El via crucis dels autònoms
28
de Setembre
de
2016
Act.
28
de Setembre
de
2016
Fa uns mesos, vaig començar un estudi sobre els tràmits i diferències en la creació d'empreses a escala europea. He de reconèixer que la sorpresa és enorme al mateix temps que els resultats són molt decebedors per Catalunya i Espanya. D'entrada, Espanya és un país que no s'estima ni a les pimes ni als emprenedors, més enllà de la publicitat i rendibilitat política dels governs de torn. Només cal fer un cop d'ull als països de la UE contra els que els nostres emprenedors i empresaris han de competir.
Tampoc hem de passar per alt que, un estudi d'ADECCO apunta que la gran majoria dels autònoms no tenien aquesta sortida com a primera opció i preferirien molt més treballar per una empresa amb un salari fix. Les raons principals són l'alta fiscalitat i les càrregues socials i administratives. Un altre estudi indica que més del 80% de les noves empreses desapareixen al cap d'uns tres anys.
I què passa en altres països? És un tema únicament nacional? Quan ens endinsem en la legislació dels països més competitius de la UE, ens adonem que vivim en una inquisició fiscal i administrativa que sembla creada expressament per desanimar qualsevol emprenedor. Jo he pogut constatar les enormes diferències que existeixen en el moment d'iniciar una activitat empresarial a Espanya i a Europa. Alguns exemples: UK és el més conegut; la creació de qualsevol activitat es fa a través d'Internet, en un màxim de 24 hores, amb un cost de 75 £. No existeixen declaracions trimestrals d'IVA, IRPF, ni resums anuals de 347, 190, 130, etc. Les regles del joc són molt senzilles i, al contrari del que passa al nostre país, els reglaments no canvien cada mes amb l'objectiu de detectar en frau al contribuent autònom o empresari considerat un potencial delinqüent.
Tots aquests països tenen en comú un altre aspecte que els fa altament competitius. La simplificació al màxim de les declaracions d'impostos que, en molts casos, és anar eliminant els tràmits trimestrals o mensuals que tenim al nostre país i que treu competitivitat a les nostres empreses. Si afegim que el cost de l'energia i de les telecomunicacions pot arribar al 25-30% inferior entenem per què les nostres empreses no poden ser mai competitives, excepte amb salaris baixos.
Finalment, la relació de la Hisenda d'aquests països amb els contribuents és de total col·laboració, cercant la solució més adient i evitant les sancions que al nostre país s'han convertit en la font d'ingressos més segura. Malauradament, els autònoms i empresaris semblen haver tirat la tovallola deixant que Hisenda segueixi creant normes cada vegada més complexes, més rebuscades, més recaragolades que només persegueixen trobar l'error per poder inspeccionar i sancionar jugant al Tom i Jerry de l'economia.
Si afegim el creixement del dèficit públic de l'economia espanyola, la necessitat d'incrementar els ingressos per la via de la fiscalitat no permet ser optimista de cara a futures normes que deixin d'ofegar els autònoms i els empresaris.
No serem mai realment competitius mentre els governs segueixin mitificant les grans corporacions amb rebaixes fiscals i tractes de favors mentre de l'altra banda segueixen castigant i enfonsant les pimes i els autònoms. Els governs no creen llocs de treball. Ho fan les empreses que acabaran marxant d'un país que no els respecta i els maltracta. La UE ja permet instal·lar-se en qualsevol país i seguir actuant en el mercat espanyol. Queda clar que en algun moment haurem de parar màquines i plantar cara a una Hisenda cada vegada més inquisitorial que acaba fomentant l'economia submergida, el diner negre i l'evasió fiscal. Perquè en un país com el nostre, mai no hagués pogut néixer ni créixer Apple o Microsoft.
Tampoc hem de passar per alt que, un estudi d'ADECCO apunta que la gran majoria dels autònoms no tenien aquesta sortida com a primera opció i preferirien molt més treballar per una empresa amb un salari fix. Les raons principals són l'alta fiscalitat i les càrregues socials i administratives. Un altre estudi indica que més del 80% de les noves empreses desapareixen al cap d'uns tres anys.
I què passa en altres països? És un tema únicament nacional? Quan ens endinsem en la legislació dels països més competitius de la UE, ens adonem que vivim en una inquisició fiscal i administrativa que sembla creada expressament per desanimar qualsevol emprenedor. Jo he pogut constatar les enormes diferències que existeixen en el moment d'iniciar una activitat empresarial a Espanya i a Europa. Alguns exemples: UK és el més conegut; la creació de qualsevol activitat es fa a través d'Internet, en un màxim de 24 hores, amb un cost de 75 £. No existeixen declaracions trimestrals d'IVA, IRPF, ni resums anuals de 347, 190, 130, etc. Les regles del joc són molt senzilles i, al contrari del que passa al nostre país, els reglaments no canvien cada mes amb l'objectiu de detectar en frau al contribuent autònom o empresari considerat un potencial delinqüent.
Tots aquests països tenen en comú un altre aspecte que els fa altament competitius. La simplificació al màxim de les declaracions d'impostos que, en molts casos, és anar eliminant els tràmits trimestrals o mensuals que tenim al nostre país i que treu competitivitat a les nostres empreses. Si afegim que el cost de l'energia i de les telecomunicacions pot arribar al 25-30% inferior entenem per què les nostres empreses no poden ser mai competitives, excepte amb salaris baixos.
Finalment, la relació de la Hisenda d'aquests països amb els contribuents és de total col·laboració, cercant la solució més adient i evitant les sancions que al nostre país s'han convertit en la font d'ingressos més segura. Malauradament, els autònoms i empresaris semblen haver tirat la tovallola deixant que Hisenda segueixi creant normes cada vegada més complexes, més rebuscades, més recaragolades que només persegueixen trobar l'error per poder inspeccionar i sancionar jugant al Tom i Jerry de l'economia.
Si afegim el creixement del dèficit públic de l'economia espanyola, la necessitat d'incrementar els ingressos per la via de la fiscalitat no permet ser optimista de cara a futures normes que deixin d'ofegar els autònoms i els empresaris.
No serem mai realment competitius mentre els governs segueixin mitificant les grans corporacions amb rebaixes fiscals i tractes de favors mentre de l'altra banda segueixen castigant i enfonsant les pimes i els autònoms. Els governs no creen llocs de treball. Ho fan les empreses que acabaran marxant d'un país que no els respecta i els maltracta. La UE ja permet instal·lar-se en qualsevol país i seguir actuant en el mercat espanyol. Queda clar que en algun moment haurem de parar màquines i plantar cara a una Hisenda cada vegada més inquisitorial que acaba fomentant l'economia submergida, el diner negre i l'evasió fiscal. Perquè en un país com el nostre, mai no hagués pogut néixer ni créixer Apple o Microsoft.