Enginyera experta en innovació empresarial

Per què li dius innovació quan vols dir supervivència?

12 de Febrer de 2025
Mireia Garcia Roca | VIA Empresa

El passat dijous vaig assistir a un esdeveniment d'Iese i Telefònica sobre la digitalització de l'educació, on el ponent principal va ser Ferran Adrià. Les seves xerrades sempre són valuoses i sorprenents i, sense importar el tema que tracti, sempre acaben girant al voltant de la innovació. Dues frases d'aquell dia van captar la meva atenció:

 
  1. "Per innovar cal ser valent".
  2. "Innovació és la paraula més repetida en el món empresarial".

De la primera afirmació vaig parlar en un article anterior en aquesta secció, Superheroi innovador, però avui m'agradaria centrar-me en la segona.

Ocasionalment, el terme "innovació" no s'utilitza de manera aïllada, sinó acompanyat de qualificatius com "innovació tecnològica", "innovació empresarial" i "estratègies d'innovació". Aquestes combinacions reflecteixen l'interès d'empresaris i directius en comprendre i aplicar la innovació en contextos específics.

 

"La innovació ja no és simplement una funció dins de l'organització, sinó l'eix central de l'estratègia"

En l'actual entorn empresarial, caracteritzat per una competència intensa i mercats en constant evolució, la innovació estratègica és essencial perquè les empreses consolidades mantinguin i enforteixin la seva posició al mercat. No obstant això, innovar dins d'una organització consolidada presenta desafiaments únics, com la resistència al canvi, la manca de recursos dedicats i la dificultat de mesurar l'impacte de les iniciatives innovadores.

La innovació ja no és simplement una funció dins de l'organització, sinó l'eix central de l'estratègia. L'era en què la innovació es relegava a un departament aïllat d'R+D ha quedat enrere. Avui ha d'expandir-se per tota l'empresa, des de la concepció de productes i serveis fins a l'optimització de processos interns i la redefinició de l'experiència del client. La innovació radical, aquella que desafia paradigmes establerts i crea nous mercats, és la que realment genera impacte.

En un món on la disrupció tecnològica és la norma i els competidors emergeixen de llocs insospitats, la inacció és el risc més gran. Les empreses que s'aferren a models de negoci obsolets i es resisteixen a la innovació estan condemnades a la irrellevància. La innovació, per tant, no és una opció, sinó un imperatiu estratègic per garantir la supervivència i el lideratge al mercat.

Quan parlem d'innovació empresarial, podem estructurar-la en tres nivells:

  1. Incremental: millora el que ja fem, centrant-nos en l'eficiència i la reducció de costos. És una obligació directiva i està estretament vinculada a la millora contínua.
  2. Transformativa: amplia les nostres capacitats, cosa que ens permet abordar nous mercats amb una proposta de valor més enllà de l'actual.
  3. Radical o disruptiva: crea noves unitats de negoci allunyades del nucli operatiu i dels mercats actuals. És la innovació més arriscada i menys òbvia, però també la que pot generar un major impacte.

L'esforç requerit en cadascun d'aquests nivells augmenta progressivament, però el retorn és inversament proporcional: a major risc, major potencial de retorn. L'ideal és mantenir un equilibri entre els tres. La teoria ens diu que una empresa tradicional hauria de dividir els seus recursos en un 70-20-10% a cadascun d'aquests tipus, però la realitat és que sovint ens centrem en la innovació incremental i oblidem les altres dues.

"Una cultura d'innovació permet a les empreses respondre ràpidament a canvis en el mercat i anticipar-se a les necessitats dels consumidors"

En un mercat saturat de productes i serveis similars, la innovació és el que ens distingeix i ens fa atractius per als clients, fidelitzant-los a llarg termini: "O et distingeixes o t'extingeixes". A més, una cultura d'innovació permet a les empreses respondre ràpidament a canvis en el mercat i anticipar-se a les necessitats dels consumidors.

Per aconseguir que la innovació sigui l'eix central de l'estratègia empresarial, és necessari un canvi profund en la mentalitat i la cultura organitzacional. Això implica:

  • Implementar estructures que fomentin la creativitat, l'experimentació i la col·laboració.
  • Definir una visió clara i ambiciosa sobre com la innovació impulsarà els objectius estratègics de l'empresa.
  • Fomentar un entorn on els empleats se sentin segurs per proposar idees disruptives i desafiar models de negoci convencionals, reconeixent el fracàs com a part de l'aprenentatge.
  • Establir processos clars per gestionar la innovació, des de la generació d'idees fins a la seva implementació i comercialització.

En adoptar la innovació com un imperatiu estratègic, els directors generals visionaris poden transformar les seves companyies en líders de la indústria, generant valor per a clients, empleats i accionistes.

L'omnipresència del terme "innovació" en el món empresarial reflecteix una realitat: en l'era actual, la capacitat d'innovar no és només un avantatge, sinó una necessitat imperativa per prosperar i mantenir-se rellevant. Aquelles empreses que aconsegueixin integrar la innovació en el seu ADN organitzacional no només sobreviuran, sinó que es convertiran en referents dins dels seus sectors.