Les lliçons de Covestro

Parlar amb empresaris sempre resulta interessant i alliçonador. També per als economistes. Parlar amb un empresari destacat, com és el director general de Covestro (l'antiga divisió química de Bayer), Andrea Firenze, és el que va fer l'Aiats Agustí a VIA Empresa aquest passat 16 de febrer. Permeteu-me que faci algunes reflexions arran de les suggeridores respostes de Firenze a l'entrevista:

1.- Com encertadament remarcava el titular de l'entrevista, "No tenir Corredor Mediterrani ens costa temps, milions i competitivitat". Als catalans i valencians ens resulta tan obvi que ja no sabem què més dir per fer-ho evident. Probablement no es tracta tant d'una mala lectura per part de l'Estat de les conseqüències econòmiques de la manca de Corredor –i aleshores no hi fa res repetir o renovar arguments- sinó d'una decisió política sostinguda o amagada darrere una incompetència de gestió. Els catalans cada cop tenim més clar què significa no tant tenir un Estat que no ens ajuda, sinó que ens va en contra. Els valencians comencen ara a adonar-se'n i, més d'hora que tard, acabaran arribant a les mateixes conclusions polítiques que nosaltres.

2.- L'altre element que resta competitivitat a l'empresa és el cost de l'energia. A hores d'ara potser ens ho pensaríem més a l'hora de promoure un gran complex d'indústries químiques altament intensives en energia. Però aquestes hi són i no ens podem permetre el luxe que marxin per uns preus energètics inflats artificialment per l'oligopoli d'oferta existent. Hem de recordar que Catalunya produeix gran part de l'energia a partir de centrals nuclears, que és que genera a menor cost econòmic (els altres deixem-los aparcats per ara). Si l'oferta catalana d'electricitat es basés en els costos mitjans de l'electricitat generada al país, el seu preu seria substancialment més baix perquè el conjunt de l'Estat té una estructura de costos més elevada. És més, l'acord que el PNB va arrencar al Govern popular per abaratir el preu de l'electricitat a les seves grans indústries demostra que, fins i tot amb l'actual estructura de costos espanyols, el preu de l'electricitat pot ser més barat.

3.- El director general de Covestro ens explica que necessiten esmolar l'enginy per ser més competitius i així compensar els sobrecostos de transport i d'energia, que oscil·len entre el 30 i el 40% respecte a França i Alemanya. Sembla que se n'estan sortint –i a l'entrevista explica com- i que han aconseguit revertir la intenció inicial de tancar la planta amb innovacions per estalviar energia, reduir costos de transport i amb les inversions per fer-ho possible. En aquest cas, l'empresa entronca amb la tradició empresarial catalana. En un context advers, sense primeres matèries i sense grans fonts d'energia, la innovació i la tenacitat van aconseguir un desenvolupament industrial capdavanter en el context europeu. I així continuem.

"És simptomàtic que la immensa majoria de les multinacionals establertes a Catalunya hagin restat fermes davant la pressió per traslladar la seu" 

4.- En el punt anterior parlàvem de la tenacitat. I un altre cop el factor humà és decisiu en l'esdevenir de les empreses i de l'economia. Com tants d'altres casos coneguts –des d'HP a SEAT- el director, els sindicats i l'equip humà de la filial catalana han estat decisius per capgirar les intencions inicials de la matriu d'abandonar el país. I ho han fet a base d'innovació i de perseverança. Dues virtuts col·lectives del país que entronquen amb la tradició empresarial catalana i que afegeixen catalanitat efectiva a aquestes filials multinacionals.

5.- Una catalanitat efectiva, per acabar, que es tradueix en la decisió de mantenir la seu social i la seu fiscal a Catalunya, malgrat les pressions i els cants de sirena que tots coneixem. És simptomàtic que la immensa majoria de les multinacionals establertes a Catalunya hagin restat fermes davant la pressió per traslladar la seu. En aquest cas, la decisió es va prendre aquí i remarca el compromís de l'empresa amb el país i la societat que l'acull.

En justa correspondència amb aquests nivells d'innovació, de tenacitat i de compromís de Covestro i de tantes i tantes empreses –multinacionals o locals- la societat i les institucions catalanes haurem de continuar esforçant-nos al màxim per superar les amenaces que injustament els hi detreuen competitivitat i futur. Que és el mateix que dir que ens detreuen competitivitat i futur a tot nosaltres.