Dimarts passat vaig parlar en la
VII Jornada Anual de l'Institut d'Innovació Social d'ESADE del model de negoci de
La casa de Carlota. Un estudi de disseny format per creatius amb discapacitat i joves estudiants d'escoles de disseny. El sensacional d'aquesta empresa i el que la fa especial és que no és un centre especial de treball de persones amb discapacitat, ni una manera de complir la llei LISMI, ni tan sols un projecte social basat en la solidaritat dels seus creadors.
La casa de Carlota s'ha creat amb l'objectiu de sumar i combinar talent, normalitzar i integrar al mercat laboral les diferents capacitats individuals de cada persona i no les seves discapacitats. És una empresa privada en què es competeix en igualtat de condicions amb altres estudis de disseny. Des de la seva fundació fa més d'un any,
La casa de Carlota ha treballat en el disseny de logotips, pàgines web, disseny de
packaging, revistes, moda tèxtil i idees per a marques i empreses que confien els seus projectes a aquest estudi. Des de
La Caixa fins a
Ferran Adrià. Des d'una petita empresa fins a una multinacional.
¿I què guanya una empresa treballant amb aquest estudi de disseny? La contrapartida per a les empreses és adquirir un compromís social i formar part de les empreses socialment responsables (valor social), però el més important i això és el que li dóna valor a la iniciativa és que el que reben a canvi és un producte i un disseny diferent, competitiu i creatiu (valor empresarial). Moltes empreses li diuen a aquesta contrapartida "generació de valor compartit". I aquest és l'autèntic valor diferencial de La casa de Carlota. La discapacitat és l'anècdota.
Recentment La casa de Carlota ha rebut un premi LAUS de disseny gràfic i ha estat seleccionada com una de les iniciatives més innovadores per l'associació d'empreses i professionals en gestió ètica i responsabilitat social empresarial (Forética).