Una recent sentència del
Tribunal Superior de Justícia de València considera que el caràcter obligatori dels
reconeixements mèdics als conductors dels autobusos municipals de la ciutat viola el
dret a la intimitat i
dignitat personal dels treballadors afectats.
Els reconeixements, proposats pels serveis mèdics de l'
empresa, estan fonamentats en els mateixos paràmetres que els exàmens mèdics tradicionals per a conductors professionals, amb la diferència de que n'augmenten la
freqüència en funció de l'edat del conductor. En definitiva, el reconeixement intenta comprovar que el
treballador estigui en òptimes condicions per a la conducció i evitar així les possibles conseqüències que podria tenir per a un tercer el fet que el conductor patís una patologia que limités les seves capacitats o que pogués ser causa de tenir un accident.
La seva
obligatorietat, doncs, em sembla clara i meridiana, més enllà de les possibles implicacions laborals que pogués tenir la detecció d'una eventual patologia, la
intimitat de la qual el Tribunal vol preservar.
Què posem per davant, doncs, el
dret a la intimitat dels conductors d'autobusos o el
dret a la vida dels usuaris del transport, vianants o d'altres conductors?