançar coses perquè, quan tothom es despertés, ell ja ho tingués tot a punt. La meva supervisora, uns dies després, em va confessar que ella, quan s’aixeca, es posa a treballar i només mira el telèfon o els correus electrònics abans de dinar. Una altra companya del departament em va dir que ella només mira els correus electrònics un cop al dia, d’una a dues, i que tot el que no entri en aquell marge ho respon l'endemà (i jo he pres nota i li envio tot a les 12.30 hores). Tothom té les seves tècniques, i em va semblar bonic veure com, davant de temps intempestius on les xarxes socials, les notícies i la comunicació constant ens poden aclaparar, cada persona desenvolupa formes diferents de resistència i resiliència.

"Davant de temps intempestius on les xarxes socials, les notícies i la comunicació constant ens poden aclaparar, cada persona desenvolupa formes diferents de resistència i resiliència"

Un altre tema que he parlat molt amb les noves persones que he conegut, tant del meu departament com d’altres ambients acadèmics, és com tenir cura de nosaltres mateixes en un sector que no només és molt qüestionat per l’opinió pública, com és la recerca als Països Baixos. Per a unes, el ioga; per a d’altres, les excursions a la natura els caps de setmana; per a alguns, treballar menys hores, i per a d’altres, renunciar a les grans ambicions acadèmiques. És bonic i inspirador, malgrat que odiï aquesta última paraula, veure la manera com els altres es protegeixen de la tempesta. És important deixar de pensar en el temps de qualitat com el temps productiu i començar a veure de quina manera podem conèixer-nos en profunditat, aprendre dels coneixements dels altres i descobrir com fer que la nostra vida, tal com és ara, sigui millor. Dedicar temps a entendre profundament el que ens envolta i fer petits gestos regeneratius ens pot ajudar a trobar noves maneres de viure més significatives en aquest món confús, sorollós i cada cop més estrident.