Deportar Musk? No, desplataformar-lo

Exempció de responsabilitats: volia parlar d’un tema més d’estiu, però l’actualitat ens porta malauradament a l’infern.

A la darrera setmana s’han succeït al Regne Unit atacs racistes, crema de locals, atacs a mesquites, intents de linxaments i tota mena de disturbis greus per part de fanàtics d’ultradreta. Facebook, TikTok, Instagram i X van plens de vídeos que ens tornen a èpoques molt fosques. I és que la violència d’aquests dies no es pot entendre sense el paper amplificador de les xarxes socials.

"Si observeu qualsevol de les esgarrifoses imatges d’aquests dies hi veureu molt poca gent agredint i trinxat i molta filmant i penjant-ho a xarxes. I això té un efecte multiplicador"

Els aldarulls van començar arran de l’atac a una escola de dansa al poble de Southport que va resultar en l’assassinat de tres nenes i 10 persones ferides, 8 canalles. La cura de la policia en no revelar la identitat de l’assassí mentre es feia la investigació, és menor i la llei ho impedeix, va fer que les xarxes s’omplissin de desinformació, mentides interessades i retòrica inflamatòria. L’atac es va atribuir falsament a “Ali al-Shakati”, un suposat refugiat musulmà arribat per barca l’any anterior. Per culpa dels aldarulls que va desfermar la desinformació, el jutge es va veure obligat a revelar que l’autor havia estat Axel Rudakubana, de 17 anys i nacionalitat britànica. El noi tenia un "diagnòstic de trastorn de l'espectre autista" i feia un temps que no sortia de casa, sense comunicar-se amb la família. Aquesta era la fotuda veritat. Però ja era massa tard.

Les xarxes socials detesten el buit informatiu, especialment X, on l’opinió no es basa necessàriament en informació, i Instagram i TikTok, on l’algorisme té fam de vídeos en directe. Si observeu qualsevol de les esgarrifoses imatges d’aquests dies hi veureu molt poca gent agredint i trinxat i molta filmant i penjant-ho a xarxes. I això té un efecte multiplicador: els aldarulls es van estendre per diverses ciutats, entre elles Londres, Manchester, Liverpool, Bristol, Leeds, Hull, Nothingham, Blackpool, Middlesborough, Plymouth i Belfast.

"La readmissió en nom de la llibertat d’expressió de tota mena de conspiranoics d’ultradreta a X ha convertit la xarxa en una màquina de propagació de desinformació i odi"

La crisi ha posat el focus —un cop més— sobre el paper de les xarxes socials, especialment X, en la difusió i l'amplificació del discurs d'odi. Una de les primeres galdoses decisions d’Elon Musk en fer-se’n amo va ser la de suprimir tot l’equip de verificació. Això i la readmissió en nom de la llibertat d’expressió de tota mena de conspiranoics d’ultradreta a X ha convertit la xarxa en una màquina de propagació de desinformació i odi. Crec que Musk ignora allò de Popper de la “La tolerància il·limitada pot conduir a la desaparició de la tolerància”. 

Un dels “amnistiats” per Musk va ser Tommy Robinson (nom real Stephen Yaxley-Lennon), un activista d'extrema dreta que havia estat “desplataformat” per sempre el març del 2018 quan Twitter era Twitter. Robinson va recuperar així un altaveu necessari per fer arribar al seu vora milió de seguidors, la seva retòrica islamòfoba, el seu discurs d’odi i incitar a la violència. Una perla. El personatge hauria fugit del RU per evadir causes anteriors amb la justícia.

El professor Stephan Lewandowsky de la Universitat de Bristol, expert en desinformació, afirma que les plataformes de xarxes socials amplifiquen les veus d'extrema dreta i les qualifica de “màquina d'indignació”. També diu que la solució és tan senzilla com modificar l’algorisme perquè amplifiqui la informació basada en la qualitat en lloc de la basada en la indignació. Jo ho veig més complicat; la indignació provoca més reaccions que la informació, ergo més diners.

"L’algorisme de X té una línia de codi que diu que si un tuit és de l’usuari @elonmusk sigui recomanat a més gent"

Pel que fa a l’eficiència de “desplataformar” indesitjables diu: "Hem comprovat que la desplataformació funciona. Si expulses algú d'una plataforma, la seva influència disminueix i les persones que n’estaven pendents també van a un altre lloc. Hi ha un cert desplaçament: la gent va a altres plataformes. Tot i això, cal anar amb compte de no actuar com a censor".

