Deixeu d’escriure amb ChatGPT!
12
de Març
de
2025
Act.
12
de Març
de
2025
No us passa que ara a les xarxes socials (especialment LinkedIn) tothom parla igual? Tothom s’expressa correctament, amb adjectius ben neutres i construccions d’allò més corporatives i acadèmiques? No us passa que, de cop i volta, molts articulistes de diaris sembla que hagin fet un curs exprés d’escriptura, en el qual han après a no fer faltes -fantàstic!-, però han perdut la seva essència? Porten tots el mateix filtre! El de la IA generativa.
Em recorda a quan es van posar de moda els filtres facials a les fotografies d’Instagram i la gent va començar a perdre les seves expressions facials naturals (per sort, només a les fotos). Tothom tenia, de cop, les mateixes faccions: pòmuls marcats, una pell perfecta, celles pronunciades i bona base de maquillatge. Bé, alguns van decidir extrapolar aquestes faccions de la pantalla a cop de cirurgia estètica. Però això és un altre tema.
Deixeu-ho estar. De veritat. Deixeu d’escriure amb ChatGPT. Quan ho feu, perdeu la vostra essència i la vostra autenticitat. Sereu molt correctes, sí, però no sereu vosaltres. “Ja, però és que el ChatGPT em corregeix les faltes”. Doncs utilitza un corrector. Demana-li al ChatGPT que t’indiqui on hi ha faltes, però no deixis d’escriure-ho i corregir-ho tu. Que si ja no sabem llegir i no sabem fer càlculs matemàtics… ara només ens falta perdre també l’escriptura.
Si vols saber-ne més
Recordo un consell que ens va donar als alumnes de periodisme el meu professor preferit -i segur que el de molts més-, el Nicolás Valle. Sovint ens deia que, un cop arribéssim als mitjans de comunicació -si és que hi arribàvem-, molts intentarien treure’ns la nostra pròpia veu, la nostra melodia, la nostra manera d’explicar les coses, per homogeneïtzar-nos amb el mitjà. No és res nou: tanqueu els ulls i escolteu els informatius de 3Cat, els d’Antena 3 o els de La Sexta. Cada cadena té la seva melodia. Com més joves han entrat els periodistes a la cadena, amb més força agafen la melodia.
El Nico ens deia que no caiguéssim en aquestes estructures. Que parléssim des del cor, amb honestedat. Aportant el nostre criteri, confiant en la nostra mirada, i amb la nostra pròpia veu. Que quan algú llegís un article nostre, sense veure l’autor, pogués saber que l'havíem escrit nosaltres. Un dia podríem jugar a això a VIA Empresa -si els informàtics i dissenyadors no em maten- i amagar tots els autors. Estic segura que sabríeu qui l’ha escrit en el 90% dels casos. Bon senyal, oi?
Us he de dir, però, que tinc por que d'aquí a un temps no sigui així. Farem el possible i l'impossible per frenar-ho, però... el tsunami de la IA fa patir quan el veus a sobre del teu model de negoci. Ja ens han proposat articles per publicar al diari que estaven escrits clarament amb intel·ligència artificial. També ens han picat a la porta múltiples plataformes d’IA generativa per escriure’ns les notícies. Una cosa és transcriure, proposar alternatives, proposar resums... l'altra és que ens escriguin les notícies. I ho fan, eh? I molt bé. Però... volem aquest periodisme?
"El tsunami de la IA fa patir quan el veus a sobre del teu model de negoci"
Volem aquesta comunicació, entre nosaltres? Als correus electrònics, a les xarxes socials, als anuncis... Volem aquesta correcció tan freda, impersonal i perfecte? Em preocupa el futur que estem dibuixant per a les nostres relacions en l'entorn digital i que, inevitablement, esquitxarà la nostra manera de relacionar-nos també en l'entorn físic -òbviament, som una mateixa persona-.
Em preocupa que aquest futur de les relacions humanes sigui cada vegada més impersonal, més fred. Cada vegada menys humà. Amb més pantalles i menys presencial. Em preocupa que aquesta tecnologia que s’ha arrelat de manera intrusiva a cada partícula de les nostres vides, sumada a la ganduleria humana, ens acabi fent incapaços de gestionar coses tan senzilles com pensar per poder estructurar un text. Però clar, però això necessitem temps, i aquest ens l'han robat les pantalles. Com moltes altres coses.