Catedràtic de la UPF BSM i president de l'Observatori de la PIME de Pimec

Directius mentiders

27 de Novembre de 2017
Oriol Amat | VIA Empresa

Quan un directiu enganya pot provocar pèrdues molt importants a l'empresa, als seus accionistes i treballadors i a moltes altres parts interessades. Per això, és rellevant estar atents a senyals que ens poden avisar de possibles enganys. De senyals n'hi ha de molts tipus, però em referiré als que estan relacionats amb el llenguatge utilitzat pels directius, tant el llenguatge no verbal com el llenguatge verbal. Els següents senyals procedeixen d'investigacions en les quals s'ha analitzat les diferències que hi ha en el llenguatge dels directius que han enganyat i dels que no han enganyat. Els primers estan relacionats amb escàndols financers i comptables:

 

Llenguatge no verbal: 

  • Poca naturalitat. Es canvia el cap de posició molt ràpidament al respondre preguntes, o bé massa rigidesa.
  • Respiren més profundament.
  • Es toquen la boca quan parlen.
  • Protegeixen instintivament parts vulnerables del seu cos (coll, cap, abdomen...).
  • Mouen els peus, és un senyal que volen marxar.
  • Els costa parlar, perquè la situació d'estrès fa que el seu sistema nerviós segregui menys saliva.
  • Miren més fixament del normal el seu interlocutor. Sobre aquest senyal, altres experts indiquen que els mentiders eviten mirar els ulls del seu interlocutor.
  • Tendeixen a assenyalar més amb el dit.
  • Imatge de relaxació quan l'exposició canvia a un tema menys compromès.


Llenguatge verbal:

 

  • Donen un excés d'informació que no és requerida.
  • Usen paraules més superlatives, per exemple, "fantàstic" o "impressionant" en lloc de "bé".
  • Quan es pregunta sobre el benefici que ha generat l'empresa, en lloc de parlar del benefici net es parla de marges intermedis (tipus EBITDA, cash flow o similars).
  • Usen més paraules malsonants, insults ... Sobretot quan els fan preguntes compromeses.
  • Repeteixen paraules o frases, potser per guanyar temps per comprovar que el que diuen és del tot coherent.


Correspondència entre llenguatge verbal i no verbal:

  • La comunicació verbal no és coherent amb la comunicació no verbal (gestos, mirada...).


En definitiva, si ens fixem en el llenguatge, podem detectar senyals que ens avisen que potser ens estan enganyant. L'existència de senyals com els esmentats no volen dir amb tota seguretat que hi hagi engany, però es tracta de senyals d'alerta que convé tindre en compte per a evitar problemes abans que sigui massa tard.