Crisi de competitivitat

Considero molt preocupant la situació d'Espanya segons l'informe 2011 de l'OCDE sobre l'estat de l'educació en els seus països membres. Francament, no és acceptable que un 48% dels espanyols indiquin com a formació rebuda més alta el nivell primari i el baix secundari. Per comparar, a Alemanya la xifra és un 18% i a França un 30%. A la població activa només un 10% dels espanyols porta una formació secundària superior. Aquestes són les persones especialitzades en processos operatius capaços de combinar mitjans de producció cada vegada més complexos i exigents. On és l'aprenent amb coneixement teòric i pràctic?

És un greu error que la política, les empreses i els sindicats no reaccionen a aquest inconvenient. Espanya necessita reformes estructurals en el camp de la formació professional per respondre a la crisi. Treballadors i empleats amb una formació de qualitat poden diferenciar-se dels col·legues als països barats i, així, poden justificar un salari més alt. Sense reformes, l'única sortida està en baixar els salaris encara més o acceptar, que la crisi econòmica es converteix en una constant de la nostra vida.

Eurobons i una política monetària més relaxada no són la solució de la crisi actual. No parlem d'una crisi de l'euro, ni del deute, ni d'una recessió econòmica, sinó d'una greu manca de competitivitat.