Curiositats macroeconòmiques
11
de Setembre
de
2014
Al llarg dels darrers anys, amb motiu de la crisi, molta gent s'ha familiaritzat amb conceptes econòmics no prou coneguts (taxa d'ocupació, taxa d'atur, inflació, PIB, interès bàsic, deute extern, prima de risc...) quina evolució hem anat seguint amb una certa expectació en les primeres planes dels diaris.
Encara que l'important per nosaltres és el que ens afecta directament, aquests indicadors permeten conèixer millor el funcionament de les economies dels països desenvolupats.
Els darrers dies això s'ha intensificat i fins i tot hem vist algunes paradoxes que m'agradaria comentar.
Estem alarmats perquè la inflació és molt baixa. És lògic que, per tal que una economia funcioni bé, sigui necessari que els preus de les coses puguin any rere any? Que no pugin massa, però tampoc massa poc. Conec bé les explicacions tècniques d'aquest fenomen, però sempre m'he preguntat perquè el sistema capitalista no podria anar bé amb una estabilitat de preus i de sous...
El BCE, igual que la Reserva Federal americana, han reduït el tipus d'interès pràcticament al 0%. Novament, té sentit que el preu dels diners sigui zero i que en alguns casos les operacions de dipòsit o de préstec tinguin interès negatiu? Quin és el valor que suposa poder disposar de diners?
L'economia d'alguns països, entre ells l'espanyola, segueix en una situació d'estancament important: el PIB creix, però l'atur no es reduirà durant molts anys, i el deute extern segueix creixent. En aquestes circumstàncies té sentit que la prima de risc s'hagi reduït espectacularment? Quin paper hi juga en tots aquests moviments l'especulació financera, al marge de l'economia real?
Aquestes i altres preguntes ens haurien de fer pensar si no cal recuperar aquell eslògan de la necessitat de "refundar" el capitalisme, que sembla que s'ha oblidat.
Encara que l'important per nosaltres és el que ens afecta directament, aquests indicadors permeten conèixer millor el funcionament de les economies dels països desenvolupats.
Els darrers dies això s'ha intensificat i fins i tot hem vist algunes paradoxes que m'agradaria comentar.
Estem alarmats perquè la inflació és molt baixa. És lògic que, per tal que una economia funcioni bé, sigui necessari que els preus de les coses puguin any rere any? Que no pugin massa, però tampoc massa poc. Conec bé les explicacions tècniques d'aquest fenomen, però sempre m'he preguntat perquè el sistema capitalista no podria anar bé amb una estabilitat de preus i de sous...
El BCE, igual que la Reserva Federal americana, han reduït el tipus d'interès pràcticament al 0%. Novament, té sentit que el preu dels diners sigui zero i que en alguns casos les operacions de dipòsit o de préstec tinguin interès negatiu? Quin és el valor que suposa poder disposar de diners?
L'economia d'alguns països, entre ells l'espanyola, segueix en una situació d'estancament important: el PIB creix, però l'atur no es reduirà durant molts anys, i el deute extern segueix creixent. En aquestes circumstàncies té sentit que la prima de risc s'hagi reduït espectacularment? Quin paper hi juga en tots aquests moviments l'especulació financera, al marge de l'economia real?
Aquestes i altres preguntes ens haurien de fer pensar si no cal recuperar aquell eslògan de la necessitat de "refundar" el capitalisme, que sembla que s'ha oblidat.