La bretxa entre rics i pobres s'eixampla i es consolida. La desigualtat creixent és avui al centre del debat i és un dels principals reptes que tenim. El darrer informe d'Oxfam Una economia al servei de l'1% recollia que l'1% més ric de la població mundial acumula més riquesa que el 99% restant. Alhora, la riquesa en mans de la meitat més pobra de la humanitat s'ha reduït en un bilió de dòlars al llarg dels últims cinc anys.
Les conseqüències d'aquesta desigualtat econòmica, que augmenta a partir de la crisi, són moltes i socialment molt dures, una d'elles que molts cops s'obvia és l'agreujament de la desigualtat entre homes i dones.
El Fons Monetari Internacional (FMI) ha publicat recentment que els països amb una major desigualtat en ingressos tendeixen també a tenir majors diferències entre homes i dones a l'hora d'accedir als serveis sanitaris, a l'educació i a la participació en el mercat laboral, però també en la representació en les institucions. A més, en societats desiguals, la bretxa salarial entre homes i dones és també molt superior. Anant a l'altre extrem, tenim que de les 62 persones més riques del món, 53 són homes.
Centrant-nos en dades més properes a nosaltres, en el recent MWC a Barcelona que concentra els principals líders mundials en tecnologia mòbil hi podíem continuar trobant gairebé un 80% d'homes assistents, malgrat que la participació de les dones hagi anat augmentant des del 2014.
Més concretament, la setmana passada l'Observatori Dona Empresa Economia (ODEE) i la Cambra de Comerç de Barcelona presentaven un interessant treball on donaven una visió global i comparativa per gènere de l'evolució de diversos factors. Entre les conclusions presentades es reflecteix l'avenç de la pobresa entre la població femenina, destacant-se que la taxa de vulnerabilitat ha passat del 8,9%, al 13,1% en el cas de les dones, mentre la dels homes ha augmentat quatre dècimes.
El salari brut anual de les dones és de mitjana una quarta part inferior al dels homes. Així, per exemple, malgrat que el nombre de dones amb titulació universitària superés l'any passat d'un 37% el d'homes i el de treballadores amb estudis superiors fos també un 14% més alt que el dels homes, la realitat és que la bretxa entre els salaris continua sent dramàtica.
Són molts els indicadors que ens posen en alerta i manifesten una doble desigualtat. Potser és que sempre ens ho plantegem com si fóssim part del problema i no de la solució. Però la necessitat avui de nous lideratges basats en el consens, i no en l'autoritat o la jerarquia, les noves maneres d'entendre i de posar en valor l'empresa, les noves vies d'intervenció social i la relectura de la mateixa democràcia, ens han de refermar que no hi ha més camí que ser part activa de la solució.