Vaig llegir la frase en un mur real o virtual. Em va semblar brillant i absolutament útil en aquests temps d'incertesa en què de vegades les pors ens visiten amb el ferm propòsit de paralitzar‐nos. Cosa que no ens podem permetre. Estar quiet, avui, és com estar mort. L'evolució ha de ser una constant, com ho és el canvi.
La utilitzo en els meus programes de gestió del canvi, parlant del poder de la ment, de gestionar emocions, de la responsabilitat sobre les pròpies eleccions. Com la de donar-li la volta a les idees negatives que entorpeixen un pensament constructiu i creatiu i mantenir una actitud proactiva preguntant‐se permanentment què més puc fer jo per anul·lar la possibilitat d'instal·lar‐se en la queixa quan les circumstàncies són adverses, que és força sovint perquè la vida no és fàcil...
Llegint una revista empresarial em sorprenc davant el títol d'un curs que ofereix un centre dedicat, sobretot, a formar en competències tècniques: "Curs de capital psicològic positiu: Benestar subjectiu i psicològic en el marc de l'organització". D'entrada, em sembla poc suggerent per a un públic potencial que cerca formar‐se en informàtica o idiomes.
Fantasio sobre el que a mi em suggereix i penso en psicologia positiva, en optimisme intel∙ligent, en esperança, en destreses emocionals, en comunicació "afectiva", en confiança i empatia... i en com les persones i les organitzacions necessitem treballar en el benestar, considerant que més enllà i/o després de tallers i cursos, tenim un cap rodó.