Consum en català: és el teu dret

Aquest mes de juliol es compleixen deu anys des de l’aprovació del Codi de Consum de Catalunya. Fou una fita essencial pel que fa al reconeixement explícit i detallat dels drets de les persones consumidores. També dels seus drets lingüístics en els actes de consum de béns i serveis.

S’hi estableix el dret a rebre en català les invitacions a comprar, la informació de caràcter fix, la documentació contractual, els pressupostos, els reguards de dipòsit, les factures, les informacions necessàries per al consum, l’ús i el maneig de béns (llevat dels alimentaris, per normativa UE) i serveis. Aquestes informacions obligatòries solen incorporar-se en l’embalatge, l’etiquetatge o els manuals d’instruccions. 

També s’estableix el dret de rebre en català els contractes d’adhesió o amb clàusules tipus, els normats, les condicions generals i la documentació que hi faci referència o que derivi d’algun d’aquests contractes. D’altra banda, el proper dia 1 d’agost es compliran tres anys des de l’aprovació de la Llei de Comerç Serveis i Fires pel Parlament de Catalunya.

"El dret a rebre en català les invitacions a comprar, la informació de caràcter fix, la documentació contractual, els pressupostos, els reguards de dipòsit, les factures, les informacions per al consum, l’ús i el maneig de béns i serveis"

Aquesta llei, al regular l’exercici de l’activitat comercial estableix explícitament el deure de les persones que accedeixen a l’activitat comercial, àdhuc aquelles que ho fan en qualitat de treballadores assalariades, de poder atendre les persones consumidores quan s’expressin en català. L’incompliment d’aquest deure es tipifica com a infracció a la mateixa llei i pot ser sancionat per la direcció general de Comerç.

Però l’efectivitat d’aquests drets legalment establerts requereix que siguin exigits tant pels òrgans administratius encarregats de vetllar pel compliment de les normes que els regulen com per una ciutadania coneixedora de la seva existència i sensibilitzada per no renunciar-hi.

Moltes empreses han fet l’esforç necessari i han assolit un elevat nivell de compliment, però moltes altres en anàlogues circumstàncies no l’han fet ni preveuen fer-lo, adduint arguments insostenibles o simplement negant-s’hi. Si unes poden, per què altres no? Com poden algunes empreses adduir la inviabilitat econòmica de l’adaptació al català quan incorporen llengües amb un nombre similar de parlants a la nostra? Ho fan sense posar-hi objeccions pel fet que són llengües pròpies de nacions amb estat. Així doncs, el problema amb el català és econòmic o de manca de voluntat per raons polítiques?

Cal una acció decidida de les administracions prop de les empreses per tal que assumeixin els deures que els incumbeixen en matèria lingüística. Sempre que es pugui, per la via del diàleg i el convenciment. Però quan aquesta via no doni resultat, cal aplicar les mesures que la mateixa legislació preveu per als qui la incompleixen.

"Cal una acció decidida de les administracions prop de les empreses per tal que assumeixin els deures que els incumbeixen en matèria lingüística"

D’altra banda, també cal que els catalanoparlants no ens resignem a què la nostra llengua sigui menystinguda i relegada. Cal que exigim poder-hi realitzar tots els actes de consum, que posem en coneixement de l’administració els incompliments i que no consumim productes i serveis d’empreses que no respecten els nostres drets lingüístics.

És hora de fer valer el poder de la nostra facultat d’elecció com a persones consumidores. I tenir sempre en compte que quan decidim què comprem i on ho comprem, estem decidint qui treballa, on es paguen els impostos i on queda i es reinverteix la renda generada pel comerç.