El preu del petroli i el medi ambient
25
de Gener
de
2016
Aquests dies hem conegut tot de comentaris de preocupació per l'impacte negatiu de la intensa i continuada caiguda del preu del petroli sobre l'economia mundial. Els canvis, sobretot si són sobtats i inesperats, sempre generen inquietud en els responsables econòmics, sobretot si es tracta de capitals financers, que actuen amb una creixent volatilitat sempre a la recerca del darrer cèntim de rendibilitat.
Quan encara no s'han apagat els ecos de la cimera de París i dels compromisos adquirits per tots els països per limitar les seves emissions de CO2, hem de preguntar-nos quin pot ser l'impacte que aquest abaratiment de la principal energia fòssil pot tenir sobre el medi ambient.
D'entrada, la resposta sembla òbvia. Com més barat sigui l'energia fòssil, menys estímuls hi haurà a l'eficiència energètica i més dificultats tindran les energies renovables per ser competitives. Tanmateix, a partir d'aquest diagnòstic general, podem introduir-hi molts matisos. El primer és que tot i la reducció del preu en origen, els costos de transport i de transformació més les elevades càrregues impositives –almenys a Europa- que acostumen a tenir els derivats del petroli faran que la reducció de preus en origen es traslladi amb molt menor intensitat al consumidor. Per tant, els incentius a l'eficiència energètica d'indústries, llars i altres activitats productives-excepte el transport- no disminuiran gaire.
En segon lloc, el petroli i els seus derivats són quasi hegemònics en els sector del transport, però tenen un pes molt menor en la generació d'electricitat, que mou pràcticament tota la resta de l'economia. Segons els països, l'electricitat es genera a través d'energies renovables, d'energia nuclear –sense generació de CO2 però amb d'altres riscos ambientals- i d'energies fòssils. Entre aquestes darreres, el carbó és la més rellevant a països com la Xina, però també a Alemanya. El gas havia de ser la gran alternativa dins les energies fòssils però s'ha quedat a molts llocs a mig camí. I ens resten les centrals de fuel, fins ara en franca regressió.
És difícil a curt termini substituir les fonts primàries de producció d'energia elèctrica, especialment quan la percepció és que la baixada del preu del petroli no es consolidarà en el llarg termini que requereix la planificació, la construcció i l'amortització de noves centrals de fuel. En aquest sentit, l'avantatge de les energies renovables és que al no requerir combustible, tenen uns costos de funcionament molt baixos que sempre són més econòmics que la utilització de combustibles primaris.
Dos elements addicionals poden frenar l'impacte ambiental que provoca la caiguda dels preus del petroli. El primer és que tendeix a deixar fora de mercat les extraccions més costoses, que són les que generen més riscos ambientals, començant pel fracking i seguint per les prospeccions marines a gran profunditat o sota els gels àrtics. La segona és que la desacceleració econòmica general, i especialment de països com la Xina, que va associada a la caiguda de la demanda i dels preus del petroli, actuarà com a fre en l'increment d'emissions de CO2 i la generació d'altres problemes ambientals. Com hem dit abans, la industrialització xinesa s'ha basat sobretot en les centrals de carbó, el combustible fòssil que genera més CO2.
En resum, l'impacte de la caiguda del preu del petroli sobre el medi ambient no serà a curt i mitjà termini especialment greu. Una altra cosa és que aquesta caiguda es consolidés a llarg termini, però això sembla altament improbable. En tot cas, el sector on es poden incrementar els problemes ambientals és el del transport. I aquí hem d'esperar que els compromisos dels països, i de les empreses, per limitar el consum energètic i electrificar vehicles i vaixells –encara no aeronaus- siguin prou sòlids perquè la progressió no s'aturi malgrat la menor pressió del preu del petroli i dels seus derivats.
Quan encara no s'han apagat els ecos de la cimera de París i dels compromisos adquirits per tots els països per limitar les seves emissions de CO2, hem de preguntar-nos quin pot ser l'impacte que aquest abaratiment de la principal energia fòssil pot tenir sobre el medi ambient.
D'entrada, la resposta sembla òbvia. Com més barat sigui l'energia fòssil, menys estímuls hi haurà a l'eficiència energètica i més dificultats tindran les energies renovables per ser competitives. Tanmateix, a partir d'aquest diagnòstic general, podem introduir-hi molts matisos. El primer és que tot i la reducció del preu en origen, els costos de transport i de transformació més les elevades càrregues impositives –almenys a Europa- que acostumen a tenir els derivats del petroli faran que la reducció de preus en origen es traslladi amb molt menor intensitat al consumidor. Per tant, els incentius a l'eficiència energètica d'indústries, llars i altres activitats productives-excepte el transport- no disminuiran gaire.
En segon lloc, el petroli i els seus derivats són quasi hegemònics en els sector del transport, però tenen un pes molt menor en la generació d'electricitat, que mou pràcticament tota la resta de l'economia. Segons els països, l'electricitat es genera a través d'energies renovables, d'energia nuclear –sense generació de CO2 però amb d'altres riscos ambientals- i d'energies fòssils. Entre aquestes darreres, el carbó és la més rellevant a països com la Xina, però també a Alemanya. El gas havia de ser la gran alternativa dins les energies fòssils però s'ha quedat a molts llocs a mig camí. I ens resten les centrals de fuel, fins ara en franca regressió.
És difícil a curt termini substituir les fonts primàries de producció d'energia elèctrica, especialment quan la percepció és que la baixada del preu del petroli no es consolidarà en el llarg termini que requereix la planificació, la construcció i l'amortització de noves centrals de fuel. En aquest sentit, l'avantatge de les energies renovables és que al no requerir combustible, tenen uns costos de funcionament molt baixos que sempre són més econòmics que la utilització de combustibles primaris.
Dos elements addicionals poden frenar l'impacte ambiental que provoca la caiguda dels preus del petroli. El primer és que tendeix a deixar fora de mercat les extraccions més costoses, que són les que generen més riscos ambientals, començant pel fracking i seguint per les prospeccions marines a gran profunditat o sota els gels àrtics. La segona és que la desacceleració econòmica general, i especialment de països com la Xina, que va associada a la caiguda de la demanda i dels preus del petroli, actuarà com a fre en l'increment d'emissions de CO2 i la generació d'altres problemes ambientals. Com hem dit abans, la industrialització xinesa s'ha basat sobretot en les centrals de carbó, el combustible fòssil que genera més CO2.
En resum, l'impacte de la caiguda del preu del petroli sobre el medi ambient no serà a curt i mitjà termini especialment greu. Una altra cosa és que aquesta caiguda es consolidés a llarg termini, però això sembla altament improbable. En tot cas, el sector on es poden incrementar els problemes ambientals és el del transport. I aquí hem d'esperar que els compromisos dels països, i de les empreses, per limitar el consum energètic i electrificar vehicles i vaixells –encara no aeronaus- siguin prou sòlids perquè la progressió no s'aturi malgrat la menor pressió del preu del petroli i dels seus derivats.