Economia circular i immigració: tema de tertúlia

Fa ja anys que el pare d’un amic meu va haver d’anar a França per arreglar uns papers de l’àmbit laboral. Internet, a l’administració, ni se somniava aleshores. El cas és que els papers eren relatius a les cotitzacions a la seguretat social francesa perquè el pare d’aquest amic havia fet de temporer a les veremes durant diferents anys i li tocava l’edat de jubilar-se. Per completar la pensió necessitava aquests justificants.

Està clar que el senyor Sánchez és un mestre a l’hora d’administrar la ignorància dels espanyols, fins i tot, no podia ser més, la de la premsa. Ho dic perquè el president del govern espanyol ha presentat aquest gran invent que tots s’han afanyat a comprar sota el nom “immigració i economia circular” i que fins ara la resta d’Europa anomenava “temporers”. Honestament, tot aquest muntatge em recorda les esferificacions amb gust d'oliva del Ferran Adrià; preu per preu, ja existien les olives.

"El president del govern espanyol ha presentat aquest gran invent que tots s’han afanyat a comprar sota el nom 'immigració i economia circular' i que fins ara la resta d’Europa anomenava 'temporers'"

La idea, per tant, és bona perquè ja era bona. La qüestió és com s’administra el tema. L’administració francesa, malgrat el que es digui, és eficaç: una carta de París a un poble del Capcir triga un dia. Vull dir que el tema té una sofisticació administrativa important. Si analitzem les tasques podríem resumir-les en:

• Algú es dirigeix a l’Oficina d’Immigració d’Economia Circular (OIEC) demanant gent.
• La OIEC posa les demandes a... ni idea. El web sempre és un recurs per desviar pressions personals.
• Els que volen venir a cobrir aquesta demanda posen la sol·licitud a... ni idea. O al web.
• Algú les analitza i les passa al demandant de gent.
• I, si els convé, comença un procés més complicat encara: avió, allotjament, salaris, acords amb les seguretats socials del país d’origen, etc. 

Només pensar-hi m’agafa basarda.

Ara vaig i giro la mirada cap a les Terres de Ponent. Cada any hi ha problemes amb els temporers que ja vivien a Espanya. I jo em pregunto: allò que, al llarg de decennis, han fet a França amb una certa eficàcia -utilització de temporers per a la verema-, per què crea enrenou cada any a Lleida i voltants? La resposta és fàcil: el nombre d’incompetents a les nostres administracions públiques agafa dimensions còsmiques i no arriben ni a la sola de la sabata del personal que administra França, és clar. Aleshores, com s’implementa el pla Sánchez sobre la immigració en economia circular? Doncs de cap manera, perquè d’això es tractava. O és que algú n’esperava alguna cosa més que la simple xerrameca?

Sobre la immigració treballadora hi ha opinions diverses i divergents. No és un problema a solucionar i, com a màxim, hem d’aspirar a gestionar eficaçment. I com ho farem? Doncs aplicant les lleis i normes que dictamini Europa quan arribi el moment. Hi ha països europeus que fa anys que hi pensen i hi treballen. Qualsevol suggeriment serà vàlid. Això sí, que no vingui d’Espanya, si us plau.