El núvol humà
02
de Març
de
2016
En qüestió de ben pocs anys hem passat de no saber què era "el núvol d'Internet" a tenir pràcticament tota la nostra vida penjada a la xarxa. Primer va ser el web Mail. Després va arribar el Dropbox, i els llapis de memòria van anar quedant arraconats o perduts vés a saber on. Per no parlar dels disquets, que els adolescents de 14 anys ja no saben ni què eren. A ningú ja no l'espanta tenir les fotos, els vídeos o qualsevol document privat pujat al núvol d'una xarxa cada cop més omnipresent i sobreïxent d'informació.
Aquesta progressió ha seguit avançant, inexorable, fins a arribar a un concepte que vaig escoltar fa uns dies i em va cridar poderosament l'atenció: el "núvol humà". És el neologisme que ara s'utilitza per parlar de les noves formes de tele-treball cada cop més habituals. Una evolució del "outsourcing" cap a les micro-feines (i no tant "micro") amb proveïdors globals que treballen sota demanda i, sovint, a preus molt competitius.
Les empreses poden tenir tot el seu "talent humà" al ciberespai, al núvol, i donar feina a persones que, des del bar del costat, o des de l'altra punta del món, s'encarreguen de tota mena de tasques. No només parlem de programadors i informàtics: comptables, dissenyadors gràfics, traductors, arquitectes... Si es pot enviar per Internet, es pot contractar al núvol. Sense compromisos, ni sindicats, ni convenis col·lectius. Per a milions de treballadors, el núvol humà obre grans oportunitats d'aconseguir feines i encàrrecs i molts poden convertir-ho en la seva font principal d'ingressos, més o menys estables. A les empreses els permet diversificar el seu ventall de proveïdors i aconseguir resultats en temps rècord. Tenir programadors a l'Índia permet, per exemple, que el problema informàtic o l'actualització d'una web que vam encarregar ahir al vespre estigui resolt quan tornem a l'oficina de bon matí. Fàcil, ràpid, i sovint amb preus pactats en una mena de subhasta a la baixa, i amb treballadors acreditats amb l'avaluació de les feines fetes prèviament.
Sobre el paper, l'anomenada "internacionalització del talent" seria la solució perfecta a la manca de treballadors qualificats. Però no tot són avantatges. De la mateixa manera que podem tenir les nostres suspicàcies i temors per la seguretat i privacitat dels fitxers que pugem al núvol, aquestes noves formes de "contractació" també presenten els seus punts més foscos. En quines condicions treballen aquests freelance? Paguen impostos o tenen alguna mena de Seguretat Social? El núvol els dóna més oportunitats, o es converteix en un mercat de competència ferotge que força els preus a la baixa, fins a arribar a l'explotació laboral?
Sigui com sigui, està clar que el núvol ha arribat, també, a les relacions laborals, i ha arribat per canviar l'estatus quo de la mateixa manera disruptiva que ja va canviar àmbits tan diversos com el consum de música, les agències de viatge o el món dels taxis. Ara podem triar si amaguem el cap com l'estruç o si acceptem aquesta nova realitat i aconseguim que el preu a pagar per aquestes noves oportunitats de treball no vagin en detriment de la qualitat de les condicions laborals.
Aquesta progressió ha seguit avançant, inexorable, fins a arribar a un concepte que vaig escoltar fa uns dies i em va cridar poderosament l'atenció: el "núvol humà". És el neologisme que ara s'utilitza per parlar de les noves formes de tele-treball cada cop més habituals. Una evolució del "outsourcing" cap a les micro-feines (i no tant "micro") amb proveïdors globals que treballen sota demanda i, sovint, a preus molt competitius.
Les empreses poden tenir tot el seu "talent humà" al ciberespai, al núvol, i donar feina a persones que, des del bar del costat, o des de l'altra punta del món, s'encarreguen de tota mena de tasques. No només parlem de programadors i informàtics: comptables, dissenyadors gràfics, traductors, arquitectes... Si es pot enviar per Internet, es pot contractar al núvol. Sense compromisos, ni sindicats, ni convenis col·lectius. Per a milions de treballadors, el núvol humà obre grans oportunitats d'aconseguir feines i encàrrecs i molts poden convertir-ho en la seva font principal d'ingressos, més o menys estables. A les empreses els permet diversificar el seu ventall de proveïdors i aconseguir resultats en temps rècord. Tenir programadors a l'Índia permet, per exemple, que el problema informàtic o l'actualització d'una web que vam encarregar ahir al vespre estigui resolt quan tornem a l'oficina de bon matí. Fàcil, ràpid, i sovint amb preus pactats en una mena de subhasta a la baixa, i amb treballadors acreditats amb l'avaluació de les feines fetes prèviament.
Sobre el paper, l'anomenada "internacionalització del talent" seria la solució perfecta a la manca de treballadors qualificats. Però no tot són avantatges. De la mateixa manera que podem tenir les nostres suspicàcies i temors per la seguretat i privacitat dels fitxers que pugem al núvol, aquestes noves formes de "contractació" també presenten els seus punts més foscos. En quines condicions treballen aquests freelance? Paguen impostos o tenen alguna mena de Seguretat Social? El núvol els dóna més oportunitats, o es converteix en un mercat de competència ferotge que força els preus a la baixa, fins a arribar a l'explotació laboral?
Sigui com sigui, està clar que el núvol ha arribat, també, a les relacions laborals, i ha arribat per canviar l'estatus quo de la mateixa manera disruptiva que ja va canviar àmbits tan diversos com el consum de música, les agències de viatge o el món dels taxis. Ara podem triar si amaguem el cap com l'estruç o si acceptem aquesta nova realitat i aconseguim que el preu a pagar per aquestes noves oportunitats de treball no vagin en detriment de la qualitat de les condicions laborals.