El doble dilema de Google al MWC

22 de Febrer de 2024
Josep Maria Ganyet | VIA Empresa

La setmana vinent se celebra a Barcelona el MWC. Sempre m’ha interessat més allò que no s’hi veu, que totes aquelles tecnologies de cara la galeria que s’hi presenten a so de bombo i platerets. Tot i que molts mitjans fan notícies llarguíssimes gràcies a ChatGPT a partir d’un tuit amb un rumor, la setmana abans sempre ens movem en el terreny dels rumors. 

Un dels que espero que es facin realitat es el que diu que T-Mobile presentarà un concepte de mòbil que acabarà amb les aplicacions. Creat en col·laboració amb Qualcomm i l’empresa Brain.ai, el mòbil podria ser el primer telèfon intel·ligent de veritat, superant els telèfons espavilats (smartphones) actuals. El mòbil en qüestió seria aparentment un assistent de veu intel·ligent portàtil al que podríem encarregar qualsevol tasca d’alt nivell només amb instruccions de veu. Una instrucció com “busca’m bitllets a Marràqueix per tres dies, fes una reserva al centre i posa’m una ruta a Google Maps per a cada dia, amb un pressupost total de 1.500 euros” podria substituir hores interminables de cerca a Booking.com, Kayak.com i a blogs de viatgers amb recomanacions a llocs i hotels amb els seus corresponents enllaços d’afiliat.

No crec que vegem això encara al MWC d’enguany, en veurem un concepte, però la tendència sembla aquesta. Ho reforça el fet que Samsung hagi presentant el seu Galaxi S24 amb funcionalitats d’IA i sobretot que Apple estigui treballant amb models de llenguatge que poden córrer en un mòbil de manera eficient. I Android de Google?

Quedem-nos a Google però saltem per un moment al seu monopoli, el de la cerca. Des de fa setmanes que abans d’anar a Google passo per Perplexity.ai, un servei basat en IA que a banda de tornar enllaços a webs rellevants per la cerca, prova de respondre a la pregunta o d’afegir context a la cerca generant un text en prosa. Per exemple, Perplexity em permet buscar dins a vídeos de YouTube, a la web, fòrums, etc. i me’n treu textos estructurats citant sempre les fonts.

En aquest sentit Perplexity és més transparent que OpenAI —ofereix enllaços visibles vers els llocs web d’on ha extret el contingut— i més amigable que un Google en què els resultats són cada cop menys rellevants. En definitiva, Perplexity competeix alhora amb el líder absolut, Google, i amb el nouvingut ChatGPT en una categoria que no és ben bé ni la de l’un ni la de l’altre. El seu cas s’assembla molt al de l’iPhone del 2007, que competia alhora amb els Nokia i les Blackberry però en una categoria que era totalment nova.

"Perplexity competeix alhora amb el líder absolut, Google, i amb el nouvingut ChatGPT en una categoria que no és ben bé ni la de l’un ni la de l’altre"

Google per la seva banda ha tret Gemini, l’evolució d’aquell limitat Bard que havia hagut de publicar de pressa i corrents per a competir amb ChatGPT. M’ha sorprès molt gratament com de bé funciona la versió de franc (el podeu provar a gemini.google.com). El fet que darrera hi tingui tota la potència del contingut indexat per Google, li permet accedir a continguts de la web de manera molt eficient. En aquest sentit supera el ChatGPT, que per accedir a continguts web fa servir Bing de Microsoft.

Però tot això que són bones notícies per Google, paradoxalment també són males notícies, i no només pel gegant de Mountain View. Google s’enfronta ara a un doble dilema de l’innovador. Per una banda amb el seu cercador: qualsevol cosa que faci per millorar Gemini per competir amb serveis com ChatGPT o, molt especialment, Perplexity.ai canibalitzarà el seu lucratiu negoci de publicitat. Introduir publicitat als resultats generats per un model de llenguatge sembla, hores d’ara una entelèquia; esbiaixar la generació de continguts afavorint qui paga més faria l’eina inútil, i ningú no farà clic als enllaços si el contingut generat és prou bo; els productors de continguts es quedaran sense la font més important de trànsit. El dilema està servit: si Google no innova l’avançaran per la dreta, si innova massa matarà la gallina dels ous d’or.

"Si Google no innova l’avançaran per la dreta, però si innova massa matarà la gallina dels ous d’or"

La segona part del dilema té a veure amb Android. Si els mòbils acaben essent veritablement intel·ligents —dilluns en veurem un tast amb el concepte de T-Mobile, Qualcom i Brain.ai— la monetització que empreses com Google i Apple fan de les aplicacions que es distribueixen a les seves botigues pot desaparèixer d’un dia per l’altre, tal i com li va passar a la indústria musical amb Napster. Recordem que entre l’App Store d’Apple i el Google Play de Google ens hi vam gastar 3.620 milions de dòlars l’any 2023.

Fa només un any semblava impensable que un gegant com Google vegués amenaçada la seva posició predominant (ho vaig escriure al meu llibre i algú ja m’ho ha retret). Però avui l’escenari no és tan forassenyat. La situació recorda molt a la de Kodak —que va inventar la fotografia digital l’any 1975 i la va deixar en un calaix fins quan ja va ser massa tard— i a les de Nokia i Blackberry als 2000, que no van veure, o van mirar cap a una altra banda, quan Apple estava treballant en un mòbil diferent. Afegeix sal a la ferida el fet que Google desenvolupés abans que ningú la tecnologia dels Transformers, la que utilitzen els sistemes d’IA generativa de la competència.

Per tots aquests motius, però sobretot pel papanatisme mediàtic que envolta tot el que sigui IA, aquest concepte de telèfon intel·ligent sense aplicacions generarà molts articles sobre el MWC d’aquests dies. Articles que estaran generats amb l’ajut de ChatGPT, Gemini i Perplexity, i que després Google indexarà i serviran per entrenar nous models de llenguatge.