profesora de Economía de la UIC Barcelona

Eficiència sanitària i retallades

17 d'Octubre de 2015
Marta Trapero-Bertran

El pròxim 20 de desembre se celebren unes noves eleccions generals. Un dels punts que amb seguretat reuniran tots els programes electorals és com s'aplicaran les retallades que la Unió Europea segueix exigint a Espanya per adaptar-se als objectius de dèficit. Tots estem d'acord que hi ha certes partides bàsiques que no haurien de patir la "tisorada", entre elles la sanitat.

Tot i que la mateixa Constitució destaca la importància i necessitat d'avaluar en termes d'eficiència; quan es prenen decisions en sanitat se segueix sense incorporar aquest criteri.

Fins aquesta dècada, els proveïdors de serveis sanitaris no havien sentit la necessitat d'incorporar el concepte d'eficiència en la seva pràctica diària. Això ha canviat. Com més recursos dediqui un govern a sanitat, menys recursos li queden per invertir en ocupació, educació i altres necessitats socials urgents.

Existeix abundant literatura que corrobora que una major despesa no es tradueix necessàriament en millors cures o en un sistema sanitari que funcioni millor. La clau rau a treure major rendiment o "valor" als diners públics invertits en salut. Això consisteix a promoure la rendició de comptes dins dels sistemes sanitaris, però també a implantar nous incentius que estimulin a proveïdors, pacients i, a tots els agents del sistema, a prendre decisions eficients que condueixin a uns costos d'oportunitat més baixos en termes de resultats de salut.

Des de l'aprovació de la Constitució fins a l'últim Reial Decret Llei 16/2012, el cost-efectivitat i l'eficiència haurien de ser els criteris que regeixin les decisions sobre preus i finançament a Espanya. A Espanya no hi ha criteris explícits i transparents declarats i establerts pel Govern com a base per a les decisions sobre preus i finançament. Encara que l'avaluació econòmica es tingui en compte a efectes interns, no hi ha models analítics acordats a escala central per realitzar anàlisis d'aquest tipus.

Les decisions sobre finançament i fixació de preus s'haurien de regir per consideracions de valor terapèutic i econòmiques. Les consideracions subjacents al "preu basat en el valor" haurien de ser la norma innegociable en totes les decisions relacionades amb la salut a Europa, utilitzant l'avaluació econòmica com el mètode de referència per millorar la transparència en les decisions relatives al sistema sanitari.

Després de les pàgines que ha omplert aquest tema, hi haurà algun programa i sobretot, algun govern que ho dugui a terme?