CTecno 10 anys de Baròmetre: culleres o bulldozers?

12 de Juliol de 2018
Josep Maria Ganyet | VIA Empresa

Avui es presenta el desè Baròmetre del Centre Tecnològic de Catalunya (CTecno) 2018. El Baròmetre pren el pols a sector tecnològic a Catalunya i recull les percepcions de fins a 1.025 empreses que hi han participat en l'edició d'enguany. La primera bona notícia és que és l'edició en què hi han participat més empreses. La segona és que el sector creix. De les 15.077 empreses del sector TIC a Catalunya un 54% han augmentat la seva facturació l'any 2017 i un 60% afirmen que aquest 2018 superaran la facturació del 2017.

La dada més positiva, però, és el creixement de l'ocupació en el sector de les TIC a Catalunya. Un 36% de les empreses han augmentat el nombre de llocs de feina durant el 2017 arribant a un total de 111.600 llocs. La previsió pel 2018 també és de creixement. Crec que és la dada a tenir en compte i pot ser o molt positiva o molt negativa, no hi ha terme mitjà. Per entendre-ho necessitem conèixer "la paradoxa del bon programador".

"Com millor sigui un programador, més aviat es quedarà sense feina"

L'any passat el programador IDrinkAndIKnowThings publicava a StackExchange un post titulat Is it unethical for me to not tell my employer I've automated my job?. Explicava que havia estat contractat per actualitzar manualment unes bases de dades antigues a partir de fulls de càlcul, una feina que podia fer des de casa però que "és la feina més avorrida del món repetitiva i propensa a l'error", en paraules del mateix programador.

El cas és que gràcies als seus coneixements de programació, al cap d'un any de treball manual, va aconseguir automatitzar el procés: una feina que costava a una persona un mes de fer, la feia ara el seu programa en deu minuts. Fins i tot el programa introduïa una certa taxa d'errors perquè semblés que la feina l'havia feta un humà i no despertar sospites. Quan ja feia sis mesos que hi treballava deu minuts al mes li van sortir els dubtes ètics: li havia de dir al seu cap? Per una banda sembla poc ètic però l'empresa tenia allò pel que pagava. Si ho deia, segurament li comprarien el programa o el farien internament, i ell es quedaria sense feina. La paradoxa arriba quan ens adonem que, com millor sigui un programador, més aviat es quedarà sense feina.

"Créixer en ocupació en un sector on els algorismes tenen tendència a substituir les persones és doblement positiu"

Per saber si la dada de creixement del sector TIC és bona o no, imaginem que l'usuari IDrinkAndIKnowThings és català, un dels 111.600 treballadors del sector TIC a Catalunya i que treballa en una empresa del 36% que han fitxat gent el 2017. Que la dada sigui bona només dependrà del moment en què el seu cap l'hagi fitxat. Si l'ha fitxat abans que hagi programat l'algorisme és que no estem fent les coses prou bé, i que d'aquí a poc aquesta feina poc especialitzada, avorrida, repetitiva i propensa a l'error serà deslocalitzada o substituïda per un algorisme. Si l'ha fitxat després, voldrà dir que estem fent les coses no només bé, sinó que molt bé: créixer en ocupació en un sector on els algorismes tenen tendència a substituir les persones és doblement positiu.

Als anys 60 el Nobel d'economia Milton Friedman va ser convidat per un país asiàtic a visitar les obres de construcció d'un canal. En veure la gran quantitat de treballadors amb pales movent terra i els pocs buldòzers, va preguntar el perquè. La resposta va ser que era un programa per generar feina. La resposta de Friedman és famosa: "Per què no els doneu culleres en lloc de pales?".