I per si readmetre gent com Robinson no fos prou, el mateix Musk n’amplifica el missatge amb les seves interaccions. El tuit de crítica de Robinson al missatge del primer ministre Keir Starmer denunciant el paper instrumental de les xarxes socials en els aldarulls, va ser respost per Musk amb dos signes d’exclamació multiplicant l’odi de Robinson per 193, fins als 193 milions de seguidors del magnat. En realitat són molt més perquè l’algorisme de X té una línia de codi que diu que si un tuit és de l’usuari @elonmusk sigui recomanat a més gent (fins aquí arriba la megalomania del personatge).

El PM va advertir que els incitadors de les protestes s’enfrontarien a penes de presó en un discurs que esborra les fronteres d’allò que anomenem en línia i fora de línia: “El desordre violent, clarament impulsat en línia, també és un delicte, està passant a les vostres cases i la llei s'ha de complir a tot arreu”.

Ja fa temps que no hi ha distinció entre el món en línia i el món fora de línia. El món és un i el que passa en una banda té impacte en l’altra. Musk ja fa molt temps que ha perdut l’oremus, i pitjor de tot, l’ha fet perdre a molta gent. La compra de Twitter és part de la seva croada contra el moviment woke a qui culpa de tots els mals del món, entre ells i molt especialment el de la transició de sexe d’un dels seus fills a qui considera mort. L’altra gran dèria seva és el multiculturalisme i molt especialment del model europeu. De fa anys que quan hi ha aldarulls derivats de la convivència entre gent diversa —siguin reals o mentides, com el cas de l’assassí de Southport—  es dedica a desinformar i a esperonar els aldarulls fent crides a la guerra civil. Una cerca ràpida a X per “civil war (from:elonmusk)” dóna fins a 7 resultats relacionats a diferents aldarulls de caràcter racista en diferents moments. Diversos membres del parlament (MP) britànics ja n’han demanat la compareixença en una comissió d’investigació i, molt més important, tabloides com el Daily Mail ja ho obren la portada amb “Ira contra l’afirmació d’Elon Musk que ‘la guerra civil és inevitable’”. 

"Musk ja fa molt temps que ha perdut l’oremus, i pitjor de tot, l’ha fet perdre a molta gent"

Als Estats Units les coses li van per un camí similar. A banda d’incitar a l’odi i a la guerra civil també ha decidit donar suport a Trump, valgui la redundància. El comitè d'acció política (PAC) America PAC, finançat per Musk, està sota investigació per part de la secretària d'estat de Michigan. El PAC America, hauria enganyat els votants, dels que hauria recollit dades personals detallades en un web fraudulent que passava per assistir-los en el seu registre.

Totes aquestes pràctiques —ara potser s’entén més la compra de Twitter per una quantitat desorbitada— ha fet que molta gent consideri que Musk té interessos en la desestabilització de democràcies occidentals, també la dels EUA. Això explica que l’etiqueta DeportMusk hagi anat guanyant força a X fins a convertir-se en tendència. L'etiqueta no és altra cosa que el reflex d’una bona part de la societat que veu en Musk el dolent megalòman de James Bond. De fet, hi ha base jurídica: una relació causal entre la gestió de X i l’assalt al Capitoli posem per cas, comportaria un càrrec de traïció o d’intent de fer caure el govern dels EUA i, malgrat ser ciutadà estatunidenc des del 2002 Musk podria ser deportat a la seva Sud-àfrica natal. 

"El que proposaria en lloc de la deportació d'Elon Musk és la seva 'desplataformització'"

Jo no sóc, en general, massa partidari de les deportacions, tot i que la de Musk no crec que em fes gens de pena, però no serviria de res. El que proposaria en lloc de la seva deportació és la seva desplataformització: amb 193 milions de seguidors tant o més conspiranoics com ell, tant li fa on sigui mentre pugui continuar escopint odi amb només un mòbil i una connexió a internet. Al cap i a la fi, ell i els extremistes a qui impulsa violen constantment els termes de servei de la seva pròpia plataforma, que només s’apliquen als que no pensen com ell.