El 'retail' de la moda catalana, motor del comerç aquí i a fora
05
de Febrer
de
2016
El comerç de la moda i equipament de la persona representa al voltant d'un terç del total d'establiments comercials de Catalunya, que arriben a més de 94.000, segons el darrer informe anual del comerç de l'Observatori Empresa i Ocupació, OEO. Les botigues de roba, sabateries, joies i altres complements són un element molt important del comerç; un factor d'atracció en eixos i centres comercials; i un indiscutible motor del turisme de compres.
Durant la crisi, la moda i l'equipament de la persona van patir una forta baixada de vendes amb una caiguda acumulada de la despesa per càpita de l'ordre del 35% entre els anys 2018 i 2012. Però ja va iniciar la seva recuperació en el 2013 i 2014 amb percentatges d'increment de les vendes totals del 3,5% el 2014, segons dades de l'OEO.
En clau femenina
Donat el pes del sector de l'equipament de la persona, i les característiques de les seves botigues, es pot estimar que ocupa a entre un 30 i un 40% de les 315.600 persones que treballen de forma directa al comerç de Catalunya. Això, sense comptar els llocs de treball que genera la moda a la indústria manufacturera o el sector dels serveis. És important assenyalar que un de cada quatre llocs de treball que ocupen dones en el nostre país, l'aporta directament el sector del comerç; i en aquest sentit, el comerç de la moda hi tindria una participació més que proporcional.
Moda i turisme de compres
Barcelona és la segona ciutat europea com a destí del turisme de compres, segons el portal Global Blue. I aquests turistes centren la seva principal despesa en les botigues de moda. Per fer-nos una idea de la importància d'aquest turisme i la seva fortíssima vinculació amb el comerç de moda, és molt il·lustratiu el fet que el centre comercial La Roca Village, que aplega botigues outlet de marques de luxe, hagi superat en nombre de visites per part dels turistes internacionals, a la Sagrada Família i al Monestir de Montserrat. La marca Barcelona associada a la creativitat i al disseny és un actiu potentíssim per enfortir l'oferta de moda davant d'aquest turista internacional que vol comprar, i una oportunitat única, que atrau poder adquisitiu d'altres països a les botigues d'aquí.
La internacionalització, un motor de creixement
Les empreses catalanes de retail moda i complements, són les que han liderat, dins del sector del comerç, els processos d'internacionalització. Mango, Desigual, Custo, Tous, Rosa Clarà, Pronovias, Nice Things, Buff, etc. en són bons exemples. Això els ha exigit una alta professionalització en multitud de camps, que van més enllà del punt de venda: conceptualització del negoci, disseny de productes, compres, màrqueting, estratègia d'expansió, desenvolupament de canals de venda online i altres aplicacions de les TIC, etc.
Durant els anys de la crisi, malgrat la caiguda de vendes interior, aquesta internacionalització ha permès que es creessin nous llocs de treball a la central de gestió d'aquestes empreses del sector moda: les seves botigues a altres països els aportaven un resultat global positiu i els exigien més serveis remots. En algun cas com Mango, aquest creixement s'ha aproximat el 40% en cinc anys, cosa que aporta riquesa i qualitat de vida al nostre país.
Professionals que representen un actiu competitiu
En aquestes grans marques del sector de la moda s'han desenvolupat grans professionals després d'anys de treballar en expansió territorial, en la gestió d'equips de vendes en establiments, en compres i logística, implantació de TIC's etc. I comença a haver-hi un interessant grup, que han decidit plantar-se pel seu compte com a consultors i aportar tot el seu coneixement a multitud d'empreses del comerç, que, independentment del seu volum, també sumen en aquest sector, el comerç, que reivindica el seu paper de motor econòmic del país.
Durant la crisi, la moda i l'equipament de la persona van patir una forta baixada de vendes amb una caiguda acumulada de la despesa per càpita de l'ordre del 35% entre els anys 2018 i 2012. Però ja va iniciar la seva recuperació en el 2013 i 2014 amb percentatges d'increment de les vendes totals del 3,5% el 2014, segons dades de l'OEO.
En clau femenina
Donat el pes del sector de l'equipament de la persona, i les característiques de les seves botigues, es pot estimar que ocupa a entre un 30 i un 40% de les 315.600 persones que treballen de forma directa al comerç de Catalunya. Això, sense comptar els llocs de treball que genera la moda a la indústria manufacturera o el sector dels serveis. És important assenyalar que un de cada quatre llocs de treball que ocupen dones en el nostre país, l'aporta directament el sector del comerç; i en aquest sentit, el comerç de la moda hi tindria una participació més que proporcional.
Moda i turisme de compres
Barcelona és la segona ciutat europea com a destí del turisme de compres, segons el portal Global Blue. I aquests turistes centren la seva principal despesa en les botigues de moda. Per fer-nos una idea de la importància d'aquest turisme i la seva fortíssima vinculació amb el comerç de moda, és molt il·lustratiu el fet que el centre comercial La Roca Village, que aplega botigues outlet de marques de luxe, hagi superat en nombre de visites per part dels turistes internacionals, a la Sagrada Família i al Monestir de Montserrat. La marca Barcelona associada a la creativitat i al disseny és un actiu potentíssim per enfortir l'oferta de moda davant d'aquest turista internacional que vol comprar, i una oportunitat única, que atrau poder adquisitiu d'altres països a les botigues d'aquí.
La internacionalització, un motor de creixement
Les empreses catalanes de retail moda i complements, són les que han liderat, dins del sector del comerç, els processos d'internacionalització. Mango, Desigual, Custo, Tous, Rosa Clarà, Pronovias, Nice Things, Buff, etc. en són bons exemples. Això els ha exigit una alta professionalització en multitud de camps, que van més enllà del punt de venda: conceptualització del negoci, disseny de productes, compres, màrqueting, estratègia d'expansió, desenvolupament de canals de venda online i altres aplicacions de les TIC, etc.
Durant els anys de la crisi, malgrat la caiguda de vendes interior, aquesta internacionalització ha permès que es creessin nous llocs de treball a la central de gestió d'aquestes empreses del sector moda: les seves botigues a altres països els aportaven un resultat global positiu i els exigien més serveis remots. En algun cas com Mango, aquest creixement s'ha aproximat el 40% en cinc anys, cosa que aporta riquesa i qualitat de vida al nostre país.
Professionals que representen un actiu competitiu
En aquestes grans marques del sector de la moda s'han desenvolupat grans professionals després d'anys de treballar en expansió territorial, en la gestió d'equips de vendes en establiments, en compres i logística, implantació de TIC's etc. I comença a haver-hi un interessant grup, que han decidit plantar-se pel seu compte com a consultors i aportar tot el seu coneixement a multitud d'empreses del comerç, que, independentment del seu volum, també sumen en aquest sector, el comerç, que reivindica el seu paper de motor econòmic del país.