Més carregadors i no tants hòmens cretins

Una deficient infraestructura i no ser un home són dues de les causes del retorn al vehicle de combustible fòssil després de tenir-ne un d’elèctric. Aquesta és una de les conclusions a la que arriba un estudi publicat a la revista Nature. L’estudi, centrat a Califòrnia, demostra que fins al 20% d'entre els adoptants precoços abandonen la via elèctrica (20% en híbrids endollables, 18% en elèctrics). Si teniu un cotxe elèctric ja us ho podíeu imaginar. Si a sobre sou dona, encara més.

Tant als EUA com a Europa hi ha molts estudis de la taxa d’adopció de vehicles elèctrics, de l’impacte de les mesures de foment i plans d’ajut a l’adquisició. El que no teníem fins ara era una mesura de la taxa d’abandonament ni els motius del perquè és produeix. És el que van investigar Scott Hardman i Gil Tal de la University of California, Davis. Els dos acadèmics van recollir dades de la intenció de compra de nous vehicles de propietaris de vehicles híbrids i elèctrics adquirits entre 2012 i 2018.

Per a aconseguir els objectius d’emissions zero que el planeta necessita és evident que la mobilitat passa per la utilització d’energia de fonts renovables, que amb la tecnologia actual això vol dir mobilitat elèctrica (ja m’agradaria poder parlar de fusió freda).

Però això no ho aconseguirem abaixant les barreres d’entrada amb ajuts, campanyes de conscienciació i tot tipus de facilitats que un cop superada es torna un mur insalvable. Em refereixo a l’experiència final de l’usuari, que té poc a veure amb el vehicle (han fet un salt quàntic en pocs anys) i molt amb l’entorn, que en l’essencial no ha canviat gens. Una xarxa de punts de recàrrega insuficient, un deficient manteniment de les instal·lacions, uns preus de recàrrega pública abusius i un incivisme rampant són la combinació perfecta per convertir l’entusiasta de la mobilitat elèctrica en un nostàlgic de la benzinera.

Tot això provoca el que es coneix com “ansietat de la recàrrega”, la por a no arribar a destí o al proper punt de recàrrega. Sumeu-li l’ansietat d’arribar i que no funcioni i la de trobar-hi un cretí aparcat mentre aprofita per anar-se fer una colonoscòpia. Per a que m’entengueu: un cotxe és com un mòbil que quan a mig matí ja baixa del 60% ja comences a patir. Us ho podria explicar en primera persona però us n’estalvio els detalls, només us diré de que des que tinc cotxe elèctric parlo més amb la gent que com jo s’espera, llegeixo més i escolto més podcasts.

L’estudi confirma que els “punts de plaer” dels propietaris de vehicles elèctrics són: els costos de recàrrega (més barat que la benzina si carregues a casa), la fiabilitat i la seguretat. Els “punts de dolor”, en canvi, són l’autonomia i la dificultat a l’hora de recarregar, essent aquest darrer el principal problema a l’hora d’abandonar el vehicle elèctric. Ara que arribaran els fons europeus i lligarem els gossos amb llangonisses que pagarem més endavant semblen clares les prioritats a l’hora de fomentar la implantació del vehicle elèctric: més carregadors i no tants hòmens cretins.