Per ser digital cal ser clàssic

Cada cop està més clar que el veritable significat de la paraula digitalització té poc a veure amb la tecnologia i molt amb les maneres de fer. Quan diuen que toca posar-se al dia no fan referència a informatitzar les coses, sinó a fer-les d’una altra manera, més eficient, més ràpida i més adaptada al client. Molt sovint, aquest tipus de millores passen per aprofitar el potencial de la tecnologia, però el que serà realment crític sempre estarà en el factor humà, en la manera d’organitzar-se i en la presa de decisions.

No hi ha certeses, ningú té la seguretat de què és el que cal fer, així que la clau està en provar coses. Provar coses pragmàtiques, orientades a resultats concrets, sense assumir massa riscos i sense parar. Provar i provar. Les empreses modernes proven moltes coses i ho fan d’una manera molt àgil. Proves petites que puguin ser avaluades molt ràpidament, perquè el que realment surt car d’equivocar-se és tardar massa a descobrir que no funciona. El nou paradigma és que la distància entre pensar una cosa i estar provant-la sigui de poques setmanes, en lloc dels mesos i a vegades anys que trigàvem abans. Si et diuen que Facebook pot ser un bon lloc on anunciar el teu negoci, prova-ho. Es pot fer per menys de 20 euros i en menys de dues hores. Prova-ho, i fes-ho més d’un cop. 300 euros poden ser una dotzena de proves diferents. I després opinem sabent de què parlem. Si no funciona, ho descartem. I si hi ha indicis, seguim provant.

El que serà crític no és si en saps molt de Facebook, Google o Instagram. El que serà crític és si estàs disposat a provar-ho, i a fer-ho més d’una vegada perquè la primera vegada no sabràs fer-ho, la segona ho faràs malament i la tercera no funcionarà. Així que dependrà de la teva actitud, i de que et deixis acompanyar per algú que veritablement estigui al teu costat per ajudar, i no pas per fer-te sentir malament per si en saps més o menys d’això o d’allò. Explorar acompanyat sempre és millor que no pas tot sol, així que les grans armes per a la digitalització no són les eines sinó l’actitud i la companyia.

Però no has de fer cas dels indicadors amb els que ens maregen els pseudo-experts digitals; que no t'enganyin, tu saps millor que ningú quins són els veritables indicadors del teu negoci 

L’altra gran clau de la digitalització és la mètrica. Tot es pot mesurar i queda força clar què va millor i què va pitjor. Però no has de fer cas dels indicadors amb els que ens maregen els pseudo-experts digitals. Que no t’enganyin, tu saps millor que ningú quins són els veritables indicadors del teu negoci. Res de número de visites, número de likes o pàgines vistes. La mètrica real ja la saps: temps de resposta, nombre de clients, cost de producció, facturació... Mesura-ho tot, mesura cadascuna de les proves, però mesura-ho sempre de la manera més tradicional possible.

I donat que no anem sobrats de recursos, no et gastis diners en eines que abans no hagis comprovat que de veritat et fan servei. Dubta si alguna d’aquestes proves et demana que prèviament compris programes informàtics o equips concrets, i intenta que aquestes proves inicials estiguin més al capítol de despesa que no pas al d’inversions. Més endavant, després de les proves, ja faràs el que calgui.

Al final resulta que el digital és força més tradicional del que sembla: posa al client al centre i procura ser més àgil, i per fer-ho prova coses minimitzant els riscos i sempre amb una clara orientació a resultats mesurables. Sembla senzill, però canviar mai ha estat fàcil.