Contra la macroeconomia, la microeconomia
06
de Maig
de
2013
Act.
07
de Maig
de
2013
L'any 2001 va esclatar la primera crisi financera internacional del segle XXI, la bombolla d'internet. La Reserva Federal americana i el Banc Central Europeu van reaccionar injectant massivament liquiditat al mercat. Això va alimentar, amb tipus d'interès reals negatius, la següent bombolla, la subprime (2008). A continuació, va venir la crisi bancària, la de deute públic i, a Europa, l'amenaça de trencament de l'euro.
Prima de risc, tipus de canvi, control de dèficit, mercats financers, inflació o deflació... Sembla que estem a expenses de les forces deslliurades de la macroeconomia, que responen sovint a impulsos geopolítics. Com una oscil·lació d'alta freqüència, les nostres vides semblen respondre als designis macroeconòmics. Però... no podem fer res?
Sí, sí que podem. Per sota de les fluctuacions macroeconòmiques, la competitivitat real dels països, en el llarg termini, depèn de la solidesa de les polítiques microeconòmiques: recerca, transferència tecnològica, indústria i emprenedoria. Aquí està el futur. Ara, més que mai, cal reforçar la dimensió microeconòmica de la competitivitat (la competitivitat local): reforçar la recerca d'excel·lència, enfortir les connexions entre universitat i empresa, recolzar el desenvolupament de clústers d'alta tecnologia, i impulsar els emprenedors amb instruments financers adients.
Contra la macroeconomia, microeconomia. Amb sistemes locals d'innovació ferms, les tempestes macroeconòmiques serien molt més suportables.
Prima de risc, tipus de canvi, control de dèficit, mercats financers, inflació o deflació... Sembla que estem a expenses de les forces deslliurades de la macroeconomia, que responen sovint a impulsos geopolítics. Com una oscil·lació d'alta freqüència, les nostres vides semblen respondre als designis macroeconòmics. Però... no podem fer res?
Sí, sí que podem. Per sota de les fluctuacions macroeconòmiques, la competitivitat real dels països, en el llarg termini, depèn de la solidesa de les polítiques microeconòmiques: recerca, transferència tecnològica, indústria i emprenedoria. Aquí està el futur. Ara, més que mai, cal reforçar la dimensió microeconòmica de la competitivitat (la competitivitat local): reforçar la recerca d'excel·lència, enfortir les connexions entre universitat i empresa, recolzar el desenvolupament de clústers d'alta tecnologia, i impulsar els emprenedors amb instruments financers adients.
Contra la macroeconomia, microeconomia. Amb sistemes locals d'innovació ferms, les tempestes macroeconòmiques serien molt més suportables.