El moviment 'slow'
11
de Juny
de
2016
Nous canvis estan venint com a reacció aquest ritme de vida accelerat que ha estat sotmesa la societat en aquests darrers temps de l'anomenada era post industrial, moviments que han de veure amb una nova manera de fer més humanista i sostenible, que valora els equilibris ecològics i la reducció de la contaminació i costos energètics, entre d'altres.
Un nou estil de vida més humà i saludable que lluita encara canviant vells paradigmes que no porten enlloc i que encara estan sotmesos la gran majoria de persones. Però no hi ha marxa enrere, "només ho fan els crancs, i sempre els he vist que van de costat".
El moviment slow, que va començar als Estats Units, Canadà, i Japó, és present també a Europa, i ha nascut com a resposta aquest canvi. Són les organitzacions a favor del downshifting, el slowfood, el slowhealing o la slow education i les slow schools.
Els darrers estudis sobre la Reforma Horària ens diuen que l'estil de vida a Catalunya és encara més accelerat que a la resta d'Europa gràcies al marc horari espanyol en què estem immersos, un horari amb particularitats úniques i no del tot saludables si es compara amb les jornades de la població d'altres països europeus.
De quina manera ens organitzem la vida quotidiana? Són compatibles els horaris de la feina, amb les escoles, les compres en els comerços, les aficions i altres activitats? Segurament, serà més fast que slow, veritat?
Al món de l'empresa el principal repte dependrà de considerar el temps, en l'àmbit personal dels seus treballadors, com un factor a tenir en compte pel benestar en les persones. Una major conciliació en la vida personal serà sinònim d'una major productivitat laboral i empresarial. Disminuint l'absentisme, riscos psicosocials com l'ansietat i l'estrès i una millor retenció del talent.
Tot plegat ens portarà a tenir empreses més competitives, amb un 15% d'increment en la productivitat i també sostenibles en el temps. Tots hi sortirem guanyant amb el moviment slow!
Un nou estil de vida més humà i saludable que lluita encara canviant vells paradigmes que no porten enlloc i que encara estan sotmesos la gran majoria de persones. Però no hi ha marxa enrere, "només ho fan els crancs, i sempre els he vist que van de costat".
El moviment slow, que va començar als Estats Units, Canadà, i Japó, és present també a Europa, i ha nascut com a resposta aquest canvi. Són les organitzacions a favor del downshifting, el slowfood, el slowhealing o la slow education i les slow schools.
Els darrers estudis sobre la Reforma Horària ens diuen que l'estil de vida a Catalunya és encara més accelerat que a la resta d'Europa gràcies al marc horari espanyol en què estem immersos, un horari amb particularitats úniques i no del tot saludables si es compara amb les jornades de la població d'altres països europeus.
De quina manera ens organitzem la vida quotidiana? Són compatibles els horaris de la feina, amb les escoles, les compres en els comerços, les aficions i altres activitats? Segurament, serà més fast que slow, veritat?
Al món de l'empresa el principal repte dependrà de considerar el temps, en l'àmbit personal dels seus treballadors, com un factor a tenir en compte pel benestar en les persones. Una major conciliació en la vida personal serà sinònim d'una major productivitat laboral i empresarial. Disminuint l'absentisme, riscos psicosocials com l'ansietat i l'estrès i una millor retenció del talent.
Tot plegat ens portarà a tenir empreses més competitives, amb un 15% d'increment en la productivitat i també sostenibles en el temps. Tots hi sortirem guanyant amb el moviment slow!