Créixer sense coordenades

M'agrada estar amb joves. Contràriament al que de vegades es diu, crec que tenim una generació que ens dóna mil voltes, almenys si comparo com era jo a la seva edat. Almenys a mi me les donen.

Aquest article neix d'una idea que em ronda des de fa anys, i que aquests dies va acabar de prendre forma gràcies a un dinar improvisat amb un grup de joves i a disposar, per fi, del temps per seure a escriure. Em vaig sentir afortunada de ser allà. Entre rialles, confidències i anècdotes, va sorgir el tema: la geolocalització constant per part de les seves mares i pares. Es queixaven amb ironia en uns casos, amb resignació en altres. De nou, aquesta sensació de "he d'escriure sobre això".

Em preocupa el fet que, com a societat, ens hem acostumat a veure com una cosa natural —i fins i tot responsable— que mares i pares geolocalitzin els seus fills i filles, especialment durant l'adolescència. És una pràctica cada vegada més estesa, sostinguda per una idea cada vegada més assumida: que protegir és saber on són en tot moment.

Si vols saber-ne més

 

   

Mar Gaya Quiñonero-L'alegria com a estratègia de resistència

Però és que l'expressió de l'amor —els seus gestos, les seves formes—, com tot a la vida, també s'aprèn. Des de com es diu un "t'estimo" —fins i tot si som capaços de dir-ho o se'ns queda encallat al mig de la gola, per por o vergonya— fins a com s'abraça. A casa s'aprèn tot això: si ens besem quan ens veiem, les abraçades, les carícies, com ens parlem, com ens ajudem i com ens protegim. Com ens cuidem mútuament, com ens estimem. Perquè l'amor és, essencialment, això: actes.

I si el que ensenyem és que estar pendent d'algú tot el temps és una prova d'amor, quina idea de cura i de confiança estem transmetent?, quin tipus de vincles ensenyem si naturalitzem que qui t'estima té dret a saber on ets en tot moment?

"Sabem que l'amor no és control, que el control no és acompanyament, que saber tota l'estona on és algú no és el mateix que estar disponible emocionalment per a aquesta persona"

Ens escandalitzem quan sentim que adolescents controlen les seves parelles pel mòbil. Quan ell vol saber si ella ha arribat, si és a casa, si és sola. Ens preguntem com pot ser que elles acceptin aquest control com una cosa normal, fins i tot com a mostra d'interès o amor. I potser la resposta és més a prop del que voldríem admetre.

Perquè si des de l'adolescència els ensenyem que estar localitzables tot el temps és la forma de donar tranquil·litat a qui ens estima, que la preocupació s'expressa amb seguiment, i que la resposta a l'amor passa per renunciar a la privacitat, què estem sembrant?

Sabem que l'amor no és control, que el control no és acompanyament, que saber tota l'estona on és algú no és el mateix que estar disponible emocionalment per a aquesta persona. Així doncs, geolocalitzar no és cuidar. I confondre aquests conceptes pot tenir conseqüències profundes en la forma en què entenen l'amor les nostres filles i fills.

"Arribant a certes etapes, educar és essencialment deixar anar, confiar i, sobretot, acompanyar des del respecte, no des de la vigilància"

No es tracta de demonitzar mares i pares que, des de la por o l'ansietat, busquen protegir els qui estimen. Es tracta de mirar de cara les contradiccions. I de recordar que, arribant a certes etapes, educar és essencialment deixar anar, confiar i, sobretot, acompanyar des del respecte, no des de la vigilància.

I a més, crec que cal dir-ho, la nostra generació va tenir dret a fer el gilipolles, i això és just el que estem arrabassant a les nostres filles i fills. Ho vau fer, oi? I sense que ningú sabés per GPS si érem a la plaça, en una festa o fent voltes sense rumb. La diferència és que ho vam fer amb marge, amb espai, amb la possibilitat de ficar la pota i tornar. Amb dret a equivocar-nos sense una app registrant cada pas.

I això, això també ens va fer créixer.

Potser no podem evitar que el món faci por. Però sí que podem ajudar aquesta generació a créixer amb vincles sans. I això comença per revisar quines formes d'amor estem modelant a casa.