Aquests darrers dos dies he pogut gaudir del BizBarcelona participant com a ponent. Aquest és un esdeveniment per a totes aquelles persones que són emprenedores, les que ho volen ser o per a les que volen desenvolupar una carrera professional d'èxit.
Les estadístiques ens diuen que vuit de cada 10 empreses tanquen als cinc anys del seu naixement. Això ens indica que són una minoria els que enganxen l'onada de l'èxit. Així doncs, no pot ser que només es parli d'aquesta mínima part de les startups i de la resta no. ¿Per què? Doncs perquè dels errors se n'aprèn, com deia Thomas Edison, "no varen ser mil intents fallits, sinó que va ser un invent de mil passes".
Analitzar els errors ajudarà, en primer lloc, als que ja han emprès sense èxit a fer-ho millor en el seu següent intent, i, en segon lloc, als nouvinguts a no cometre les mateixes equivocacions que altres emprenedors.
Per aquest motiu he participat a les jornades Failcon que s'han dut a terme dins del BizBarcelona. Aquestes tenen com a objectiu, des de fa un parell d'anys, poder parlar obertament d'on és el fracàs a les organitzacions i als professionals.
Al meu entendre, tots cometem errors: grans o petits. Si apostem per aprendre dels desencerts que hem comès nosaltres abans, podrem reconèixer ràpidament quan els estem repetint i redreçar-los ràpidament. Així necessitarem un sistema de feedback que ens vagi corregint, que podrà ser la nostra pròpia anàlisi o la d'un tercer. Davant d'això, els emprenedors han de tenir una mentalitat que accepti el fracàs, ser flexibles i humils: "si m'he equivocat, canvio i torno a començar."
Els fracassos acumulats són també part d'assolir l'èxit. Líders, empresaris i professionals no han de parlar només de la part més idíl·lica de l'emprenedoria. Les dificultats que ens trobem són un mecanisme per seguir millorant, aprenent i corregint el nostre rumb.
Fa pocs dies escoltava un podcast del professor i autor Charles Duhigg, en el qual s'explicava que una de les característiques que tenen les persones que assoleixen més èxit no és que no tinguin errades pel camí, sinó que són capaços de veure els errors com a aprenentatges per saber quins camins porten cap el fracàs i quins no.
Crec que aquesta és una de les millors formes de pensar. Hem d'assumir que tindrem moltes derrotes enmig de la guerra, però que mai seran definitives. I que cada petita batalla perduda ens acosta una mica més a la victòria final.