especialista en liderazgo e innovación

El pensament de disseny com a estratègia per a la innovació

13 de Novembre de 2015
Juna Albert
Segons la consultora estratègica Booz&Company, aconseguir l'èxit en un procés d'innovació al món globalitzat, informat i tecnològic d'avui dia, depèn de tenir en compte aquests cinc factors crítics:

1. Alineació de l'estratègia d'innovació amb l'estratègia de negoci.
2. Habilitat per extreure àrees d'oportunitat a partir de comprendre les necessitats dels clients/usuaris.
3. Capacitat d'entendre el potencial de les tecnologies emergents.
4. Col·laboració activa amb els clients/usuaris per provar la validesa dels nous conceptes en fase de desenvolupament.
5. Creació d'una cultura organitzativa que doni suport a la innovació.

Extreure àrees d'oportunitat de negoci a partir de comprendre les necessitats dels clients/usuaris és un problema complex que ens ha portat a la creació de metodologies que, a partir de barrejar diferents disciplines com la sociologia, la psicologia i l'antropologia, entre altres, ens permeten comprendre els clients. També ens ha portat a potenciar i desenvolupar habilitats naturals que, com l'empatia, ens permeten imaginar les seves frustracions, aspiracions i satisfaccions a partir de posar-nos en el seu lloc.

Convertir una necessitat del client en un repte d'innovació que pugui convertir-se al seu temps en negoci requereix que posem en marxa tota la nostra capacitat de generar idees innovadores explotant el que s'ha batejat com el nostre ADN innovador. L'estudi de més de 500 innovadors i de més de 5.000 directius en 75 països descobreix que la capacitat humana de generar idees innovadores no és una funció exclusiva del cervell sinó que es tracta també d'una funció del comportament.

Les persones innovadores, com ocorre amb els dissenyadors, són més propenses a qüestionar, observar, relacionar-se professionalment i experimentar que les persones no innovadores o que els no dissenyadors. La bona notícia és que donat que el comportament es pot canviar, modificant el nostre comportament serem capaços d'augmentar el nostre impacte creatiu.

Una de les maneres que tenim a l'abast per canviar el nostre comportament a fi i efecte d'explotar el nostre ADN innovador és utilitzar la metodologia que els dissenyadors utilitzen en el seu procés de creació i l'anomenat pensament de disseny, design thinking en anglès, que va més enllà de la lògica i que jo anomeno cognició en acció, o sigui, cognició actuant sobre el món qüestionant-lo, observant-lo, i establint i creant relacions. El pensament de disseny com a cognició en acció que és, i la metodologia de disseny amb els seus tres passos: inspiració, ideació i implementació, permeten als dissenyadors resoldre problemes complexos i trobar solucions convenients per als clients.

El pensament de disseny és doncs justament el tipus de metodologia-pensament que necessitem a les nostres empreses per innovar en negocis que són cada vegada més customer-oriented i human-centered. El pensament de disseny ens permet abordar converses de disseny –enfocades en l'àmbit subjectiu de les necessitats, emocions, frustracions i aspiracions de les persones- en termes d'objectius de negoci i de viabilitat tecnològica –àmbit objectiu-. Per tant, ja és hora que incorporem el pensament de disseny a les converses de negoci.

Quan apliquem els principis del pensament de disseny a l'estratègia i a la innovació, la taxa d'èxit augmenta dramàticament. El pensament de disseny pot ser aplicat a productes, serveis, processos, ubicacions físiques i, en definitiva, a qualsevol cosa que necessiti ser optimitzada en relació amb la interacció humana.

Per això, el pensament de disseny també està el centre del canvi organitzacional. Sí, també podem aplicar la metodologia del pensament de disseny a la manera en què liderem i gestionem. I tu i la teva empresa també podeu fer-ho. Perquè mentre que aprendre a ser un bon dissenyador fa anys que es fa, els no dissenyadors podem aprendre a pensar com un dissenyador i aplicar aquestes habilitats al lideratge i a la innovació.