L'educació, clau per revertir la desigualtat salarial per motius de gènere

Sembla que estem en un any d'inflexió en el tema de les diferències de gènere. I en aquest sentit el món sencer sembla haver despertat d'un estat de letargia on tots sabíem que passava alguna cosa però simplement acceptàvem la situació i fèiem que amb aquesta inacció fins i tot s'accentués aquesta discriminació. I és que el problema de la desigualtat salarial per motius de gènere és clarament un problema estructural, no conjuntural.

Les diferències salarials no corresponen només a un tema de conciliació i flexibilitat perquè la dona treballi més o menys hores i dediqui una part del seu temps a tenir cura de la família, sinó que també són conseqüència d'una deformació sociocultural i d'uns paràmetres establerts en moltes societats vigents encara en ple segle XXI. Al final, el salari només és un dels molts aspectes de la roda de la desigualtat entre gèneres.

"El salari només és un dels molts aspectes de la roda de la desigualtat entre gèneres"

Fa anys que es denuncia la bretxa salarial entre homes i dones. L'11è informe que analitza les diferències salarials i la quota de presència femenina que elaborem a ICSA Grup constata que la recuperació econòmica iniciada el 2015 no s'ha traduït en una major igualtat salarial entre homes i dones. L'estudi, elaborat a partir d'una mostra que recull dades salarials de més de 80.000 empleats per compte d'altri a Espanya, posa en evidència que malgrat tenir una formació superior a la dels homes, les dones cobren menys que ells en totes les categories professionals. Així, per exemple, els directius guanyen un 18% més que les seves homòlogues femenines. També existeix una bretxa salarial que perjudica les dones en els comandaments intermedis (12,8%) i en empleats (11,9%).

Malgrat que fa anys que constatem aquestes diferències, els empresaris han pres poques mesures per pal·liar aquesta situació. Resulta un exercici sorprenent i increïble analitzar els comitès de direcció de les empreses petites i mitjanes i veure que és molt difícil trobar-hi una dona. I no per falta de capacitats perquè tots sabem que actualment les dones es preparen i formen molt més que els homes per poder accedir a un lloc directiu, sinó que respon a la dificultat permanent d'accedir-hi i que una dona ha de demostrar la seva vàlua molt més que un home per guanyar-se un lloc en la direcció d'una empresa. Això evidencia que en els últims anys les dones han anat buscant ubicar-se en posicions intermèdies dins les empreses, ja que aquest tipus de llocs els permet tenir responsabilitats a les organitzacions però també aporten flexibilitat per poder compaginar responsabilitats en l'àmbit personal i professional. Responsabilitats, no ho oblidem, que haurien de poder ser compartides amb els homes.

Com lluitar doncs contra la desigualtat home/dona que es resisteix a desaparèixer? Des d'un punt de vista tècnic es pot recompondre la situació a través de diverses eines siguin d'índole legal, organitzatiu o referent a tècniques de recursos humans. Però el que realment s'ha de treballar perquè el canvi sigui efectiu és en l'educació dels nens i joves, futurs treballadors, perquè existeixi un canvi profund a escala social i s'incorporin els pensaments equitatius en tots els àmbits de la societat.