El líder no es tanca al despatx
17
de Setembre
de
2015
Qui mana més a l'empresa? El director executiu, el gerent, el president, el conseller delegat… Sovint aquesta pregunta planteja força mal de caps, no tant per saber qui mana sinó pel significat del verb manar. Manar significa imposar, exercir una autoritat superior. Vist així preguntar-se qui mana a l'empresa perd importància si el que fa aquest algú, sigui qui sigui, és imposar.
I dic que perd importància, perquè si efectivament aquest algú mana en el sentit literal del verb, a les persones manades els serà igual el lloc que ocupi o qui sigui. La imposició és desagradable, vingui de qui vingui, i dura ben poc. Al final, l'impositor es queda sol. Així doncs, potser caldria canviar la pregunta i plantejar-se qui lidera a l'empresa.
Sota aquest paràmetre la percepció canvia força. Anem a pams: Què és liderar? Pot liderar algú qui només passa per l'empresa per als consells executius? Pot liderar qui no surt del despatx i pren decisions sobre gent que no coneix? Cal tenir contacte amb tothom de l'empresa per liderar?
La resposta a aquestes últimes preguntes és ben òbvia. Per començar, liderar és conduir, inspirar, influir, però no pas imposar ni exercir autoritat. El lideratge neix del respecte que les persones tenim cap a una persona per les seves habilitats, capacitats, tarannà. I el respecte es guanya, no s'imposa. Per tant, el lideratge és quelcom que s'exerceix de prop, en el dia a dia, ja que a l'empresa aquest lideratge fa que la gent s'engresqui i faci allò que ha de fer amb més il·lusió que si se l'imposa.
El líder no es tanca al despatx. El líder coneix les persones, s'hi comunica, aprèn d'elles. El líder té la capacitat de convertir una tasca considerada petita en una tasca important per qui li fa. El líder és qui indica el camí, però escolta, accepta de bon grat suggeriments, busca la complicitat entre els seus companys d'equip.
Segurament, aquells qui llegiu ara aquesta reflexió heu pensat en alguna persona concreta. Paradoxalment, en molts casos no us vindrà la imatge del director de la fàbrica o del president de la companyia. Probablement, haureu pensat en aquell operari que, no sabeu ben bé perquè, els altres segueixen i escolten. O en aquella persona que obté bons resultats amb el seu equip sense gaire mitjans simplement gràcies a l'esforç que fan els seus companys per aconseguir els objectius que entre tots han acordat.
Certament, i vist de prop, sempre hi ha algú qui mana, en el sentit de prendre una decisió en un moment donat. Però la percepció de la resta no és que aquesta persona imposa sinó que actua amb un objectiu comú. Per tant, qui mana a l'empresa?
La resposta és que malgrat que encara hi ha qui imposa, qui realment mana/lidera és aquell qui s'ha guanyat el respecte de la resta i qui demostra que el que fa, ho fa per al progrés de tots.
I dic que perd importància, perquè si efectivament aquest algú mana en el sentit literal del verb, a les persones manades els serà igual el lloc que ocupi o qui sigui. La imposició és desagradable, vingui de qui vingui, i dura ben poc. Al final, l'impositor es queda sol. Així doncs, potser caldria canviar la pregunta i plantejar-se qui lidera a l'empresa.
Sota aquest paràmetre la percepció canvia força. Anem a pams: Què és liderar? Pot liderar algú qui només passa per l'empresa per als consells executius? Pot liderar qui no surt del despatx i pren decisions sobre gent que no coneix? Cal tenir contacte amb tothom de l'empresa per liderar?
La resposta a aquestes últimes preguntes és ben òbvia. Per començar, liderar és conduir, inspirar, influir, però no pas imposar ni exercir autoritat. El lideratge neix del respecte que les persones tenim cap a una persona per les seves habilitats, capacitats, tarannà. I el respecte es guanya, no s'imposa. Per tant, el lideratge és quelcom que s'exerceix de prop, en el dia a dia, ja que a l'empresa aquest lideratge fa que la gent s'engresqui i faci allò que ha de fer amb més il·lusió que si se l'imposa.
El líder no es tanca al despatx. El líder coneix les persones, s'hi comunica, aprèn d'elles. El líder té la capacitat de convertir una tasca considerada petita en una tasca important per qui li fa. El líder és qui indica el camí, però escolta, accepta de bon grat suggeriments, busca la complicitat entre els seus companys d'equip.
Segurament, aquells qui llegiu ara aquesta reflexió heu pensat en alguna persona concreta. Paradoxalment, en molts casos no us vindrà la imatge del director de la fàbrica o del president de la companyia. Probablement, haureu pensat en aquell operari que, no sabeu ben bé perquè, els altres segueixen i escolten. O en aquella persona que obté bons resultats amb el seu equip sense gaire mitjans simplement gràcies a l'esforç que fan els seus companys per aconseguir els objectius que entre tots han acordat.
Certament, i vist de prop, sempre hi ha algú qui mana, en el sentit de prendre una decisió en un moment donat. Però la percepció de la resta no és que aquesta persona imposa sinó que actua amb un objectiu comú. Per tant, qui mana a l'empresa?
La resposta és que malgrat que encara hi ha qui imposa, qui realment mana/lidera és aquell qui s'ha guanyat el respecte de la resta i qui demostra que el que fa, ho fa per al progrés de tots.