El país ha de dir sí al model agrari que té
28
de Gener
de
2017
L'estructura agrària de Catalunya és bàsicament d'agricultura familiar, segons dades del 2013, de 59.097 explotacions, 52.823 compten amb la mà d'obra dels familiars: 93.289 persones. Es tracta majoritàriament d'explotacions de petita i mitjana dimensió. La renda agrària acumula una davallada del 39% en termes constants, entre el 2001 i el 2015. En 20 anys s'han perdut 21.477 explotacions familiars, ja que el 1993 n'hi havia 74.300.
Si l'agricultura al nostre país es basa en l'empresa familiar agrària, la qual és garantia d'una ocupació equilibrada del territori i de la gestió del medi natural, cal una aposta de país per defensar-la. La pèrdua d'explotacions al llarg dels últims anys és una minva de l'equilibri territorial de Catalunya. Però, a més, lamina la base de l'economia que té en el sector agroalimentari el motor econòmic. Aquest motor que inclou indústria i distribució seria un gegant amb peus de fang sense el sector productor primari, que ell sol va facturar 4.310 milions d'euros el 2015.
Una visió política estratègica hauria de prendre partit pel sector productor primari, com a signe d'identitat i de cultura, sense estalviar esforços. La cuina catalana, que forma part de la dieta mediterrània, es projecta al món i l'activitat agrària configura el paisatge en un país petit on es reuneix la més àmplia diversitat de produccions. D'aquest rellançament se'n podria fer bandera política.
La Marxa Pagesa organitzada per Unió de Pagesos aquests dies interpel·la directament Govern i societat. Volem incorporar la Catalunya pagesa al nou model de país? Llavors cal implicar-se per superar els reptes que la posen en qüestió: mercats en origen que no garanteixen preus remuneradors, polítiques de suport al desenvolupament rural retallades, gestió ineficaç de la fauna salvatge, espais agraris desprotegits i arbitrarietats administratives respecte de les finques agràries i les seves construccions.
Contràriament al que alguns pensen, la pagesia no està fortament subvencionada. El 2015 els preus van representar el 92% dels ingressos del sector agrari a Catalunya, mentre que el suport públic es va reduir al 8%. Els costos de producció suposen gairebé el 56% del valor de la producció. Per tant, el sector se la juga, bàsicament, als mercats.
Avui, els professionals agraris no sempre obtenen el fruit del treball quan porten els productes al mercat i sovint els preus en origen són molt baixos. El poder de negociació dels productors catalans és limitat, només tres operadors comercials (Carrefour, Mercadona, Caprabo-Eroski) a Catalunya concentren prop del 50% de l'oferta comercial, i l'agroindústria també està molt concentrada en sectors com la llet, el vi, l'oli d'oliva i la carn de conill.
Una política que es vulgui defensora del model agrari de Catalunya ha d'assegurar la justícia i l'equitat en el comerç i la distribució dels productes agroalimentaris, ha de donar suport al desenvolupament rural amb una bona gestió dels fons europeus, ha de preservar per llei l'espai agrari i establir un pla sectorial agrari, i ha de fer una bona gestió del medi natural comptant amb un dels seus principals actors: la pagesia.
Si l'agricultura al nostre país es basa en l'empresa familiar agrària, la qual és garantia d'una ocupació equilibrada del territori i de la gestió del medi natural, cal una aposta de país per defensar-la. La pèrdua d'explotacions al llarg dels últims anys és una minva de l'equilibri territorial de Catalunya. Però, a més, lamina la base de l'economia que té en el sector agroalimentari el motor econòmic. Aquest motor que inclou indústria i distribució seria un gegant amb peus de fang sense el sector productor primari, que ell sol va facturar 4.310 milions d'euros el 2015.
Una visió política estratègica hauria de prendre partit pel sector productor primari, com a signe d'identitat i de cultura, sense estalviar esforços. La cuina catalana, que forma part de la dieta mediterrània, es projecta al món i l'activitat agrària configura el paisatge en un país petit on es reuneix la més àmplia diversitat de produccions. D'aquest rellançament se'n podria fer bandera política.
La Marxa Pagesa organitzada per Unió de Pagesos aquests dies interpel·la directament Govern i societat. Volem incorporar la Catalunya pagesa al nou model de país? Llavors cal implicar-se per superar els reptes que la posen en qüestió: mercats en origen que no garanteixen preus remuneradors, polítiques de suport al desenvolupament rural retallades, gestió ineficaç de la fauna salvatge, espais agraris desprotegits i arbitrarietats administratives respecte de les finques agràries i les seves construccions.
Contràriament al que alguns pensen, la pagesia no està fortament subvencionada. El 2015 els preus van representar el 92% dels ingressos del sector agrari a Catalunya, mentre que el suport públic es va reduir al 8%. Els costos de producció suposen gairebé el 56% del valor de la producció. Per tant, el sector se la juga, bàsicament, als mercats.
Avui, els professionals agraris no sempre obtenen el fruit del treball quan porten els productes al mercat i sovint els preus en origen són molt baixos. El poder de negociació dels productors catalans és limitat, només tres operadors comercials (Carrefour, Mercadona, Caprabo-Eroski) a Catalunya concentren prop del 50% de l'oferta comercial, i l'agroindústria també està molt concentrada en sectors com la llet, el vi, l'oli d'oliva i la carn de conill.
Una política que es vulgui defensora del model agrari de Catalunya ha d'assegurar la justícia i l'equitat en el comerç i la distribució dels productes agroalimentaris, ha de donar suport al desenvolupament rural amb una bona gestió dels fons europeus, ha de preservar per llei l'espai agrari i establir un pla sectorial agrari, i ha de fer una bona gestió del medi natural comptant amb un dels seus principals actors: la pagesia.