Costos i beneficis de la transició energètica

Els beneficis de la transició energètica són clars. Al final del camí -unes dues dècades-, esperem no llençar a l’atmosfera res que no sigui acceptable. L’ideal està a l’abast de la mà. Segurament no hauria estat possible abans. Controlar el procés climàtic només amb la voluntat de no consumir tant és d’il·lusos. Ningú vol retrocedir. Per tant, l’equació a resoldre és: com contamino poc, gairebé gens, sense aturar l’activitat mundial? Qui ignori que això té uns costos, viu fora d’aquest món.

Si vols saber-ne més

 

   

Transició energètica: algunes bones dades    

 

 

Sovint es tracta d’amagar-los, els costos. I això és el que ha tingut lloc amb els automòbils. La crisi actual dels grans fabricants era esperable. I, fins a cert punt, desitjable. No s’ha explicat clarament que fabricar un cotxe elèctric és molt més senzill que crear-ne un amb motor d’explosió. El motor d’explosió de quatre temps multi cilindre -que va començar amb la màquina monocilíndrica de Nicolaus Otto- és un miracle de la tècnica. Comptin vostès les explosions controlades que tenen lloc a cada cilindre, els milions d’elles al llarg de la vida d’un motor. I la velocitat i potència a què es pot arribar. Realment és una meravella de l’enginyeria. Per contra, un motor elèctric és una cosa simple. Ja fa més d’un que segle funcionen, i ja ho feien amb normalitat quan el motor d’explosió estava a les beceroles -pensin en els tramvies-. No es necessita gran tecnologia, ni grans instal·lacions per manufacturar enginys elèctrics. Prenguin com a exemple la fàbrica que s’ha instal·lat a l’antiga Nissan de Barcelona. Ha estat un procés senzill, si el comparem amb instal·lar una fàbrica de motors d’explosió.

"Comprar un cotxe d’una marca desconeguda, o nova, ens porta a preguntar-nos: si s’espatlla, me l’arreglaran al meu poble?"

És així que no s’ha explicat que la transició del cotxe tradicional al cotxe elèctric comportarà la pèrdua de llocs de treball. Tant en la seva manufactura com en el seu manteniment. Els tallers de reparació i manteniment en seran les següents víctimes. Les grans empreses de construcció d’automòbils han associat la fabricació i el reciclatge de bateries a tota la cadena de producció. És una manera de mantenir el màxim l’activitat i centrar-se en el punt complicat de la transició: l’acumulació d’energia, ergo les bateries. També tenen un punt fort els constructors tradicionals: la xarxa comercial i de reparació. Comprar un cotxe d’una marca desconeguda, o nova, ens porta a preguntar-nos: si s’espatlla, me l’arreglaran al meu poble?

Però no tot són aspectes negatius. La transició portarà segur -sempre ha estat així- noves activitats econòmiques que ens són inimaginables avui. Algú pensava que Internet, quan va començar, a la dècada dels 1990, comportaria la pràctica desaparició de les agències de viatge? Per contra, s’han generat milers d’altres activitats. Ara puc controlar les alarmes de casa meva, la calefacció, etc. Tot ha estat una cadena imparable que no podíem imaginar. Sense Internet no hagueren aparegut els smartphones, les tarifes planes i, per tant, la necessitat de bateries de llarga durada. En resum, ningú pensava que el boom d’Internet afavorís l’aparició del cotxe elèctric. Sense els avenços en bateries desenvolupades per als mòbils, mai haguérem sabut per on començar amb els automòbils. Per tant, vagin vostès a saber on ens portaran els avenços d’aquesta transició.

Aquells que veuen futurs negres més valdria que se’ls guardessin per a ells. Excepte períodes puntuals, el futur sempre ha estat millor que el passat. Ara, cal acceptar un fet: el futur és incertesa. I això és inevitable.