Decidir decidir
19
de Febrer
de
2025
Per entrenar el pensament estratègic, sovint s’utilitzen metàfores bèl·liques, que, tot i que no m’agraden especialment, em semblen del tot il·luminadores. L’inici de la pel·lícula Gladiator, l’escena prèvia a la dura batalla, és magnífica. El general hispanoromà Màxim Dècim Meridi (Russell Crowe) està a punt de lluitar contra les tribus germàniques a les fronteres de l’Imperi Romà. Mentre el cap dels germànics llença el cap del missatger enviat per negociar la rendició, els soldats romans romanen en silenci, en una formació impecable, representant una màquina invencible preparada per a qualsevol cosa. Quint, el segon de Màxim, diu, com si parlés per a si mateix, que l’enemic s’hauria de rendir, que hauria de saber que ja està derrotat. Màxim, aleshores, li retorna la pregunta: "Tu ho sabries? Jo ho sabria?".
Com deia aquell clàssic, "saber o no saber, aquí rau la qüestió".
"No és només el joc el que s’ha tornat més dur, sinó que les regles del joc mateix han canviat de sobte"
Ens hem endinsat de ple en una època esbojarrada d’incertesa creixent, i la por que qualsevol moviment pugui provocar un terrabastall es va imposant. I, per ser sincers, no falten motius per a això. No és la primera vegada que el món se’ns posa costa amunt, però aquesta vegada hi ha indicis per pensar que no és només el joc el que s’ha tornat més dur, sinó que les regles del joc mateix han canviat de sobte. Qui ens hauria dit que, en només un mes, l’aliança de dècades entre Europa i els Estats Units estaria a punt de trencar-se, que els aliats des de la Segona Guerra Mundial es convertirien en enemics, o que el multilateralisme esdevindria unilateralitat en un tancar i obrir d’ulls?
En temps de canvi, la inèrcia és temptadora. Aferrar-se al que es coneix sembla segur, però la història ens mostra clarament que aquesta seguretat és més que dubtosa. La transformació industrial dels anys 80 ens ho va ensenyar: no hi havia més remei que abandonar la indústria pesada, i encara que el procés va ser dolorós, va obrir un nou camí cap a la diversificació i el creixement. Es podia intuir llavors com seria la següent etapa, però no hi havia cap certesa.
Si vols saber-ne més
De nou, ens trobem davant d’un nou punt d’inflexió: el repte de deixar enrere allò que ens ha portat lluny, però que ja no ens pot portar més enllà. A diferència d’altres temps, ara les bases semblen més sòlides. Comptem amb un ecosistema d’empreses competitives, centres d’investigació capdavanters i una xarxa de formació professional alineada amb les necessitats del mercat, és a dir, tenim talent i infraestructures al nostre favor.
En un context en què tot sembla canviant i volàtil, no és fàcil saber què cal fer. Tu ho sabries, lector? Les decisions sovint es prenen per intuïció o per fe (que, al capdavall, són dues cares de la mateixa moneda), o bé no es pren cap decisió, per si de cas. Tant en un cas com en l’altre, el resultat sol ser similar.
"La prospectiva ajuda a entendre com podria ser el futur, però, en essència, és un exercici d’imaginació"
En l’àmbit de la presa de decisions empresarials, he sentit més d’una vegada la metàfora del cavall mort, que, segons sembla, feien servir els indis del nord d’Amèrica. "Quan t’adones que vas muntat sobre un cavall mort, el millor és baixar-ne". És a dir, quan saps que has de deixar enrere alguna cosa, deixa-la i segueix endavant.
La prospectiva ajuda a entendre com podria ser el futur, però, en essència, és un exercici d’imaginació. Només les decisions donaran cos a les esperances. Només "decidint decidir" s’aconsegueix realment avançar.