codirectora general de Amat Inmobiliarios

El sector immobiliari i el BCN Meeting Point

19 d'Octubre de 2016
Imma Amat
Aquest dimecres comença la fira immobiliària Barcelona Meeting Point. És la 20a edició d'una fira dedicada sobretot al sector residencial que, en aquesta llarga trajectòria, ha viscut dues èpoques. Una primera que comença a la sortida de la crisi dels 90, concretament l'any 1996, una etapa en la qual cada any el sector immobiliari anava una mica millor. Cada any la fira era més gran, cada any els preus pujaven, cada any més visitants.

La segona època podríem dir que va començar el 2007 amb la crisi. La fira de cop es va fer molt petita, cada any els preus baixaven, cada any hi havia menys visitants. L'organització liderada en aquell moment per Enrique Lacalle va tenir l'habilitat de buscar per a cada edició un fil conductor i va fer grans esforços per aconseguir partners de la zona que semblava podien aportar més negoci. Així hi va haver l'època dels russos, l'època dels xinesos... Segurament sense aquest esforç el Meeting Point, almenys temporalment, haguera desaparegut.

Crec que aquest Meeting Point serà el primer d'una nova etapa, serà el primer on es consolida la tendència en què el sector immobiliari va millor. És curiós veure quan revises la història, els nou anys de creixement, els nou anys de crisi... doncs, comencem segurament uns nous anys de creixement. Quants? Difícil de preveure en un món tan canviant.

Estic segura que aquest nou Meeting Point hi haurà moltes més empreses immobiliàries amb estand, molts més visitants, moltes més operacions, potser no m'atreviria a dir tancades però si com a mínim embastades; moltes més famílies demanant informació. El resultat d'aquesta edició servirà per confirmar allò que ja notem de fa temps en els despatxos: l'activitat immobiliària augmenta!

L' any passat vam tenir els primers símptomes, per això AMAT va crear el lema "torna la il·lusió". Quins són els factors que han provocat aquest canvi de tendència?

- El retorn de la confiança. Creiem que el fet que s'ha consolidat una certa estabilitat en les empreses, el fet que els mitjans parlin de l'economia en sentit positiu, han ajudat molt a generar aquest entorn de confiança, tan necessària per a la inversió immobiliària perquè les famílies prenguin una decisió tan important com és comprar un immoble.
- La demanda retinguda. Durant aquests anys de crisi existia una demanda que, per raons de "confiança" i de "producte", no trobava sortida. En aquest moment, on hi ha una claríssima recuperació de la promoció d'obra nova, és quan la demanda es converteix en operacions.
- La dificultat de trobar habitatge de lloguer. Aquest és un greu problema que afecta de forma especial a la ciutat de Barcelona. El lloguer turístic i la menor rotació fan que avui dia buscar un pis de lloguer sigui una missió impossible. Estem en una gran contradicció, per un costat el "discurs" és "cal que la gent jove vagi de lloguer perquè això facilita la mobilitat, etc.", i per altra banda, la realitat és que molts han de decidir-se a comprar per la impossibilitat de trobar l'habitatge que necessiten.
- L'aparició de l'inversor local, family office, famílies amb estalvis, que, vistos els preus de mercat força competitius, i el nul rendiment dels diners dipositats en entitats bancàries, decideixen comprar habitatges com a forma d'inversió.
- El retorn del finançament. Les entitats bancàries ja no solament financen el comprador sinó que comencen a finançar als promotors. Fins a l'any passat era difícil, molt difícil; avui ja és habitual si tenen un mínim d'historial i muscle financer.

Pensem que hem entrat en una tendència positiva que durarà en el temps. Tot i així cal que tothom sigui prudent, que no oblidem el que hem après en aquests anys de dificultats tan promotors com entitats financeres; cal tenir present que els sous són els que són i pel que es veu, costarà que pugin. El preu té un sostre clar, recordem-ho!!