Els centres de formació estan canviant. Aquest procés, que ja fa un temps que està en marxa, està accelerant-se en els darrers temps. Fa uns dies, en l'acte que feia oficial una formació profesional dual en el sector d'educació infantil, vaig posar a l'auditori l'antiga imatge de les pel·lícules dels anys 50 del segle passat, on el metge, el capellà, el farmacèutic, el guàrdia civil i el mestre es reunien finalitzada la jornada al bar del poble per jugar a cartes. És a dir, les solitàries figures del poder, ajuntant-se en un acte simbòlic del que no se'ns pot escapar el significat. Això, afortunadament, s'ha acabat.
Ara necessitem institucions educatives que no són organs de poder. Necessitem empreses humanes, que procuren pels serveis que ofereixen, i que intenten satisfer als seus clients.
Al sector educatiu, en moltes ocasions, no agraden aquestes paraules amb termes econòmics. Matisem. Qualsevol activitat humana organitzada al voltant d'un objectiu és una empresa humana. Qualsevol activitat humana ofereix les seves vàlues als seus conciutadans. Aquests conciutadans que confien en tu i posen a les teves mans la seva formació i la dels seus éssers més volguts, són els teus clients.
En el sector d'educació no agraden, habitualment, les comparacions economicistes. Però, al cap i a la fi, les nostres societats estan en l'actualitat organitzades al voltant d'aquests conceptes. L'educació i la formació són coses molt importants, però els que treballen a altres sectors també ho són, d'importants.
Ara estem parlant de centres moderns, amb certificacions ISO i EFQM, amb política de formació pels seus treballadors (professors i no professors) que venen formació a empreses, i que comparteixen l'àmbit de formació amb elles.
Per gestionar aquests centres formatius necessitem professionals de la gestió. Està clar que el Director Educatiu ha de ser un professional de la formació i la pedagogia, expert segurament en formació de formadors, i en direcció de grups de treball. Però necessitem aquest perfil per gestionar un centre de treball amb 50, o 100 o 150 treballadors? Serà correcte un perfil pedagògic per buscar recursos, per difondre els serveis que la institució fa, per gestionar pressupostos, per fer liquidacions econòmiques, per assolir reptes econòmics? Hem de coincidir que la resposta és no. I aquest és un dels reptes en la nostra política educativa.
Per acabar, els que som pares deixem els nostres béns més preuats (en expressió encertada d'una directora d'escola bressol) en mans d'uns tècnics en pedagogia, i fem bé en tenir confiança. És la mateixa persona la que ha de fer el pla de manteniment? Confiarem en aquest cas? Em temo que no.