El compromís
08
de Maig
de
2015
Les relacions treballador-empresa se sostenen majoritàriament per la contractació i la retribució. Un empresari té una necessitat de cobrir un lloc de treball i assoleix un compromís contractual amb un treballador. Aquest accedeix a aquest compromís sobre la base de les seves necessitats i a canvi d'un salari.
Explicada així, la relació treballador-empresa no difereix gens de la relació tradicional mantinguda a través de segles. Malgrat aquest argument, que sembla correcte i objectiu, s'amaguen moltes altres coses. Els estudis ens demostren que els treballadors deixen les feines tot i que perceben correctament el seu salari i que es respectin les especificacions dels contractes. Els empresaris, en moltes ocasions, acomiaden treballadors tot i que fan correctament la seva tasca, o bé entre dos treballadors que fan la mateixa tasca i l'executen correctament, en trien un i no pas l'altre.
Les raons que acostumen a pesar més a l'hora de deixar una feina són emocionals. El treballador no se sent ben tractat, no se sent valorat, no rep la comunicació correcta de la direcció, etc. Tots coneixem persones que han deixat un lloc de treball per un altre amb menys remuneració associada o bé amb unes condicions contractuals que semblen pitjors que les que tenia.
Les raons que acostumen a explicar els empresaris a l'hora de triar quin treballador prefereixen, en igualtat de condicions contractuals, retributives i mateix perfil professional, també se sustenten en factors emocionals com ara la manca de compromís o la manca d'implicació en la feina del treballador que acomiada.
Tot plegat molt similar a les raons explicades per les persones que trenquen una relació personal, sigui de parella o amistat. La decepció per la percepció de manca de compromís de l'altre és el que ens empeny a abandonar. Així, també coneixem històries d'empreses que han superat una crisi gràcies al vell lema "la unió fa la força", situació en què empresaris i treballadors han unificat esforços, sacrificant temps i guanys, i aquesta lluita comuna els ha dut a la superació.
En definitiva, avui més que mai cal el compromís mutu entre treballadors i empresaris per tirar les empreses endavant. Aquest compromís que fa que tots se sacrifiquin si cal i tots gaudeixin dels èxits quan arriben.
Sense compromís no hi ha empresa que perduri. Perquè tots sabem que una idea compartida ens estimula, però una causa comuna ens porta a l'acció i a la superació d'entrebancs.
Explicada així, la relació treballador-empresa no difereix gens de la relació tradicional mantinguda a través de segles. Malgrat aquest argument, que sembla correcte i objectiu, s'amaguen moltes altres coses. Els estudis ens demostren que els treballadors deixen les feines tot i que perceben correctament el seu salari i que es respectin les especificacions dels contractes. Els empresaris, en moltes ocasions, acomiaden treballadors tot i que fan correctament la seva tasca, o bé entre dos treballadors que fan la mateixa tasca i l'executen correctament, en trien un i no pas l'altre.
Les raons que acostumen a pesar més a l'hora de deixar una feina són emocionals. El treballador no se sent ben tractat, no se sent valorat, no rep la comunicació correcta de la direcció, etc. Tots coneixem persones que han deixat un lloc de treball per un altre amb menys remuneració associada o bé amb unes condicions contractuals que semblen pitjors que les que tenia.
Les raons que acostumen a explicar els empresaris a l'hora de triar quin treballador prefereixen, en igualtat de condicions contractuals, retributives i mateix perfil professional, també se sustenten en factors emocionals com ara la manca de compromís o la manca d'implicació en la feina del treballador que acomiada.
Tot plegat molt similar a les raons explicades per les persones que trenquen una relació personal, sigui de parella o amistat. La decepció per la percepció de manca de compromís de l'altre és el que ens empeny a abandonar. Així, també coneixem històries d'empreses que han superat una crisi gràcies al vell lema "la unió fa la força", situació en què empresaris i treballadors han unificat esforços, sacrificant temps i guanys, i aquesta lluita comuna els ha dut a la superació.
En definitiva, avui més que mai cal el compromís mutu entre treballadors i empresaris per tirar les empreses endavant. Aquest compromís que fa que tots se sacrifiquin si cal i tots gaudeixin dels èxits quan arriben.
Sense compromís no hi ha empresa que perduri. Perquè tots sabem que una idea compartida ens estimula, però una causa comuna ens porta a l'acció i a la superació d'entrebancs.